L'Església de Santa Cecília de Voltregà és una obra barroca de Santa Cecília de Voltregà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de Palau és una església romànica del veïnat de Palau (municipi de Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Palau és d'una sola nau amb absis semicircular.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Santa Llúcia de Sobremunt és una ermita de Sobremunt (Lluçanès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que es troba en un dels cims de la muntanya de Santa Llúcia de Sobremunt.
Templo parroquial del siglo XVIII de estilo barroco clasicista que muestra una amplia nave con capillas laterales, una fachada de líneas severas con portalada moldurada de piedra local y un esbelto campanario de torre de sección cuadrangular.
Templo parroquial de origen románico profundamente reformado en el siglo XVIII bajo los cánones del barroco clasicista que muestra una fachada de paramentos enlucidos con portada de cantería moldurada, una nave diáfana y una recia torre-campanario de planta cuadrangular.
Tramo del PR-223, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 42 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Miquel de Gallifa és una església romànica al veïnat de Gallifa al municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Iglesia de Sant Julià de Sassorba (siglo XI-XVIII) conserva una esbelta torre campanario románica con ventanas geminadas y decoración lombarda de ladrillo, integrada en una nave barroca de sillería de la Plana de Vic.
L'Església de Sant Boi de Lluçanès és una església catalogada com a monument del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Tramo del GR-151, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 16 etapas y 208 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-151, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 16 etapas y 208 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
La catedral de San Pedro (en catalán: catedral de Sant Pere) de Vic, oficialmente catedral de San Pedro apóstol, está situada en la provincia de Barcelona (España). Es un templo religioso y sede de la diócesis de la localidad del mismo nombre.
El Santuari de la Mare de Déu dels Munts és una església barroca de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Templo de base románica reconstruido en estilo barroco en el siglo XVIII y posteriormente restaurado tras la Guerra Civil, el cual destaca por su claustro gótico del siglo XV con capiteles historiados tallados en piedra caliza y su monumental ábside exento.
Sant Esteve de Tavèrnoles és una església amb elements romànics i barrocs de Tavèrnoles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Caserón señorial e historicista levantado en el siglo XVII sobre las bases de una antigua casa fuerte medieval que exhibe muros perimetrales de mampostería regular, ventanas de cantería moldurada y portales dovelados de arco de medio punto.
El santuari de Bellmunt és un santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona) que està situat al cim de la serra de Bellmunt, a 1.246 m d'altitud. Disposa d'un mirador des d'on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Caserón fortificado de origen medieval reformado profundamente en el siglo XVII y a principios del XX que destaca por su imponente torre del homenaje de planta cuadrada, sus matacanes de mampostería regular de piedra arenisca y sus interiores nobles con techumbres de viguería y colecciones de armaduras.
Caserón fortificado de origen medieval reconstruido a principios del siglo XX en un estilo historicista que incorpora elementos del gótico civil catalán como ventanas geminadas de tracería calada, torres esquineras con almenas y un gran patio de armas perimetral.
El Monasterio de Sant Tomàs de Riudeperes (siglo XIXVI) es un antiguo cenobio agustiniano que conserva un claustro renacentista de dos pisos ejecutado en cantería caliza fina con arquerías de medio punto.
La Iglesia de Sant Martí de Riudeperes (siglo XI-XVIII) es un edificio de origen románico lombardo ampliado en el período barroco con muros de mampostería y cantería de piedra arenisca de la Plana de Vic.
El camí ral de Vic a Olot s'identifica com la Via o "Strata Francisca" (o camí de França), d'origen prehistòric o romà, esmentada des del segle X i citada repetidament fins al XV. Venia de França pel coll d'Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Fa
Monumental templo barroco tardío del siglo XVIII conocido popularmente como la "Catedral del Lluçanès" debido a sus grandes dimensiones, el cual destaca por su imponente fachada neoclásica flanqueada por dos torres-campanario idénticas de planta cuadrangular.
Templo de origen románico profundamente transformado en el siglo XVIII bajo las directrices del estilo barroco clasicista que conserva de su fábrica primitiva una portada meridional moldurada y destaca por su imponente fachada con gran óculo central y un esbelto campanario octogonal.
Ruinas de una monumental e histórica fortaleza medieval del siglo IX emplazada sobre un espectacular risco rocoso de las que subsisten tramos notables de muros de sillería de piedra caliza regular, los cimientos de la gran torre del homenaje y restos de la iglesia románica de Santa María.
Templo parroquial de estilo barroco clasicista construido en el siglo XVIII para sustituir a la iglesia del castillo que presenta una fachada simétrica de cantería vista con portalada moldurada, un gran óculo central y un esbelto campanario de torre de planta cuadrangular.
Excepcional joya del románico lombardo del siglo XI que presenta una planta de cruz latina con tres ábsides semicirculares decorados con dobles arquillos ciegos y lesenas, coronada sobre el crucero por un soberbio cimborrio octogonal y un campanario de torre de tres pisos con ventanas geminadas.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
L'Església de Sant Martí d'Albars és una Parròquia i una església barroca de Sant Martí d'Albars (Lluçanès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’església parroquial o Església de Santa Eulàlia és un edifici de le veïnat de Santa Eulàlia de Puig-oriol al municipi de Lluçà, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. Es tracta de la segona església del poble, construida en els segles xvi-xvii quan la vella església (uns sis cents metres més a l’oest de l’edifici actual) va ser abandonada. Edifici en estil barroc popular, va rebre una extensió i reforma major el 1855, quan va esdevenir església parroquial. Adossada a l’església hi ha la rectoria. El campanar quadrangular està coronat amb una balustrada.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Sant Cristòfol de Borrassers és una antiga església parroquial del municipi de Lluçà a la comarca d'Osona, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situada a l'esquerra de la riera de Lluçanès, limita amb el terme d'Alpens.
Sant Jaume del Barretó és un església romànica i gòtica del terme municipal de Ripoll (Ripollès). Era una sufragània de la parroquial de Sant Bartomeu de Llaés.
Templo románico del siglo XII que destaca por su ábside semicircular decorado exteriormente con arcuaciones ciegas y lesenas lombardas, albergando en su interior un valioso retablo de madera tallada del gótico tardío y una portada meridional de tres arquivoltas en degradación.
Sant Bartomeu de Covildases és una antiga (segle xii) església romànica sufragània que pertany a la parròquia del municipi de Vidrà (Osona). Va rebre el nom de l'antiga vila de Covildases (960).
El camí ral de Barcelona a Vic té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d'Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Durant l'edat mitjana, va construir-se una variant que sortia de Vic pel pont del Remei i passa pel coll de M
El Castillo de Lluçà (siglo X-XII) representa las ruinas de una fortificación de la frontera del condado de Besalú situada sobre una peña cónica, edificada con sillarejo tosco que conserva la iglesia redonda románica de Sant Vicenç.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
El Monasterio de Santa Maria de Lluçà (siglos XII-XIV) es un conjunto monástico agustiniano medieval edificado en sillería de piedra caliza que conserva un claustro románico de reducidas dimensiones con capiteles esculpidos con aves y motivos vegetales.
Impresionante e icónica pared rocosa vertical del Puigsacalm dominando todo el valle agrícola y la Garrotxa volcánica. Cómo llegar: Sendero de los ganchos o acceso superior de la meseta del Puigsacalm. 📍 Provincia: Gerona (Girona).
Sant Andreu de Pruit és una església amb elements romànics i barrocs de Rupit i Pruit (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Falgars és una església romànica situada en el petit nucli de Falgars d'en Bas, dins el terme municipal de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
El santuari de la Mare de Déu de les Olletes està situat a la Vall d'en Bas dins un barranc i es troba a 1.036 metres sobre el nivell del mar, al vessant nord del Puigsacalm just sota Santa Magdalena del Mont. La cova té cinc metres d'alçada per vuit de fondària i quatre d'amplada.
Sant Miquel de Castelló és una ermita al terme municipal de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, justament al damunt del poble dels Hostalets d'en Bas. S'enlaira sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, als últims contraforts del nord-est del massís del Collsacabra.
Santa Maria de les Llosses és una església romànica que es troba al mig de la vall de les Llosses (Ripollès), dalt d’un petit serrat, fent de parròquia a un grup disseminat de cases. Edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada i decorat amb arcuacions llombardes a l’exterior. A l’interior de la nau s’aprecia la modificació dels murs per instal·lar-hi tres capelles que ocupen part del gruix del parament.
Sant Joan de Fàbregues és una església romànica del municipi de Rupit i Pruit a la comarca d'Osona. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
L’ermita de Santa Magdalena de Cambrils està situada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena a 1.547 m d’alçada al sud del terme del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i que mena, vers l’oest, cap a serra de Milany i els límits del municipi de Vidrà. De l’ermita, d’estil romànic ja se’n té constància d’ençà el 1326 i sembla fou ampliada amb una hostatgeria al segle xvii. S’hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena.
Monasterio de Santa Maria de l'Estany es un monasterio situado en L'Estany, provincia de Barcelona. Está inscrito como monumento protegido del patrimonio histórico español con la referencia RI-51-0000439.
Sant Esteve de Vallespirans és una església amb elements romànics i barrocs de les Llosses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del PR-50, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 33 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Joya del románico lombardo del siglo XI que presenta una planta de nave única con ábside semicircular liso orientado a levante, destacando exteriormente por su soberbio y esbelto campanario de torre de planta cuadrada y cuatro pisos de altura provistos de dobles ventanas geminadas y frisos de arquillos ciegos.
Sant Quintí és una església romànica del segle xiii amb modificacions al segle xviii que està situada al poble de Sant Esteve d'en Bas, que pertany al municipi de Vall d'en Bas (Garrotxa). És un monument protegit com a bé cultural d'interès local.