La Mare de Déu del Prat és una capella de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’oratori de la Mare de Déu del Prat és una antiga capelleta o reposador situada a la vora de l’antic camí ral a Camprodon, és a dir al NE, molt a prop de la vila, erigida vers el 1435 per iniciativa de dos menestrals de la població. S’hi venerava una imatge d’alabastre de tipus gòtic, donada pel canonge donat del monestir Enric Valeric. La capella actual fou feta el 1602, i l’altra el 1623. Restà sense culte entre 1936 i el 1970, que fou novament oberta.
Tramo del PR-190, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 52 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Santa Magdalena de Puigsac, també coneguda com a Santa Margarida de Pardines, és una capella isolada situada al nord de la Serra Cavallera, al nucli de Puigsac, al municipi de Pardines, a la comarca catalana del Ripollès. Santa Magdalena de Puigsac és una capella isolada situada a la serra Cavallera, prop del nucli de Pardines. És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria del Pòpulo era una església de Vallfogona de Ripollès, la torre de la qual està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Remei de Creixenturri és l'església parroquial del veïnat de Creixenturri del municipi de Camprodon, a la comarca catalana del Ripollès. Està inscrita en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya amb el codi IPA-3867.
Sant Antoni de Freixenet és una ermita o santuari al municipi de Camprodon (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba al cim de la muntanya de Sant Antoni Vell (1.361), just al sud del nucli urbà de Camprodon.
Pequeño templo de base románica del siglo XII de planta de nave única con ábside semicircular liso, muros de sillería rústica con piedra de alta montaña y una espadaña de un vano centrada en el hastial occidental.
El Pont de la Cabreta és un pont sobre el riu Freser que uneix els municipis de Campdevànol i Ribes de Freser (Ripollès). El pont es veu anant de Campdevànol a Ribes de Freser, quan la vall es comença a eixamplar, després de passar la colònia Herand, a mà esquerra.
La Capella del Roure és una petita capella de Camprodon (Ripollès). Originàriament era un petit oratori de camí situat a la sortida de la vila en direcció a Molló.
Templo de base románica profundamente transformado en el siglo XVIII en estilo barroco que mantiene de su fábrica original tres ábsides semicirculares perfectos con decoración exterior lombarda de arquillos ciegos.
Magna abadía benedictina medieval que constituye el principal símbolo del origen de Catalunya, célebre por su impresionante e incomparable portalada románica del siglo XII tallada en piedra caliza como una biblia en imágenes y su claustro de dos pisos con capiteles historiados.
L’ermita de Santa Maria del Catllar (o Nostra Senyora del Catllar) és una capella romànica d’una sola nau amb absis i volta de canó situada al municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), en un turó on hi hagué abans el castell del Catllar o «Castellario», del qual no se’n conserven restes, i que donà nom al llinatge Catllar o Descatllar. És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Feliu del Bac és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici situat a la banda sud-oest de la Vall del Bac, sobre un turonet, en una zona boscosa.
L’ermita de Santa Magdalena de Cambrils està situada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena a 1.547 m d’alçada al sud del terme del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i que mena, vers l’oest, cap a serra de Milany i els límits del municipi de Vidrà. De l’ermita, d’estil romànic ja se’n té constància d’ençà el 1326 i sembla fou ampliada amb una hostatgeria al segle xvii. S’hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Cristòfol de Ventolà és una església romànica del municipi de Ribes de Freser, a la comarca catalana del Ripollès. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Jaume del Barretó és un església romànica i gòtica del terme municipal de Ripoll (Ripollès). Era una sufragània de la parroquial de Sant Bartomeu de Llaés.
Sant Sebastià és una capella que se situa al nucli de Molló. Va ser construïda l'època modern i és inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El monestir de Santa Maria de Riudaura fou un monestir benedictí radicat a l'actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa). L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.
Tramo del GR-11, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 43 etapas y 800 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
iglesia Parroquial de Santa Cecilia es un iglesia situado en Molló, provincia de Girona. Está inscrito como monumento protegido del patrimonio histórico español con la referencia RI-51-0004370.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Santa Maria de Llongarriu també denominada Santa Maria de Sacot, Santa Maria del Cot, Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu és una ermita romànica situada al nucli de població de la Vall del Bac del municipi de la Vall de Bianya dins a la comarca de la Garrotxa. Es troba a 740 m d’altitud dominant la riera d’Oix, al costat de l’antiga casa pairal de Llongarriu. És un monument inventariat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una ermita d’estil romànic que data del segle xii o començaments del XIII però que té reformes del segle xvii.
La Torre és una antiga casa forta en un promontori a la Vall del Bac, al terme municipal de la Vall de Bianya, en una situació immillorable per a vigilar la ruta cap al Ripollès, enfront l'església de Sant Miquel. Com una munió de fortificacions fou declarada bé cultural d'interès nacional.
Tramo del GR-11, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 43 etapas y 800 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-11, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 43 etapas y 800 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-11, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 43 etapas y 800 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Sant Esteve de Vallespirans és una església amb elements romànics i barrocs de les Llosses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Margarida de Bianya és una església situada al nucli homònim, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont, a Hostalnou de Bianya, a la Vall de Bianya (Garrotxa), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ruinas de una monumental e histórica fortaleza medieval del siglo IX emplazada sobre un espectacular risco rocoso de las que subsisten tramos notables de muros de sillería de piedra caliza regular, los cimientos de la gran torre del homenaje y restos de la iglesia románica de Santa María.
Templo parroquial de estilo barroco clasicista construido en el siglo XVIII para sustituir a la iglesia del castillo que presenta una fachada simétrica de cantería vista con portalada moldurada, un gran óculo central y un esbelto campanario de torre de planta cuadrangular.
Sant Feliu d’Estiula és una església i antiga parròquia pertanyent actualment al municipi de les Llosses. Es troba al nord-est del terme, al fons de la vall d’Estiula, sobre una elevació a 989 m d’altitud, a l’esquerra del torrent d’Estiula a l’indret on hi hagué la vila rural d’Estívola, donada per Guifré el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Montgrony és una església del municipi de Gombrèn (Ripollès). Està situada al pla de Sant Pere de la Serra de Sant Pere, just sobre el cingle on hi ha la capella de Santa Maria de Montgrony.
El santuari o capella de Santa Maria de Montgrony és un santuari marià del bisbat de Vic, situat al Montgrony. Es troba en el cingle de la serra de Sant Pere, a uns 1370 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Gombrèn, a la comarca catalana del Ripollès.
Sant Miquel del Mont és una església del municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa. Al cim de la muntanya homònima, amb una cota de 792,6 metres, s'hi troba l'església romànica de Sant Miquel del Mont i un vèrtex geodèsic (referència 296087001 de l'ICGC).
Sant Marcel de Planès és una església romànica situada al poble de Planès, al municipi de Planoles, comarca del Ripollès. Se situa en un revolt del branc de la carretera N-260 que porta al nucli urbà de Planès, en el desnivell del terreny.
Mare de Déu de les Neus d'Espinavell és una obra del poble d'Espinavell, al municipi de Molló (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ruinas de una estratégica fortaleza defensiva militar del siglo X emplazada sobre un risco escarpado de las que subsisten potentes lienzos de la muralla perimetral construidos con aparejo rústico y la base de su torre de vigía cilíndrica.
Sant Bartomeu de Covildases és una antiga (segle xii) església romànica sufragània que pertany a la parròquia del municipi de Vidrà (Osona). Va rebre el nom de l'antiga vila de Covildases (960).
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
El santuari de la Mare de Déu de les Olletes està situat a la Vall d'en Bas dins un barranc i es troba a 1.036 metres sobre el nivell del mar, al vessant nord del Puigsacalm just sota Santa Magdalena del Mont. La cova té cinc metres d'alçada per vuit de fondària i quatre d'amplada.
Sant Martí de Toralles és una església del poble disseminat de Toralles, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Caserón fortificado de origen medieval reformado profundamente en el siglo XVII y a principios del XX que destaca por su imponente torre del homenaje de planta cuadrada, sus matacanes de mampostería regular de piedra arenisca y sus interiores nobles con techumbres de viguería y colecciones de armaduras.
Sant Joan de Mataplana és una església romànica del municipi de Gombrèn (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a la vall de l'Espluga, isolada, davant de les restes del Castell de Mataplana, del qual n'era era la capella.
Impresionante e icónica pared rocosa vertical del Puigsacalm dominando todo el valle agrícola y la Garrotxa volcánica. Cómo llegar: Sendero de los ganchos o acceso superior de la meseta del Puigsacalm. 📍 Provincia: Gerona (Girona).
El santuari de Bellmunt és un santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona) que està situat al cim de la serra de Bellmunt, a 1.246 m d'altitud. Disposa d'un mirador des d'on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura.
Santa Maria de Castellar de la Muntanya és una església romànica del segle xii molt modificada, situada a Castellar de la Muntanya, actualment al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-11, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 43 etapas y 800 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-74, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 8 etapas y 123 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Santa Maria de les Llosses és una església romànica que es troba al mig de la vall de les Llosses (Ripollès), dalt d’un petit serrat, fent de parròquia a un grup disseminat de cases. Edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada i decorat amb arcuacions llombardes a l’exterior. A l’interior de la nau s’aprecia la modificació dels murs per instal·lar-hi tres capelles que ocupen part del gruix del parament.