Sant Pere de Montagut és una església del s. XII amb reformes posteriors que es troba al poble de Montagut, al municipi de Montagut i Oix, a la Garrotxa.
Mare de Déu del Cós és una capella del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a la muntanya del Cós dintre el recinte de l'antic Castell de Montagut.
L'ermita de Sant Eudald de Jou (també anomenat Sant Eudald dels Vilars), situada al terme municipal de Montagut i Oix, és d'origen romànic. És un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular molt modificat el segle xvii.
Singular perspectiva de las laberínticas cabañas de madera erigidas sobre el valle del río Fluvià en un entorno boscoso. Cómo llegar: Sendero local junto a la autovía A-26, acceso peatonal al bosque del Garrell. 📍 Provincia: Gerona (Girona).
Sant Martí de Sales és una església del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Als documents antics és anomenada Sant Martí de "Cabissono", que sembla el nom que porta el lloc on posteriorment fou bastida l'església.
Les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros es troben al cim del Mont-ros, al contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont, a l’extrem oriental del terme, dintre de la parròquia de Begudà. El 2012, l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts va comprar el terreny on hi ha les restes del castell i el santuari. És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.
L'església de Santa Eulàlia de Begudà centra el poble de Begudà, entitat de població del municipi de Sant Joan les Fonts. Situat a la dreta de la riera del Turonell i format per unes quantes cases que envolten el temple i diverses masies disseminades pel terme.
Santa Bàrbara de Pruneres és una església d'Oix, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa). Enclavada a la serra de Santa Bàrbara, al bell mig de l'Alta Garrotxa, s'hi observa una panoràmica excepcional sobre la vall d'Oix, el Bassegoda, el Ferran, etc.
Sant Miquel de Monteia és una església romànica de principi del segle xiii que es troba al municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a prop del Mas Monteia, una casa de pagès rellevant d'aquesta zona de l'Alta Garrotxa.
El Monestir de Sant Joan les Fonts és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) declarada bé cultural d'interès nacional. L'església de Sant Joan les Fonts està situada sobre un promontori, vora un meandre del riu Fluvià, prop de la població.
Sant Abdó i Sant Senen de Santa Pau és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Entre el coll de Boixedes i el coll de Palomeres, damunt un tossal conegut antigament amb el nom de Puigsacreu, està situada la petita capella d'aquests Sants règuls de Pèrsia.
Santa Maria de Castellar de la Muntanya és una església romànica del segle xii molt modificada, situada a Castellar de la Muntanya, actualment al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu del Torn és una església del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa). L'església actual i les restes de l'antiga església romànica formen part de manera singular de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Toralles és una església del poble disseminat de Toralles, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Templo parroquial románico del siglo XII edificado en sillería regular que presenta una sola nave con bóveda de cañón apuntada, un ábside semicircular orientado a levante sin ornamentación exterior y un campanario de torre cuadrangular añadido en el periodo barroco.
Templo de traza gótica edificado en el siglo XIV que presenta una imponente nave única de gran anchura, capillas laterales entre los contrafuertes provistas de ventanales calados con vitrales y un campanario de torre de planta cuadrada.
Excepcional complejo de baños rituales de purificación judíos del siglo XII descubierto intacto en 1964, el cual constituye el único monumento de esta tipología medieval conservado en la península ibérica al constar de una sala subterránea abovedada con sillería de piedra caliza y una escalinata que desciende hasta el nivel freático fluvial.
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l’antic terme de Sous, a l’extrem meridional de l’antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d’Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l’Empordà i del Bisbat de Girona.
El Mare de Déu dels Arcs o Santa Maria dels Arcs és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El santuari dels Arcs és l'hostatgeria per a pelegrins bastida als segles xvii i XVIII i s'hi accedeix per una escalinata també d'època barroca.
L'església de Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albanyà, Alt Empordà), actualment deshabitat. Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa.
Santa Maria del Collell és una església i santuari al municipi de Sant Ferriol (la Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a 13 quilòmetres de Banyoles, 5 de Mieres i 20 d'Olot.
Tramo del GR-11, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 43 etapas y 800 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Sant Prim i Sant Felicià o simplement Sant Prim és una capella al terme municipal de Maià de Montcal (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. Capella situada al costat de ponent del municipi de Maià de Montcal.
La Torre és una antiga casa forta en un promontori a la Vall del Bac, al terme municipal de la Vall de Bianya, en una situació immillorable per a vigilar la ruta cap al Ripollès, enfront l'església de Sant Miquel. Com una munió de fortificacions fou declarada bé cultural d'interès nacional.
Santa Maria de Llongarriu també denominada Santa Maria de Sacot, Santa Maria del Cot, Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu és una ermita romànica situada al nucli de població de la Vall del Bac del municipi de la Vall de Bianya dins a la comarca de la Garrotxa. Es troba a 740 m d’altitud dominant la riera d’Oix, al costat de l’antiga casa pairal de Llongarriu. És un monument inventariat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una ermita d’estil romànic que data del segle xii o començaments del XIII però que té reformes del segle xvii.
Santa Maria de Fares és una església del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Esglesiola dedicada a Santa Maria, havia estat l'església parroquial del poble de Fares fins que aquest fou agregat a la parròquia de Sant Vicenç de Besalú.
Santa Margarida de Bianya és una església situada al nucli homònim, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont, a Hostalnou de Bianya, a la Vall de Bianya (Garrotxa), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel del Mont és una església del municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa. Al cim de la muntanya homònima, amb una cota de 792,6 metres, s'hi troba l'església romànica de Sant Miquel del Mont i un vèrtex geodèsic (referència 296087001 de l'ICGC).
Tramo del GR-11, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 43 etapas y 800 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
L'ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, al poble de Merlant, municipi de Porqueres.
Sant Julià de les Medes és una obra de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella de Sant Julià de les Medes està ubicada dalt de la Serra de Finestres i es troba mig amagada per la vegetació.
Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es pot accedir a Santa Maria de Finestres, a peu, seguint els antics camins medievals, tant des de la vall de la Llémena com des de la del Ser. Cada any s’hi celebra l’Aplec del Roser i l’Aplec de Santa Maria de Finestres el mes de juny, força concorreguts per gent de la rodalia.
L'Església de Sant Martí de Campmajor o de Santa Quitèria és una església amb elements barrocs i neoclàssics de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Iscle és un edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort al municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle i al peu del castell de Colltort (845 m d'altitud).
Sant Martí de Dosquers és l'església parroquial del poble de Dosquers, dedicada a Sant Martí, al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
L'església de Sant Miquel Sesvinyes és emplaçada en plena serra de la Boscarra al veïnat de Casals, a la part central del terme de Serinyà, a poc més d'un km. al sud-oest del nucli de Serinyà, sobre un petit turó i presidint el veïnat que és de cases disperses.
Sant Andreu de Serinyà és una església romànica del municipi de Serinyà, a la comarca del Pla de l'Estany. És l'església parroquial i es troba al mig del nucli de Serinyà, al mig d'una àmplia plaça.
Sant Andreu era l'antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l'actualitat un veïnat de Mieres. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
La Mare de Déu de Palau és una església romànica del veïnat de Palau (municipi de Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Palau és d'una sola nau amb absis semicircular.
Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons del municipi de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d’un gran casal. Es tracta d’un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobrealçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria.
Sant Feliu del Bac és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici situat a la banda sud-oest de la Vall del Bac, sobre un turonet, en una zona boscosa.
L'església de Sants Just i Pastor de Pedrinyà es troba al costat de la gran masia de Can Teixidor de Pedrinyà, veïnat de masies disperses a l'extrem nord del municipi de Crespià. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L’església de Sant Aniol de Finestres és d’origen romànic dels segles X-XI amb reformes del segle xviii .Està dedicada a Sant Aniol i situada al terme municipal de Sant Aniol de Finestres a la Vall del Llémena, a la comarca de la Garrotxa. És un monument inventariat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Salvador de Puig-alder és un monument del terme de Cogolls, municipi de les Planes d'Hostoles, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ruinas de una estratégica fortaleza defensiva militar del siglo X emplazada sobre un risco escarpado de las que subsisten potentes lienzos de la muralla perimetral construidos con aparejo rústico y la base de su torre de vigía cilíndrica.
El monestir de Santa Maria de Riudaura fou un monestir benedictí radicat a l'actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa). L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Cristòfol d'Usall és una església romànica de Porqueres a la comarca del Pla de l'Estany, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de la Roca (o Sant Miquel del Portell) és una església gòtica troglodita del municipi de Crespià, al Pla de l'Estany. Es troba al congost del Fluvià prop de la central hidroelèctrica d'Esponellà, en una cinglera.
Santa Maria de l'Estela és una ermita al petit nucli de l'Estela, al nord-oest del municipi de Cabanelles al qual pertany. Es tracta d'un conjunt format per l'església i, adossada a aquesta per la banda de llevant, l'antiga rectoria actualment mig enrunada.
Sant Miquel de Pineda és l'església parroquial del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cristòfol és l'església parroquial del poble de Cogolls (part del municipi garrotxí de les Planes). Dedicada a Cristòfor de Lícia, l'església ha estat molt modificada, amb un resultat poc harmònic.
Església parroquial de Sant Esteve d'en Bas és una església de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Sant Esteve centra el poble del mateix nom, situat en un vessant de la muntanya de Murrià, sobre la vall d'en Bas.
Sant Cebrià d'Esponellà és una església amb elements romànics i gòtics del poble d'Esponellà (Pla de l'Estany). Té la protecció de Bé cultural d'interès local.
L'església parroquial de Santa Eulàlia de Crespià es troba a Crespià (Pla de l'Estany), municipi situat a cada banda de la riera del mateix nom, just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte amb l'Alt Empordà i la Garrotxa. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Iscle i Santa Victòria és una església romànica al veïnat rural de Centenys del municipi obra d'Esponellà (el Pla de l'Estany) protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria de Porqueres és una església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Sant Quintí és una església romànica del segle xiii amb modificacions al segle xviii que està situada al poble de Sant Esteve d'en Bas, que pertany al municipi de Vall d'en Bas (Garrotxa). És un monument protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Antoni és un edifici religiós del municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Antiguo cenobio agustiniano del siglo XII del que destaca su monumental iglesia románica de planta basilical con tres naves cubiertas por bóvedas de cañón y una espectacular portada occidental de seis arquivoltas en degradación con capiteles historiados tallados en piedra caliza regular.
Mare de Déu de la Font de Fontcoberta és una obra de Fontcoberta (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una capella situada en una fondalada, al sud de Fontcoberta en el veïnat de la Farrés, a la capçalera de la riera del Garrumbert.
Sant Sebastià de Sant Feliu de Pallerols és una ermita del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Granollers de Rocacorba és l'església parroquial de Granollers de Rocacorba, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Antiguo cenobio benedictino del siglo X que conserva su monumental iglesia románica de planta basilical con tres naves cubiertas por bóvedas de cañón sobre pilares de sillería y un majestuoso ábside central decorado con arquillos ciegos lombardos.
Tramo del PR-120, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 5 etapas y 61 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Feliu de Fontcoberta és una obra amb elements romànics i renaixentistes de Fontcoberta (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-83, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 150 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-83, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 150 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-11, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 43 etapas y 800 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.