El Monestir de Sant Joan les Fonts és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) declarada bé cultural d'interès nacional. L'església de Sant Joan les Fonts està situada sobre un promontori, vora un meandre del riu Fluvià, prop de la població.
Santa Maria de Castellar de la Muntanya és una església romànica del segle xii molt modificada, situada a Castellar de la Muntanya, actualment al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros es troben al cim del Mont-ros, al contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont, a l’extrem oriental del terme, dintre de la parròquia de Begudà. El 2012, l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts va comprar el terreny on hi ha les restes del castell i el santuari. És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.
L'església de Santa Eulàlia de Begudà centra el poble de Begudà, entitat de població del municipi de Sant Joan les Fonts. Situat a la dreta de la riera del Turonell i format per unes quantes cases que envolten el temple i diverses masies disseminades pel terme.
Mare de Déu del Cós és una capella del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a la muntanya del Cós dintre el recinte de l'antic Castell de Montagut.
Sant Martí de Toralles és una església del poble disseminat de Toralles, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Margarida de Bianya és una església situada al nucli homònim, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont, a Hostalnou de Bianya, a la Vall de Bianya (Garrotxa), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel del Mont és una església del municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa. Al cim de la muntanya homònima, amb una cota de 792,6 metres, s'hi troba l'església romànica de Sant Miquel del Mont i un vèrtex geodèsic (referència 296087001 de l'ICGC).
Sant Abdó i Sant Senen de Santa Pau és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Entre el coll de Boixedes i el coll de Palomeres, damunt un tossal conegut antigament amb el nom de Puigsacreu, està situada la petita capella d'aquests Sants règuls de Pèrsia.
L'ermita de Sant Eudald de Jou (també anomenat Sant Eudald dels Vilars), situada al terme municipal de Montagut i Oix, és d'origen romànic. És un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular molt modificat el segle xvii.
Santa Maria de Llongarriu també denominada Santa Maria de Sacot, Santa Maria del Cot, Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu és una ermita romànica situada al nucli de població de la Vall del Bac del municipi de la Vall de Bianya dins a la comarca de la Garrotxa. Es troba a 740 m d’altitud dominant la riera d’Oix, al costat de l’antiga casa pairal de Llongarriu. És un monument inventariat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una ermita d’estil romànic que data del segle xii o començaments del XIII però que té reformes del segle xvii.
Sant Pere de Montagut és una església del s. XII amb reformes posteriors que es troba al poble de Montagut, al municipi de Montagut i Oix, a la Garrotxa.
La Torre és una antiga casa forta en un promontori a la Vall del Bac, al terme municipal de la Vall de Bianya, en una situació immillorable per a vigilar la ruta cap al Ripollès, enfront l'església de Sant Miquel. Com una munió de fortificacions fou declarada bé cultural d'interès nacional.
Santa Bàrbara de Pruneres és una església d'Oix, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa). Enclavada a la serra de Santa Bàrbara, al bell mig de l'Alta Garrotxa, s'hi observa una panoràmica excepcional sobre la vall d'Oix, el Bassegoda, el Ferran, etc.
El monestir de Santa Maria de Riudaura fou un monestir benedictí radicat a l'actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa). L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Feliu del Bac és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici situat a la banda sud-oest de la Vall del Bac, sobre un turonet, en una zona boscosa.
Singular perspectiva de las laberínticas cabañas de madera erigidas sobre el valle del río Fluvià en un entorno boscoso. Cómo llegar: Sendero local junto a la autovía A-26, acceso peatonal al bosque del Garrell. 📍 Provincia: Gerona (Girona).
El Mare de Déu dels Arcs o Santa Maria dels Arcs és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El santuari dels Arcs és l'hostatgeria per a pelegrins bastida als segles xvii i XVIII i s'hi accedeix per una escalinata també d'època barroca.
Sant Iscle és un edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort al municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle i al peu del castell de Colltort (845 m d'altitud).
Sant Julià de les Medes és una obra de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella de Sant Julià de les Medes està ubicada dalt de la Serra de Finestres i es troba mig amagada per la vegetació.
Església parroquial de Sant Esteve d'en Bas és una església de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Sant Esteve centra el poble del mateix nom, situat en un vessant de la muntanya de Murrià, sobre la vall d'en Bas.
Sant Martí de Sales és una església del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Als documents antics és anomenada Sant Martí de "Cabissono", que sembla el nom que porta el lloc on posteriorment fou bastida l'església.
Tramo del GR-11, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 43 etapas y 800 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Sant Quintí és una església romànica del segle xiii amb modificacions al segle xviii que està situada al poble de Sant Esteve d'en Bas, que pertany al municipi de Vall d'en Bas (Garrotxa). És un monument protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Miquel de Pineda és l'església parroquial del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu del Torn és una església del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa). L'església actual i les restes de l'antiga església romànica formen part de manera singular de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Monteia és una església romànica de principi del segle xiii que es troba al municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a prop del Mas Monteia, una casa de pagès rellevant d'aquesta zona de l'Alta Garrotxa.
Sant Salvador de Puig-alder és un monument del terme de Cogolls, municipi de les Planes d'Hostoles, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de les Olletes està situat a la Vall d'en Bas dins un barranc i es troba a 1.036 metres sobre el nivell del mar, al vessant nord del Puigsacalm just sota Santa Magdalena del Mont. La cova té cinc metres d'alçada per vuit de fondària i quatre d'amplada.
Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es pot accedir a Santa Maria de Finestres, a peu, seguint els antics camins medievals, tant des de la vall de la Llémena com des de la del Ser. Cada any s’hi celebra l’Aplec del Roser i l’Aplec de Santa Maria de Finestres el mes de juny, força concorreguts per gent de la rodalia.
Santa Maria del Collell és una església i santuari al municipi de Sant Ferriol (la Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a 13 quilòmetres de Banyoles, 5 de Mieres i 20 d'Olot.
Ruinas de una estratégica fortaleza defensiva militar del siglo X emplazada sobre un risco escarpado de las que subsisten potentes lienzos de la muralla perimetral construidos con aparejo rústico y la base de su torre de vigía cilíndrica.
Sant Miquel de Castelló és una ermita al terme municipal de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, justament al damunt del poble dels Hostalets d'en Bas. S'enlaira sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, als últims contraforts del nord-est del massís del Collsacabra.
Impresionante e icónica pared rocosa vertical del Puigsacalm dominando todo el valle agrícola y la Garrotxa volcánica. Cómo llegar: Sendero de los ganchos o acceso superior de la meseta del Puigsacalm. 📍 Provincia: Gerona (Girona).
El Remei de Creixenturri és l'església parroquial del veïnat de Creixenturri del municipi de Camprodon, a la comarca catalana del Ripollès. Està inscrita en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya amb el codi IPA-3867.
Sant Cristòfol és l'església parroquial del poble de Cogolls (part del municipi garrotxí de les Planes). Dedicada a Cristòfor de Lícia, l'església ha estat molt modificada, amb un resultat poc harmònic.
L’ermita de Santa Magdalena de Cambrils està situada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena a 1.547 m d’alçada al sud del terme del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i que mena, vers l’oest, cap a serra de Milany i els límits del municipi de Vidrà. De l’ermita, d’estil romànic ja se’n té constància d’ençà el 1326 i sembla fou ampliada amb una hostatgeria al segle xvii. S’hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena.
L’església de Sant Aniol de Finestres és d’origen romànic dels segles X-XI amb reformes del segle xviii .Està dedicada a Sant Aniol i situada al terme municipal de Sant Aniol de Finestres a la Vall del Llémena, a la comarca de la Garrotxa. És un monument inventariat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-83, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 150 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-83, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 150 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Sant Sebastià de Sant Feliu de Pallerols és una ermita del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Antoni de Freixenet és una ermita o santuari al municipi de Camprodon (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba al cim de la muntanya de Sant Antoni Vell (1.361), just al sud del nucli urbà de Camprodon.
Sant Pere de Falgars és una església romànica situada en el petit nucli de Falgars d'en Bas, dins el terme municipal de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Templo parroquial románico del siglo XII edificado en sillería regular que presenta una sola nave con bóveda de cañón apuntada, un ábside semicircular orientado a levante sin ornamentación exterior y un campanario de torre cuadrangular añadido en el periodo barroco.
Templo de traza gótica edificado en el siglo XIV que presenta una imponente nave única de gran anchura, capillas laterales entre los contrafuertes provistas de ventanales calados con vitrales y un campanario de torre de planta cuadrada.
Excepcional complejo de baños rituales de purificación judíos del siglo XII descubierto intacto en 1964, el cual constituye el único monumento de esta tipología medieval conservado en la península ibérica al constar de una sala subterránea abovedada con sillería de piedra caliza y una escalinata que desciende hasta el nivel freático fluvial.
Sant Andreu era l'antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l'actualitat un veïnat de Mieres. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
La Capella del Roure és una petita capella de Camprodon (Ripollès). Originàriament era un petit oratori de camí situat a la sortida de la vila en direcció a Molló.
Sant Bartomeu de Covildases és una antiga (segle xii) església romànica sufragània que pertany a la parròquia del municipi de Vidrà (Osona). Va rebre el nom de l'antiga vila de Covildases (960).
Tramo del GR-11, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 43 etapas y 800 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Pequeño templo de base románica del siglo XII de planta de nave única con ábside semicircular liso, muros de sillería rústica con piedra de alta montaña y una espadaña de un vano centrada en el hastial occidental.
El Santuari de la Salut està situat al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la carretera que el 1922 va remplaçar el vell Camí Ral de Vic a Olot (Ctra. C-153 km.
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l’antic terme de Sous, a l’extrem meridional de l’antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d’Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l’Empordà i del Bisbat de Girona.
Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons del municipi de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d’un gran casal. Es tracta d’un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobrealçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria.
L'Església de Sant Martí de Campmajor o de Santa Quitèria és una església amb elements barrocs i neoclàssics de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria del Pòpulo era una església de Vallfogona de Ripollès, la torre de la qual està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Sebastià és una capella que se situa al nucli de Molló. Va ser construïda l'època modern i és inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albanyà, Alt Empordà), actualment deshabitat. Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa.
iglesia Parroquial de Santa Cecilia es un iglesia situado en Molló, provincia de Girona. Está inscrito como monumento protegido del patrimonio histórico español con la referencia RI-51-0004370.
Sant Cristòfol és una església parroquial al nucli de les Planes d'Hostoles (la Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església original podria ser anterior al segle X però va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-1428.
L'ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, al poble de Merlant, municipi de Porqueres.
Sant Pere Sacosta és un antic poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), situat al sud del cap del municipi. També és una entitat singular de població del mateix municipi.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Prim i Sant Felicià o simplement Sant Prim és una capella al terme municipal de Maià de Montcal (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. Capella situada al costat de ponent del municipi de Maià de Montcal.
La Mare de Déu del Prat és una capella de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’oratori de la Mare de Déu del Prat és una antiga capelleta o reposador situada a la vora de l’antic camí ral a Camprodon, és a dir al NE, molt a prop de la vila, erigida vers el 1435 per iniciativa de dos menestrals de la població. S’hi venerava una imatge d’alabastre de tipus gòtic, donada pel canonge donat del monestir Enric Valeric. La capella actual fou feta el 1602, i l’altra el 1623. Restà sense culte entre 1936 i el 1970, que fou novament oberta.
Santa Maria de Fares és una església del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Esglesiola dedicada a Santa Maria, havia estat l'església parroquial del poble de Fares fins que aquest fou agregat a la parròquia de Sant Vicenç de Besalú.