Santa Maria de les Llosses és una església romànica que es troba al mig de la vall de les Llosses (Ripollès), dalt d’un petit serrat, fent de parròquia a un grup disseminat de cases. Edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada i decorat amb arcuacions llombardes a l’exterior. A l’interior de la nau s’aprecia la modificació dels murs per instal·lar-hi tres capelles que ocupen part del gruix del parament.
Tramo del PR-50, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 33 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Esteve de Vallespirans és una església amb elements romànics i barrocs de les Llosses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Feliu d’Estiula és una església i antiga parròquia pertanyent actualment al municipi de les Llosses. Es troba al nord-est del terme, al fons de la vall d’Estiula, sobre una elevació a 989 m d’altitud, a l’esquerra del torrent d’Estiula a l’indret on hi hagué la vila rural d’Estívola, donada per Guifré el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Sant Cristòfol de Borrassers és una antiga església parroquial del municipi de Lluçà a la comarca d'Osona, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situada a l'esquerra de la riera de Lluçanès, limita amb el terme d'Alpens.
Magna abadía benedictina medieval que constituye el principal símbolo del origen de Catalunya, célebre por su impresionante e incomparable portalada románica del siglo XII tallada en piedra caliza como una biblia en imágenes y su claustro de dos pisos con capiteles historiados.
El Santuari de la Mare de Déu dels Munts és una església barroca de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Caserón fortificado de origen medieval reformado profundamente en el siglo XVII y a principios del XX que destaca por su imponente torre del homenaje de planta cuadrada, sus matacanes de mampostería regular de piedra arenisca y sus interiores nobles con techumbres de viguería y colecciones de armaduras.
Sant Miquel de Gallifa és una església romànica al veïnat de Gallifa al municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’església parroquial o Església de Santa Eulàlia és un edifici de le veïnat de Santa Eulàlia de Puig-oriol al municipi de Lluçà, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. Es tracta de la segona església del poble, construida en els segles xvi-xvii quan la vella església (uns sis cents metres més a l’oest de l’edifici actual) va ser abandonada. Edifici en estil barroc popular, va rebre una extensió i reforma major el 1855, quan va esdevenir església parroquial. Adossada a l’església hi ha la rectoria. El campanar quadrangular està coronat amb una balustrada.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
La Iglesia de Santa Maria de Borredà (siglo XII) es un edificio románico de planta basilical modificado en el barroco, levantado en sillería regular de piedra caliza gris con una portada de arquivoltas lisas.
L'Església de Sant Boi de Lluçanès és una església catalogada com a monument del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Benet de Vilaplana o Sant Benet de Casamitjana és un temple al terme municipal de Borredà (Berguedà) catalogat l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sant Benet de Casamitjana, conegut també amb el nom de Sant Benet de Vilaplana, és documentat a partir del s.
Caserón fortificado de origen medieval reconstruido a principios del siglo XX en un estilo historicista que incorpora elementos del gótico civil catalán como ventanas geminadas de tracería calada, torres esquineras con almenas y un gran patio de armas perimetral.
El Pont de la Cabreta és un pont sobre el riu Freser que uneix els municipis de Campdevànol i Ribes de Freser (Ripollès). El pont es veu anant de Campdevànol a Ribes de Freser, quan la vall es comença a eixamplar, després de passar la colònia Herand, a mà esquerra.
Ruinas de una monumental e histórica fortaleza medieval del siglo IX emplazada sobre un espectacular risco rocoso de las que subsisten tramos notables de muros de sillería de piedra caliza regular, los cimientos de la gran torre del homenaje y restos de la iglesia románica de Santa María.
Templo parroquial de estilo barroco clasicista construido en el siglo XVIII para sustituir a la iglesia del castillo que presenta una fachada simétrica de cantería vista con portalada moldurada, un gran óculo central y un esbelto campanario de torre de planta cuadrangular.
La Iglesia de Sant Sadurní de Rotgers (siglo XII) es una de las obras más puras del románico rural del Berguedà, edificada en perfecto sillarejo con un ábside semicircular y una torre campanario sobrealzada.
Tramo del GR-241, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 4 etapas y 59 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
El Castillo de Lluçà (siglo X-XII) representa las ruinas de una fortificación de la frontera del condado de Besalú situada sobre una peña cónica, edificada con sillarejo tosco que conserva la iglesia redonda románica de Sant Vicenç.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
El santuari o capella de Santa Maria de Montgrony és un santuari marià del bisbat de Vic, situat al Montgrony. Es troba en el cingle de la serra de Sant Pere, a uns 1370 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Gombrèn, a la comarca catalana del Ripollès.
Santa Maria de la Quar és una església que hi ha al municipi de la Quar, al Berguedà. Ha estat catalogada com a patrimoni immoble al mapa de patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb el número 3528.
Sant Pere de Montgrony és una església del municipi de Gombrèn (Ripollès). Està situada al pla de Sant Pere de la Serra de Sant Pere, just sobre el cingle on hi ha la capella de Santa Maria de Montgrony.
El Monasterio de Santa Maria de Lluçà (siglos XII-XIV) es un conjunto monástico agustiniano medieval edificado en sillería de piedra caliza que conserva un claustro románico de reducidas dimensiones con capiteles esculpidos con aves y motivos vegetales.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Joan de Mataplana és una església romànica del municipi de Gombrèn (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a la vall de l'Espluga, isolada, davant de les restes del Castell de Mataplana, del qual n'era era la capella.
Sant Jaume del Barretó és un església romànica i gòtica del terme municipal de Ripoll (Ripollès). Era una sufragània de la parroquial de Sant Bartomeu de Llaés.
L'Església de Sant Martí d'Albars és una Parròquia i una església barroca de Sant Martí d'Albars (Lluçanès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Llúcia de Sobremunt és una ermita de Sobremunt (Lluçanès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que es troba en un dels cims de la muntanya de Santa Llúcia de Sobremunt.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
El santuari de Bellmunt és un santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona) que està situat al cim de la serra de Bellmunt, a 1.246 m d'altitud. Disposa d'un mirador des d'on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura.
Santa Maria del Pòpulo era una església de Vallfogona de Ripollès, la torre de la qual està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
La Mare de Déu del Prat és una capella de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’oratori de la Mare de Déu del Prat és una antiga capelleta o reposador situada a la vora de l’antic camí ral a Camprodon, és a dir al NE, molt a prop de la vila, erigida vers el 1435 per iniciativa de dos menestrals de la població. S’hi venerava una imatge d’alabastre de tipus gòtic, donada pel canonge donat del monestir Enric Valeric. La capella actual fou feta el 1602, i l’altra el 1623. Restà sense culte entre 1936 i el 1970, que fou novament oberta.
Ruinas de una antigua fortaleza medieval del siglo XI emplazada de forma escarpada sobre un cerro boscoso del Berguedà de las que subsisten tramos notables de muros de contención perimetrales construidos con aparejo tosco cementado con cal.
Sant Vicenç de Rus és una església al terme de Castellar de n'Hug (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Sant Vicenç de Rus és una església aïllada situada en una zona muntanyosa de prats i boscos.
Tramo del PR-147, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 5 etapas y 55 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del PR-147, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 5 etapas y 55 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-151, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 16 etapas y 208 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-151, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 16 etapas y 208 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Templo de base románica profundamente transformado en el siglo XVIII en estilo barroco que mantiene de su fábrica original tres ábsides semicirculares perfectos con decoración exterior lombarda de arquillos ciegos.
Tramo del PR-199, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 47 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
L’ermita de Santa Magdalena de Cambrils està situada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena a 1.547 m d’alçada al sud del terme del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i que mena, vers l’oest, cap a serra de Milany i els límits del municipi de Vidrà. De l’ermita, d’estil romànic ja se’n té constància d’ençà el 1326 i sembla fou ampliada amb una hostatgeria al segle xvii. S’hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena.
Monumental templo barroco tardío del siglo XVIII conocido popularmente como la "Catedral del Lluçanès" debido a sus grandes dimensiones, el cual destaca por su imponente fachada neoclásica flanqueada por dos torres-campanario idénticas de planta cuadrangular.
Tramo del GR-1, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 65 etapas y 981 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-1, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 65 etapas y 981 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Cristòfol de Ventolà és una església romànica del municipi de Ribes de Freser, a la comarca catalana del Ripollès. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del PR-129, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 4 etapas y 49 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Marcel de Planès és una església romànica situada al poble de Planès, al municipi de Planoles, comarca del Ripollès. Se situa en un revolt del branc de la carretera N-260 que porta al nucli urbà de Planès, en el desnivell del terreny.
Templo parroquial del siglo XVIII de estilo barroco clasicista que muestra una amplia nave con capillas laterales, una fachada de líneas severas con portalada moldurada de piedra local y un esbelto campanario de torre de sección cuadrangular.
L'Església de Santa Cecília de Voltregà és una obra barroca de Santa Cecília de Voltregà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Magdalena de Puigsac, també coneguda com a Santa Margarida de Pardines, és una capella isolada situada al nord de la Serra Cavallera, al nucli de Puigsac, al municipi de Pardines, a la comarca catalana del Ripollès. Santa Magdalena de Puigsac és una capella isolada situada a la serra Cavallera, prop del nucli de Pardines. És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del PR-223, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 42 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del PR-190, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 52 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
La Iglesia de Sant Quirze de Pedret (siglos IX-X) es una joya del arte prerrománico y mozárabe situada en el término histórico, construida en sillarejo rústico con arcos de herradura y un ábside trapezoidal.
La Iglesia de Sant Quirze de Pedret (siglos IX-X) es una joya capital del arte prerrománico y mozárabe situada en el término histórico, construida con sillarejo rústico calcáreo, arcos de herradura y tres ábsides que alojaban frescos románicos.
Sant Bartomeu de Covildases és una antiga (segle xii) església romànica sufragània que pertany a la parròquia del municipi de Vidrà (Osona). Va rebre el nom de l'antiga vila de Covildases (960).
Templo de base medieval profundamente transformado en época barroca que presenta una fachada enlucida muy sobria con portal adintelado de cantería, muros exteriores de mampostería basta y una torre-campanario cuadrangular rematada por un cuerpo octogonal posterior.
Templo parroquial de factura barroca (siglo XVII) edificado con sillería regular sobre un oratorio medieval que destaca por su portalada neoclásica moldurada flanqueada por pilastras y por su imponente campanario de torre que domina el valle del río Merlès.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Sant Cristòfol és una església romànica als afores del poble de Toses (al Ripollès) al capdamunt d'un seguit de feixes que hi menen, dominant tota la vall.