Caserón fortificado de origen medieval reformado profundamente en el siglo XVII y a principios del XX que destaca por su imponente torre del homenaje de planta cuadrada, sus matacanes de mampostería regular de piedra arenisca y sus interiores nobles con techumbres de viguería y colecciones de armaduras.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Ruinas de una monumental e histórica fortaleza medieval del siglo IX emplazada sobre un espectacular risco rocoso de las que subsisten tramos notables de muros de sillería de piedra caliza regular, los cimientos de la gran torre del homenaje y restos de la iglesia románica de Santa María.
Templo parroquial de estilo barroco clasicista construido en el siglo XVIII para sustituir a la iglesia del castillo que presenta una fachada simétrica de cantería vista con portalada moldurada, un gran óculo central y un esbelto campanario de torre de planta cuadrangular.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Miquel de Gallifa és una església romànica al veïnat de Gallifa al municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
El santuari de Bellmunt és un santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona) que està situat al cim de la serra de Bellmunt, a 1.246 m d'altitud. Disposa d'un mirador des d'on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
El Santuari de la Mare de Déu dels Munts és una església barroca de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Jaume del Barretó és un església romànica i gòtica del terme municipal de Ripoll (Ripollès). Era una sufragània de la parroquial de Sant Bartomeu de Llaés.
L'Església de Sant Boi de Lluçanès és una església catalogada com a monument del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Santa Llúcia de Sobremunt és una ermita de Sobremunt (Lluçanès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que es troba en un dels cims de la muntanya de Santa Llúcia de Sobremunt.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Esteve de Vallespirans és una església amb elements romànics i barrocs de les Llosses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Caserón fortificado de origen medieval reconstruido a principios del siglo XX en un estilo historicista que incorpora elementos del gótico civil catalán como ventanas geminadas de tracería calada, torres esquineras con almenas y un gran patio de armas perimetral.
Santa Maria de les Llosses és una església romànica que es troba al mig de la vall de les Llosses (Ripollès), dalt d’un petit serrat, fent de parròquia a un grup disseminat de cases. Edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada i decorat amb arcuacions llombardes a l’exterior. A l’interior de la nau s’aprecia la modificació dels murs per instal·lar-hi tres capelles que ocupen part del gruix del parament.
Magna abadía benedictina medieval que constituye el principal símbolo del origen de Catalunya, célebre por su impresionante e incomparable portalada románica del siglo XII tallada en piedra caliza como una biblia en imágenes y su claustro de dos pisos con capiteles historiados.
Sant Cristòfol de Borrassers és una antiga església parroquial del municipi de Lluçà a la comarca d'Osona, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situada a l'esquerra de la riera de Lluçanès, limita amb el terme d'Alpens.
Sant Bartomeu de Covildases és una antiga (segle xii) església romànica sufragània que pertany a la parròquia del municipi de Vidrà (Osona). Va rebre el nom de l'antiga vila de Covildases (960).
Templo parroquial de origen románico profundamente reformado en el siglo XVIII bajo los cánones del barroco clasicista que muestra una fachada de paramentos enlucidos con portada de cantería moldurada, una nave diáfana y una recia torre-campanario de planta cuadrangular.
L'Església de Santa Cecília de Voltregà és una obra barroca de Santa Cecília de Voltregà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’ermita de Santa Magdalena de Cambrils està situada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena a 1.547 m d’alçada al sud del terme del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i que mena, vers l’oest, cap a serra de Milany i els límits del municipi de Vidrà. De l’ermita, d’estil romànic ja se’n té constància d’ençà el 1326 i sembla fou ampliada amb una hostatgeria al segle xvii. S’hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena.
Santa Maria del Pòpulo era una església de Vallfogona de Ripollès, la torre de la qual està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del PR-50, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 33 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
L’església parroquial o Església de Santa Eulàlia és un edifici de le veïnat de Santa Eulàlia de Puig-oriol al municipi de Lluçà, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. Es tracta de la segona església del poble, construida en els segles xvi-xvii quan la vella església (uns sis cents metres més a l’oest de l’edifici actual) va ser abandonada. Edifici en estil barroc popular, va rebre una extensió i reforma major el 1855, quan va esdevenir església parroquial. Adossada a l’església hi ha la rectoria. El campanar quadrangular està coronat amb una balustrada.
La Mare de Déu de Palau és una església romànica del veïnat de Palau (municipi de Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Palau és d'una sola nau amb absis semicircular.
El camí ral de Vic a Olot s'identifica com la Via o "Strata Francisca" (o camí de França), d'origen prehistòric o romà, esmentada des del segle X i citada repetidament fins al XV. Venia de França pel coll d'Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Fa
Templo parroquial del siglo XVIII de estilo barroco clasicista que muestra una amplia nave con capillas laterales, una fachada de líneas severas con portalada moldurada de piedra local y un esbelto campanario de torre de sección cuadrangular.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Impresionante e icónica pared rocosa vertical del Puigsacalm dominando todo el valle agrícola y la Garrotxa volcánica. Cómo llegar: Sendero de los ganchos o acceso superior de la meseta del Puigsacalm. 📍 Provincia: Gerona (Girona).
Templo de base románica reconstruido en estilo barroco en el siglo XVIII y posteriormente restaurado tras la Guerra Civil, el cual destaca por su claustro gótico del siglo XV con capiteles historiados tallados en piedra caliza y su monumental ábside exento.
Tramo del PR-223, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 42 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-151, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 16 etapas y 208 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-151, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 16 etapas y 208 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Feliu d’Estiula és una església i antiga parròquia pertanyent actualment al municipi de les Llosses. Es troba al nord-est del terme, al fons de la vall d’Estiula, sobre una elevació a 989 m d’altitud, a l’esquerra del torrent d’Estiula a l’indret on hi hagué la vila rural d’Estívola, donada per Guifré el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Martí d'Albars és una Parròquia i una església barroca de Sant Martí d'Albars (Lluçanès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de les Olletes està situat a la Vall d'en Bas dins un barranc i es troba a 1.036 metres sobre el nivell del mar, al vessant nord del Puigsacalm just sota Santa Magdalena del Mont. La cova té cinc metres d'alçada per vuit de fondària i quatre d'amplada.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
El Castillo de Lluçà (siglo X-XII) representa las ruinas de una fortificación de la frontera del condado de Besalú situada sobre una peña cónica, edificada con sillarejo tosco que conserva la iglesia redonda románica de Sant Vicenç.
La Mare de Déu del Prat és una capella de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’oratori de la Mare de Déu del Prat és una antiga capelleta o reposador situada a la vora de l’antic camí ral a Camprodon, és a dir al NE, molt a prop de la vila, erigida vers el 1435 per iniciativa de dos menestrals de la població. S’hi venerava una imatge d’alabastre de tipus gòtic, donada pel canonge donat del monestir Enric Valeric. La capella actual fou feta el 1602, i l’altra el 1623. Restà sense culte entre 1936 i el 1970, que fou novament oberta.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
El Monasterio de Santa Maria de Lluçà (siglos XII-XIV) es un conjunto monástico agustiniano medieval edificado en sillería de piedra caliza que conserva un claustro románico de reducidas dimensiones con capiteles esculpidos con aves y motivos vegetales.
Monumental templo barroco tardío del siglo XVIII conocido popularmente como la "Catedral del Lluçanès" debido a sus grandes dimensiones, el cual destaca por su imponente fachada neoclásica flanqueada por dos torres-campanario idénticas de planta cuadrangular.
El Pont de la Cabreta és un pont sobre el riu Freser que uneix els municipis de Campdevànol i Ribes de Freser (Ripollès). El pont es veu anant de Campdevànol a Ribes de Freser, quan la vall es comença a eixamplar, després de passar la colònia Herand, a mà esquerra.
La Iglesia de Sant Julià de Sassorba (siglo XI-XVIII) conserva una esbelta torre campanario románica con ventanas geminadas y decoración lombarda de ladrillo, integrada en una nave barroca de sillería de la Plana de Vic.
Sant Miquel de Castelló és una ermita al terme municipal de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, justament al damunt del poble dels Hostalets d'en Bas. S'enlaira sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, als últims contraforts del nord-est del massís del Collsacabra.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Pere de Falgars és una església romànica situada en el petit nucli de Falgars d'en Bas, dins el terme municipal de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
El monestir de Santa Maria de Riudaura fou un monestir benedictí radicat a l'actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa). L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Sant Quintí és una església romànica del segle xiii amb modificacions al segle xviii que està situada al poble de Sant Esteve d'en Bas, que pertany al municipi de Vall d'en Bas (Garrotxa). És un monument protegit com a bé cultural d'interès local.
Sant Benet de Vilaplana o Sant Benet de Casamitjana és un temple al terme municipal de Borredà (Berguedà) catalogat l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sant Benet de Casamitjana, conegut també amb el nom de Sant Benet de Vilaplana, és documentat a partir del s.
Sant Esteve de Tavèrnoles és una església amb elements romànics i barrocs de Tavèrnoles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Iglesia de Santa Maria de Borredà (siglo XII) es un edificio románico de planta basilical modificado en el barroco, levantado en sillería regular de piedra caliza gris con una portada de arquivoltas lisas.
Caserón señorial e historicista levantado en el siglo XVII sobre las bases de una antigua casa fuerte medieval que exhibe muros perimetrales de mampostería regular, ventanas de cantería moldurada y portales dovelados de arco de medio punto.
La catedral de San Pedro (en catalán: catedral de Sant Pere) de Vic, oficialmente catedral de San Pedro apóstol, está situada en la provincia de Barcelona (España). Es un templo religioso y sede de la diócesis de la localidad del mismo nombre.
Església parroquial de Sant Esteve d'en Bas és una església de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Sant Esteve centra el poble del mateix nom, situat en un vessant de la muntanya de Murrià, sobre la vall d'en Bas.