Santa Maria de Porqueres és una església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Sant Cristòfol d'Usall és una església romànica de Porqueres a la comarca del Pla de l'Estany, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu de la Font de Fontcoberta és una obra de Fontcoberta (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una capella situada en una fondalada, al sud de Fontcoberta en el veïnat de la Farrés, a la capçalera de la riera del Garrumbert.
Sant Feliu de Fontcoberta és una obra amb elements romànics i renaixentistes de Fontcoberta (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, al poble de Merlant, municipi de Porqueres.
Tramo del PR-120, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 5 etapas y 61 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
L'església de Sant Miquel Sesvinyes és emplaçada en plena serra de la Boscarra al veïnat de Casals, a la part central del terme de Serinyà, a poc més d'un km. al sud-oest del nucli de Serinyà, sobre un petit turó i presidint el veïnat que és de cases disperses.
L'Església de Sant Martí de Campmajor o de Santa Quitèria és una església amb elements barrocs i neoclàssics de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Sant Joan Baptista de Borgonyà és el centre del veïnat de Borgonyà, situat sobre un turonet, a la vora esquerra del riu Terri, dins el municipi de Cornellà de Terri.
Sant Iscle i Santa Victòria és una església romànica al veïnat rural de Centenys del municipi obra d'Esponellà (el Pla de l'Estany) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Andreu de Serinyà és una església romànica del municipi de Serinyà, a la comarca del Pla de l'Estany. És l'església parroquial i es troba al mig del nucli de Serinyà, al mig d'una àmplia plaça.
Sant Sadurní de Vilavenut és una església amb elements romànics i barrocs del poble de Vilavenut, al municipi de Fontcoberta (Pla de l'Estany), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Sant Miquel de Palol de Revardit és dins el conjunt format pel castell, aquesta església romànica i restes d'una muralla circular que constituïren el primitiu nucli d'un recinte medieval dels s. XII-XIV. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria de Fares és una església del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Esglesiola dedicada a Santa Maria, havia estat l'església parroquial del poble de Fares fins que aquest fou agregat a la parròquia de Sant Vicenç de Besalú.
Santa Caterina d'Espasens, antigament coneguda Santa Maria, és una església romànica del veïnat d'Espasens, al poble de Vilavenut, municipi de Fontcoberta (Pla de l'Estany), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Sant Esteve de Sords és situada al costat esquerre del Terri, formant amb el comunidor, la rectoria i alguna casa més un conjunt esglaonat sobre el riu. La resta de cases del poblet de Sords són masies disseminades.
Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons del municipi de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d’un gran casal. Es tracta d’un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobrealçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria.
Sant Cebrià d'Esponellà és una església amb elements romànics i gòtics del poble d'Esponellà (Pla de l'Estany). Té la protecció de Bé cultural d'interès local.
Sant Miquel de la Roca (o Sant Miquel del Portell) és una església gòtica troglodita del municipi de Crespià, al Pla de l'Estany. Es troba al congost del Fluvià prop de la central hidroelèctrica d'Esponellà, en una cinglera.
Santa Maria del Collell és una església i santuari al municipi de Sant Ferriol (la Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a 13 quilòmetres de Banyoles, 5 de Mieres i 20 d'Olot.
Sant Martí de Dosquers és l'església parroquial del poble de Dosquers, dedicada a Sant Martí, al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
L'església parroquial de Santa Eulàlia de Crespià es troba a Crespià (Pla de l'Estany), municipi situat a cada banda de la riera del mateix nom, just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte amb l'Alt Empordà i la Garrotxa. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L'església parroquial de Santa Maria de Vilert centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal d'Esponellà, a la dreta del riu Fluvià. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L’església de Sant Pere de Juïgues, de l’antic lloc de Juïgues, únic topònim alt-medieval d’aquestes comarques que indica un establiment de població jueva, es troba a l’entitat de població de Vilamarí, del municipi de Vilademuls, al costat del mas Sobirà, avui conegut per Can Güell, en una petita vall regada pel torrent de Règalo, afluent de la Farga.
Sant Martí de Riudellots de la Creu és la vella església parroquial del poble de Riudellots de la Creu, de cases disseminades, agregat al municipi de Palol de Revardit. És dedicada a Sant Martí.
Sant Andreu era l'antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l'actualitat un veïnat de Mieres. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
L'església de Sants Just i Pastor de Pedrinyà es troba al costat de la gran masia de Can Teixidor de Pedrinyà, veïnat de masies disperses a l'extrem nord del municipi de Crespià. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L'església parroquial de Sant Cugat de Ravós del Terri es troba a Ravós del Terri, en un petit turonet al marge dret del riu Terri, inclosa dins el recinte del castell de Ravós.
Excepcional complejo de baños rituales de purificación judíos del siglo XII descubierto intacto en 1964, el cual constituye el único monumento de esta tipología medieval conservado en la península ibérica al constar de una sala subterránea abovedada con sillería de piedra caliza y una escalinata que desciende hasta el nivel freático fluvial.
Sant Andreu del Torn és una església del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa). L'església actual i les restes de l'antiga església romànica formen part de manera singular de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Templo parroquial románico del siglo XII edificado en sillería regular que presenta una sola nave con bóveda de cañón apuntada, un ábside semicircular orientado a levante sin ornamentación exterior y un campanario de torre cuadrangular añadido en el periodo barroco.
Templo de traza gótica edificado en el siglo XIV que presenta una imponente nave única de gran anchura, capillas laterales entre los contrafuertes provistas de ventanales calados con vitrales y un campanario de torre de planta cuadrada.
Sant Prim i Sant Felicià o simplement Sant Prim és una capella al terme municipal de Maià de Montcal (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. Capella situada al costat de ponent del municipi de Maià de Montcal.
Santa Maria de Granollers de Rocacorba és l'església parroquial de Granollers de Rocacorba, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Antiguo cenobio benedictino del siglo X que conserva su monumental iglesia románica de planta basilical con tres naves cubiertas por bóvedas de cañón sobre pilares de sillería y un majestuoso ábside central decorado con arquillos ciegos lombardos.
L'església de Sant Marçal de la Quarantella, edificada al cim d'un serrat, es troba al llogarret del mateix nom, un conjunt de masies escampades en un territori de turons baixos, valls petites i fondalades, a la capçalera del riu Siriana.
L'església parroquial de Sant Esteve de Guialbes està situat al poble del mateix nom (Sant Esteve de Guialbes) del municipi de Vilademuls, damunt d'un petit pujol anomenat antigament Puig Blanquer.
Sant Llorenç de Perles és una capella romànica ubicada al veïnat de Perles, a prop del poble de Vilafreser, dins del municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany). La capella conserva la porta d'entrada i l'absis exterior del segle XII. Es troba al darrere de la casa de can Pagès.
Sant Joan Baptista de Vilademuls és una l'església parroquial de Vilademuls (Pla de l'Estany) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. S'hi venera sant Joan Baptista, però no en la festivitat del seu naixement (24 de juny) sinó en la del seu martiri o degollació (29 d'agost).
es mentida de vritat esdiu pla de sant joan Sant Joan del Pla és una obra de Sant Martí de Llémena (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es pot accedir a Santa Maria de Finestres, a peu, seguint els antics camins medievals, tant des de la vall de la Llémena com des de la del Ser. Cada any s’hi celebra l’Aplec del Roser i l’Aplec de Santa Maria de Finestres el mes de juny, força concorreguts per gent de la rodalia.
Sant Martí de Fellines és una església romànica del veïnat de Fellines, al municipi de Viladasens (Gironès). És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Ruinas de una estratégica fortificación medieval del siglo XI de las que subsisten los potentes cimientos de la torre del homenaje de planta circular y tramos dispersos de la muralla perimetral de mampostería basta.
Sant Vicenç de les Roquetes és una capella romànica protegida com a bé cultural d'interès local al terme municipal de Sant Julià de Ramis (el Gironès). Establerta com a canònica agustiniana al segle xii passà a ser usada com a masia.
Sant Mer i Sant Celdoni o Sant Medir de Romanyà és l'església parroquial de Romanyà d'Empordà veïnat del municipi de Pontós (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Esteve és una església al veïnat de Canelles al terme municipal de Navata (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Mare de Déu dels Arcs o Santa Maria dels Arcs és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El santuari dels Arcs és l'hostatgeria per a pelegrins bastida als segles xvii i XVIII i s'hi accedeix per una escalinata també d'època barroca.
Els Sants Metges és una església romànica amb modificacions dels segles xvii i xviii al terme municipal de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès protegida com a bé cultural d’interès local. L’antiga parròquia de Sant Julià de Ramis, avui convertida en santuari, és dalt d’una serra en l’antic nucli deshabitat de la població, a uns 5 km al nord de la ciutat de Girona i també al nord de la comarca del Gironès. L’església és situada a la muntanya de Sant Julià de Ramis, que separa les planes de Girona i de l’Empordà, vorejada parcialment pel Ter i propera al Terri.
L’església de Sant Aniol de Finestres és d’origen romànic dels segles X-XI amb reformes del segle xviii .Està dedicada a Sant Aniol i situada al terme municipal de Sant Aniol de Finestres a la Vall del Llémena, a la comarca de la Garrotxa. És un monument inventariat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria d'Elena, de Sobreroca o de Puig d'Elena, és un santuari de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) situat al vessant del puig d'Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Singular perspectiva de las laberínticas cabañas de madera erigidas sobre el valle del río Fluvià en un entorno boscoso. Cómo llegar: Sendero local junto a la autovía A-26, acceso peatonal al bosque del Garrell. 📍 Provincia: Gerona (Girona).
Impresionante desfiladero donde el río Ter corta la montaña calcárea con el yacimiento ibéricoromano integrado [4.11]. Cómo llegar: Explanada de los restos arqueológicos de la fortaleza de San Julián en la cumbre [4.11]. 📍 Provincia: Gerona (Girona).
Sant Genís és l’església parroquial de Cervià de Ter (Gironès) datada del XI apareix citada en l’acta de fundació del monestir de Cervià de Ter. Té una inscripció gravada en el frontó de la porta que revela el seu origen reculat i que diu així: "Esta parroquial iglesia es tant antiga que no se ha trobat nota alguna de la fundació, si sols se troba era ja edificada en lo dilluns St. del any 1750 y la pressent posada, die 1 juny de 1764". De la construcció primitiva hi ha restes en el sector meridional de l’edifici. L’actual correspon al segle xviii. L’any 1936 fou incendiada i s’esfondrà la volta.
Monasterio de Santa María es bien de interés cultural (RI-51-0004326). Se localiza en Cerviá de Ter, provincia de Girona, y figura protegido como monumento del patrimonio histórico español (RI-51-0004326).
L'església de Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albanyà, Alt Empordà), actualment deshabitat. Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa.
Antiguo cenobio agustiniano del siglo XII del que destaca su monumental iglesia románica de planta basilical con tres naves cubiertas por bóvedas de cañón y una espectacular portada occidental de seis arquivoltas en degradación con capiteles historiados tallados en piedra caliza regular.
Santa Cecília de les Serres és l'església parroquial del poble de les Serres, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès). És d'estil romànic, molt modificat al segle xviii.
Sant Martí de Sales és una església del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Als documents antics és anomenada Sant Martí de "Cabissono", que sembla el nom que porta el lloc on posteriorment fou bastida l'església.
L'església parroquial de Sant Vicenç de Viladasens és situada al centre de la població de Viladasens a l'esquerra de la riera de Cinyana. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Martí de la Móra és una església situada a tramuntana del nucli urbà de Viladasens (Gironès), al costat mateix del camí que porta al mas de la Mora. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l’antic terme de Sous, a l’extrem meridional de l’antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d’Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l’Empordà i del Bisbat de Girona.
Sant Martí de Llampaies és una església romànica de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. Està situada dins del petit nucli urbà de la població de Llampaies, en un pujol elevat situat al bell mig del terme, dominant la resta de construccions.
Sant Julià de les Medes és una obra de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella de Sant Julià de les Medes està ubicada dalt de la Serra de Finestres i es troba mig amagada per la vegetació.
Pequeño santuario románico del siglo XII emplazado de forma espectacular sobre un acantilado rocoso que consta de una sola nave con ábside semicircular liso y una espadaña de dos vanos ejecutada en aparejo tosco.
Sant Bartomeu de Segalars és una església catalogada com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) i protegida com a bé cultural d’interès local. En el lloc de Segalars apareix documentat l’any 1901, encara que de la capella no n’hi ha notícies fins a l’any 1401, quan consta que tenia una confraria i un capellà beneficiat. El culte i benefici es documenten fins al 1732. Edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals del mateix perfil, que arrenquen d’unes pilastres adossades als murs.
Santa Magdalena de Vilajoan és un edifici religiós del poble de Vilajoan (municipi de Garrigàs (Alt Empordà)) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme. Acull els oficis de la Parròquia Major de Sant Feliu del Bisbat de Girona, dita així perquè aquest era el temple principal de Girona abans de la construcció de la catedral.
Sant Abdó i Sant Senen de Santa Pau és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Entre el coll de Boixedes i el coll de Palomeres, damunt un tossal conegut antigament amb el nom de Puigsacreu, està situada la petita capella d'aquests Sants règuls de Pèrsia.
Sant Martí Sacosta és una església d'estil barroc al Barri Vell de Girona. Hi ha constància d'un temple dedicat a Sant Martí des del segle ix, tanmateix l'edifici original fou probablement remodelat al s.