Sant Cristòfol és una església parroquial al nucli de les Planes d'Hostoles (la Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església original podria ser anterior al segle X però va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-1428.
Sant Pere Sacosta és un antic poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), situat al sud del cap del municipi. També és una entitat singular de població del mateix municipi.
Sant Cristòfol és l'església parroquial del poble de Cogolls (part del municipi garrotxí de les Planes). Dedicada a Cristòfor de Lícia, l'església ha estat molt modificada, amb un resultat poc harmònic.
Sant Sebastià de Sant Feliu de Pallerols és una ermita del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Santuari de la Salut està situat al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la carretera que el 1922 va remplaçar el vell Camí Ral de Vic a Olot (Ctra. C-153 km.
El Santuari del Far és una església de Susqueda (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d'una colossal i impressionant cinglera, de silueta inconfusible, a 1.123 metres d'altitud.
Tramo del GR-83, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 150 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-83, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 150 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Sant Salvador de Puig-alder és un monument del terme de Cogolls, municipi de les Planes d'Hostoles, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Martí Sacalm és una obra de Susqueda (Selva) protegida com a bé cultural d'interès local. En el petit nucli que centra actualment el municipi de Susqueda hi destaca l'església parroquial de Sant Martí (835m snm).
L’església de Sant Aniol de Finestres és d’origen romànic dels segles X-XI amb reformes del segle xviii .Està dedicada a Sant Aniol i situada al terme municipal de Sant Aniol de Finestres a la Vall del Llémena, a la comarca de la Garrotxa. És un monument inventariat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Pineda és l'església parroquial del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià de les Medes és una obra de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella de Sant Julià de les Medes està ubicada dalt de la Serra de Finestres i es troba mig amagada per la vegetació.
Sant Andreu de Pruit és una església amb elements romànics i barrocs de Rupit i Pruit (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Iscle és un edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort al municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle i al peu del castell de Colltort (845 m d'altitud).
Pequeño santuario románico del siglo XII emplazado de forma espectacular sobre un acantilado rocoso que consta de una sola nave con ábside semicircular liso y una espadaña de dos vanos ejecutada en aparejo tosco.
Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es pot accedir a Santa Maria de Finestres, a peu, seguint els antics camins medievals, tant des de la vall de la Llémena com des de la del Ser. Cada any s’hi celebra l’Aplec del Roser i l’Aplec de Santa Maria de Finestres el mes de juny, força concorreguts per gent de la rodalia.
Tramo del PR-222, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 34 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del PR-222, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 34 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Sant Joan de Fàbregues és una església romànica del municipi de Rupit i Pruit a la comarca d'Osona. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Pere de Falgars és una església romànica situada en el petit nucli de Falgars d'en Bas, dins el terme municipal de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria d'Elena, de Sobreroca o de Puig d'Elena, és un santuari de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) situat al vessant del puig d'Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de Montdois és una església del terme municipal de Rupit i Pruit catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici actual data del segle xviii, tot i que ja es menciona una capella de Santa Maria de "Mont Doys" a la parròquia de Fàbregues l'any 1263.
Santa Maria de Granollers de Rocacorba és l'església parroquial de Granollers de Rocacorba, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Antiguo cenobio benedictino del siglo X que conserva su monumental iglesia románica de planta basilical con tres naves cubiertas por bóvedas de cañón sobre pilares de sillería y un majestuoso ábside central decorado con arquillos ciegos lombardos.
Església parroquial de Sant Esteve d'en Bas és una església de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Sant Esteve centra el poble del mateix nom, situat en un vessant de la muntanya de Murrià, sobre la vall d'en Bas.
Sant Andreu era l'antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l'actualitat un veïnat de Mieres. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
El Mare de Déu dels Arcs o Santa Maria dels Arcs és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El santuari dels Arcs és l'hostatgeria per a pelegrins bastida als segles xvii i XVIII i s'hi accedeix per una escalinata també d'època barroca.
Sant Miquel de Castelló és una ermita al terme municipal de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, justament al damunt del poble dels Hostalets d'en Bas. S'enlaira sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, als últims contraforts del nord-est del massís del Collsacabra.
Sant Quintí és una església romànica del segle xiii amb modificacions al segle xviii que està situada al poble de Sant Esteve d'en Bas, que pertany al municipi de Vall d'en Bas (Garrotxa). És un monument protegit com a bé cultural d'interès local.
Sants Just i Pastor de la Cellera és una església romànica de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Gregori d'Osor és una capella d'Osor (la Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella està ubicada en el cim de Sant Gregori de Turonal, el qual limita els termes d'Osor i la Cellera de Ter, prop dels cims de Sant Gregori i el Puigdefrou.
La Mare de Déu del Part és una capella d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La Capella de la Mare de Déu del Part està ubicada sota el Coll de Nafrè a 4 quilòmetres d'Osor seguint el Camí Ral.
Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons del municipi de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d’un gran casal. Es tracta d’un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobrealçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria.
Santa Maria de Sales de la Cellera és una església amb elements barrocs de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
es mentida de vritat esdiu pla de sant joan Sant Joan del Pla és una obra de Sant Martí de Llémena (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere Màrtir és una petita capella al terme municipal de Sant Julià del Llor i Bonmatí (la Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Cecília de les Serres és l'església parroquial del poble de les Serres, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès). És d'estil romànic, molt modificat al segle xviii.
Sant Abdó i Sant Senen de Santa Pau és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Entre el coll de Boixedes i el coll de Palomeres, damunt un tossal conegut antigament amb el nom de Puigsacreu, està situada la petita capella d'aquests Sants règuls de Pèrsia.
L'ermita de Sant Julià del Llor -topònim que evoca una zona de llorer- es troba emplaçada al cim del turó més alt del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí, junt amb el cementiri i la rectoria.
El camí ral de Vic a Olot s'identifica com la Via o "Strata Francisca" (o camí de França), d'origen prehistòric o romà, esmentada des del segle X i citada repetidament fins al XV. Venia de França pel coll d'Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Fa
Santa Maria de Calders és una església de Constantins, al municipi de Sant Gregori (Gironès). És una petita capella d'origen romànic desenvolupada en planta rectangular i absis posterior semicircular llis.
Santa Maria del Collell és una església i santuari al municipi de Sant Ferriol (la Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a 13 quilòmetres de Banyoles, 5 de Mieres i 20 d'Olot.
Sant Andreu del Torn és una església del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa). L'església actual i les restes de l'antiga església romànica formen part de manera singular de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Impresionante e icónica pared rocosa vertical del Puigsacalm dominando todo el valle agrícola y la Garrotxa volcánica. Cómo llegar: Sendero de los ganchos o acceso superior de la meseta del Puigsacalm. 📍 Provincia: Gerona (Girona).
El santuari de la Mare de Déu de les Olletes està situat a la Vall d'en Bas dins un barranc i es troba a 1.036 metres sobre el nivell del mar, al vessant nord del Puigsacalm just sota Santa Magdalena del Mont. La cova té cinc metres d'alçada per vuit de fondària i quatre d'amplada.
L'Església de Sant Martí de Campmajor o de Santa Quitèria és una església amb elements barrocs i neoclàssics de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Templo de base románica reconstruido en estilo barroco en el siglo XVIII y posteriormente restaurado tras la Guerra Civil, el cual destaca por su claustro gótico del siglo XV con capiteles historiados tallados en piedra caliza y su monumental ábside exento.
Tramo del PR-120, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 5 etapas y 61 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-2, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 13 etapas y 219 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
L'església de Santa Eulàlia de Begudà centra el poble de Begudà, entitat de població del municipi de Sant Joan les Fonts. Situat a la dreta de la riera del Turonell i format per unes quantes cases que envolten el temple i diverses masies disseminades pel terme.
Santa Creu d'Horta és una església d'Osor (Selva), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba al centre de la vall d'Horta, al lloc anomenat Puig de Santa Creu, i a uns escassos 100 m hi ha el mas de Ca l'Iglésies.
Sant Bartomeu de Covildases és una antiga (segle xii) església romànica sufragània que pertany a la parròquia del municipi de Vidrà (Osona). Va rebre el nom de l'antiga vila de Covildases (960).
Les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros es troben al cim del Mont-ros, al contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont, a l’extrem oriental del terme, dintre de la parròquia de Begudà. El 2012, l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts va comprar el terreny on hi ha les restes del castell i el santuari. És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.