Pequeño santuario románico del siglo XII emplazado de forma espectacular sobre un acantilado rocoso que consta de una sola nave con ábside semicircular liso y una espadaña de dos vanos ejecutada en aparejo tosco.
Sants Just i Pastor de la Cellera és una església romànica de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria d'Elena, de Sobreroca o de Puig d'Elena, és un santuari de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) situat al vessant del puig d'Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Martí Sacalm és una obra de Susqueda (Selva) protegida com a bé cultural d'interès local. En el petit nucli que centra actualment el municipi de Susqueda hi destaca l'església parroquial de Sant Martí (835m snm).
Santa Maria de Sales de la Cellera és una església amb elements barrocs de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere Màrtir és una petita capella al terme municipal de Sant Julià del Llor i Bonmatí (la Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Santuari del Far és una església de Susqueda (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d'una colossal i impressionant cinglera, de silueta inconfusible, a 1.123 metres d'altitud.
Sant Gregori d'Osor és una capella d'Osor (la Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella està ubicada en el cim de Sant Gregori de Turonal, el qual limita els termes d'Osor i la Cellera de Ter, prop dels cims de Sant Gregori i el Puigdefrou.
Santa Cecília de les Serres és l'església parroquial del poble de les Serres, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès). És d'estil romànic, molt modificat al segle xviii.
L'ermita de Sant Julià del Llor -topònim que evoca una zona de llorer- es troba emplaçada al cim del turó més alt del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí, junt amb el cementiri i la rectoria.
Tramo del PR-222, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 34 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del PR-222, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 34 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
es mentida de vritat esdiu pla de sant joan Sant Joan del Pla és una obra de Sant Martí de Llémena (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Calders és una església de Constantins, al municipi de Sant Gregori (Gironès). És una petita capella d'origen romànic desenvolupada en planta rectangular i absis posterior semicircular llis.
Sant Cristòfol és una església parroquial al nucli de les Planes d'Hostoles (la Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església original podria ser anterior al segle X però va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-1428.
Santa Maria de Granollers de Rocacorba és l'església parroquial de Granollers de Rocacorba, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Antiguo cenobio benedictino del siglo X que conserva su monumental iglesia románica de planta basilical con tres naves cubiertas por bóvedas de cañón sobre pilares de sillería y un majestuoso ábside central decorado con arquillos ciegos lombardos.
La Mare de Déu del Part és una capella d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La Capella de la Mare de Déu del Part està ubicada sota el Coll de Nafrè a 4 quilòmetres d'Osor seguint el Camí Ral.
Sant Pere Sacosta és un antic poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), situat al sud del cap del municipi. També és una entitat singular de població del mateix municipi.
L’església de Sant Aniol de Finestres és d’origen romànic dels segles X-XI amb reformes del segle xviii .Està dedicada a Sant Aniol i situada al terme municipal de Sant Aniol de Finestres a la Vall del Llémena, a la comarca de la Garrotxa. És un monument inventariat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cristòfol és l'església parroquial del poble de Cogolls (part del municipi garrotxí de les Planes). Dedicada a Cristòfor de Lícia, l'església ha estat molt modificada, amb un resultat poc harmònic.
El santuari de la Mare de Déu de Montdois és una església del terme municipal de Rupit i Pruit catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici actual data del segle xviii, tot i que ja es menciona una capella de Santa Maria de "Mont Doys" a la parròquia de Fàbregues l'any 1263.
El Santuari de la Salut està situat al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la carretera que el 1922 va remplaçar el vell Camí Ral de Vic a Olot (Ctra. C-153 km.
Santa Creu d'Horta és una església d'Osor (Selva), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba al centre de la vall d'Horta, al lloc anomenat Puig de Santa Creu, i a uns escassos 100 m hi ha el mas de Ca l'Iglésies.
Sant Sebastià de Sant Feliu de Pallerols és una ermita del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan de Fàbregues és una església romànica del municipi de Rupit i Pruit a la comarca d'Osona. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Salvador de Puig-alder és un monument del terme de Cogolls, municipi de les Planes d'Hostoles, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu era l'antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l'actualitat un veïnat de Mieres. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es pot accedir a Santa Maria de Finestres, a peu, seguint els antics camins medievals, tant des de la vall de la Llémena com des de la del Ser. Cada any s’hi celebra l’Aplec del Roser i l’Aplec de Santa Maria de Finestres el mes de juny, força concorreguts per gent de la rodalia.
Tramo del GR-83, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 150 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-83, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 150 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-2, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 13 etapas y 219 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons del municipi de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d’un gran casal. Es tracta d’un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobrealçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria.
Sant Julià de les Medes és una obra de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella de Sant Julià de les Medes està ubicada dalt de la Serra de Finestres i es troba mig amagada per la vegetació.
Sant Andreu de Pruit és una església amb elements romànics i barrocs de Rupit i Pruit (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Bartomeu de Segalars és una església catalogada com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) i protegida com a bé cultural d’interès local. En el lloc de Segalars apareix documentat l’any 1901, encara que de la capella no n’hi ha notícies fins a l’any 1401, quan consta que tenia una confraria i un capellà beneficiat. El culte i benefici es documenten fins al 1732. Edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals del mateix perfil, que arrenquen d’unes pilastres adossades als murs.
Tramo del PR-120, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 5 etapas y 61 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Miquel de Pineda és l'església parroquial del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Iscle és un edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort al municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle i al peu del castell de Colltort (845 m d'altitud).
Monumental e imponente fortaleza medieval del siglo XII que constituye uno de los conjuntos fortificados mejor conservados de la comarca de la Selva, caracterizado por su planta cuadrangular de sillería granítica que integra en sus ángulos tres grandes torres de defensa (una cilíndrica y dos cuadradas) con almenas y matacanes.
Sant Andreu de Castanyet és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Montfullà és un monument del municipi de Bescanó (Gironès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Les primeres notícies referides a la parròquia daten del 882 quan el bisbe Teuter donà diversos delmes d'aquesta església a la Seu de Girona.
El Mare de Déu dels Arcs o Santa Maria dels Arcs és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El santuari dels Arcs és l'hostatgeria per a pelegrins bastida als segles xvii i XVIII i s'hi accedeix per una escalinata també d'època barroca.
L'Església de Sant Martí de Campmajor o de Santa Quitèria és una església amb elements barrocs i neoclàssics de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Iglesia de Sant Joan d'Aiguaviva (siglos XII-XVI) es un templo de origen románico transformado en estilo gótico tardío que está construido en sillería de piedra caliza gerundense con una portalada esculpida.
Sant Pere de Falgars és una església romànica situada en el petit nucli de Falgars d'en Bas, dins el terme municipal de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria del Collell és una església i santuari al municipi de Sant Ferriol (la Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a 13 quilòmetres de Banyoles, 5 de Mieres i 20 d'Olot.
Església parroquial de Sant Esteve d'en Bas és una església de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Sant Esteve centra el poble del mateix nom, situat en un vessant de la muntanya de Murrià, sobre la vall d'en Bas.
L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners, a 5 quilòmetres de Santa Coloma de Farners. El seu estil és una barreja de romànic i barroc, a causa de l'ampliació que va patir l'ermita a posterior.
Sant Andreu del Torn és una església del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa). L'església actual i les restes de l'antiga església romànica formen part de manera singular de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Porqueres és una església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Sant Miquel de Castelló és una ermita al terme municipal de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, justament al damunt del poble dels Hostalets d'en Bas. S'enlaira sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, als últims contraforts del nord-est del massís del Collsacabra.
L'església parroquial de Sant Miquel de Palol de Revardit és dins el conjunt format pel castell, aquesta església romànica i restes d'una muralla circular que constituïren el primitiu nucli d'un recinte medieval dels s. XII-XIV. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Victòria de Sauleda és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.