La Mare de Déu de Solers és un santuari del municipi noguerenc de Tiurana, al Segre Mitjà, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Tiurana era una església amb elements renaixentistes i barrocs de Tiurana (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La seva façana es va traslladar al nou poble de Tiurana.
Sant Ermengol de Tiurana és una capella del municipi de Tiurana (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església s'assenta sobre un penyal de roques, al cap de la carena del serrat de les Moles, al marge esquerre del Segre i al sud-oest de l'actual nucli de Tiurana.
Sant Iscle i Santa Victòria és l'església parroquial del nucli de la Torre de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Girvés és una església de la Torre de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Silvestre de Serra d'Alt és una església romànica, del segle xii, que es troba al llogaret de la Serra de Dalt dins del municipi d'Oliola, a la comarca de la Noguera. Sovint apareix citada com a Sant Silvestre de Serralta, però tant als goigs com al Bisbat d'Urgell s'utilitza la forma Serra d'Alt.
Santa Maria de Gualter és un monestir de l'art medieval català a l'entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera). La contrada del Rialb tenia construccions religioses ja de finals del segle ix.
Ruinas consolidadas de un antiguo cenobio benedictino del siglo XII del que subsisten los potentes muros de la nave mayor, arcos fajones apuntados y tramos de un claustro de sillería caliza que se integran en el paisaje.
Santa Maria de la Serra de Rialb és l'església parroquial del nucli de la Serra de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a l'entranda del poble, al costat del cementiri.
Mare de Déu del Remei de Castellar és una capella de la masia de la Llena, a Castellar de la Ribera (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Santuari de Santa Maria de Savila és una església de Castellar de la Ribera (Solsonès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Te la categoria de santuari marià, ja que s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de Savila.
Sant Jaume de Sant Cristòfol és una església del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ruinas de una estratégica fortaleza medieval documentada desde el siglo XI de la que subsiste una imponente pared calada de sillería regular que formaba parte del palacio episcopal fortificado tardomedieval, rematada por un curioso campanario de espadaña posterior.
Sant Gil de Folquer és una església a la caseria Folquer del municipi d'Artesa de Segre inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Excepcional oratorio románico del siglo XI colgado de forma vertiginosa sobre un acantilado que domina el cauce del río Segre, caracterizado por su pureza geométrica de nave única, su ábside semicircular orientado al este y una robusta torre-campanario.
Sant Esteve de Peracolls és una església del municipi d'Artesa de Segre (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Encinglerada vora el barranc de Peracolls, pertany administrativament al municipi d'Artesa de Segre però correspon geogràficament a la Baronia de Rialb.
Templo de base románica del siglo XII que presenta una sola nave cubierta por bóveda de cañón apuntada, un ábside semicircular orientado al este con cornisa de canecillos lisos y una espléndida portada meridional de tres arquivoltas en degradación.
Edificio religioso románico del siglo XII edificado en cantería regular que presenta una sola nave con bóveda de cañón, un ábside semicircular orientado al este con cornisa de canecillos lisos y un campanario de torre de planta cuadrada.
L'ermita dels Apòstols de Castellar és una capella de Castellar de la Ribera (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Salvador de Vilalta és una església neoclàssica del poble de Vilalta, a Vilanova de l'Aguda (Noguera) És al centre del nucli i afronta amb la plaça de l'Església. L'església, amb rectoria adossada, té una planta en forma de creu llatina i cos alt i esvelt.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Santa Maria de Vilamajor és l'església parroquial del poble de Vilamajor, al municipi de Cabanabona (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ruinas de una estratégica fortificación militar del siglo XI de las que subsiste una imponente torre del homenaje de planta cuadrangular ejecutada con aparejo regular de grandes bloques de piedra caliza cementados con mortero de cal, la cual corona un promontorio estratégico que dominó las batallas medievales y carlistas.
Sant Andreu de Clarà és l'església parroquial del nucli de Clarà, al municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El santuari de Massarrúbies es una església de Montpol, al municipi de Lladurs (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Guardiola és una església de Guardiola al municipi de Vilanova de l'Aguda (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Ruinas de una estratégica fortaleza medieval del siglo XI emplazada sobre una cresta rocosa de las que subsisten la torre del homenaje de planta circular ejecutada en sillería regular de piedra caliza y la primitiva capilla románica de nave única con ábside semicircular.
El santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs està situat dins del terme de Gavet de la Conca. Pertanyia a l’antic terme de Sant Salvador de Toló, i és al vessant nord d’una carena que enllaça la Serra de Comiols amb el Montsec de Rúbies, a l’extrem nord de la serra denominada lo Tamany, prop del límit sud dels termes esmentats, però dins del terme de Vilanova de Meià. Actualment hi ha un alberg de muntanya, que pertany a la Diputació de Lleida. Les restes de la seva església de santa Maria són al costat de la masia actual.
Santa Maria de Coscó és l'església parroquial del poble de Coscó, al municipi d'Oliola (Noguera), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És al nord-est del nucli urbà de Coscó, al vessant meridional de la serra del Pitxell.
Sant Andreu de Biscarri és una església romànica del poble de Biscarri, pertanyent a l'antic municipi de Benavent de la Conca i a l'actual d'Isona i Conca Dellà. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monumental e imponente fortaleza medieval documentada desde el siglo XI y transformada en palacio residencial en las centurias góticas y renacentistas que destaca por su recinto amurallado de sillería, su esbelta
Impresionante e imponente torre de defensa románica del siglo X que constituye una de las obras cumbres de la arquitectura militar altomedieval europea al alzarse de forma exenta hasta treinta metros de altura con muros de sillería perfecta de piedra caliza y una estructura de talud defensivo única.
Fortaleza medieval del siglo XI emplazada estratégicamente sobre un risco rocoso del Solsonès que conserva gran parte de su recinto amurallado de sillería caliza regular, portales dovelados de arco de medio punto y restos de estancias de almacenamiento abovedadas.
Sant Salvador de Massoteres és l'església parroquial de la vila de Massoteres (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici que data de la fi del segle xviii, s'ha feten estil barroc auster, que contrasta amb la rica tradició ornamentista de la resta de l'estat.
Monumental basílica reedificada en el siglo XVIII en estilo barroco clasicista que destaca por su imponente fachada de sillería vista con portada monumental flanqueada por pilastras, un amplio interior de tres naves de gran altura y un robusto campanario octogonal.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Monumental e imponente fortaleza medieval documentada desde el siglo XI que constituye uno de los conjuntos fortificados habitados mejor conservados de Catalunya, caracterizado por su recinto amurallado de sillería, su torre de defensa con matacanes y amplios salones góticos.
Magna basílica que fusiona de forma única la arquitectura románica de sus tres ábsides originales del siglo XII con una imponente nave gótica del XIV, célebre por albergar en su interior la venerada imagen de la Virgen del Claustro, una joya cumbre de la escultura románica universal tallada en piedra por el maestro Gilabertus.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Palacio fortificado del siglo XVII levantado sobre una antigua fortaleza medieval que presenta una simétrica fachada de sillería caliza vista, ventanas con
El Castillo de Lladurs es un castillo situado sobre la montaña de Serrat del Castell, en el municipio de Lladurs (Solsonés), junto a la primitiva iglesia de Santa María. La primera noticia de este castillo se tiene del año 1000, con motivo de la venta de unas viñas del Conde de Urgell. Las ruinas del castillo pertenecen a épocas diferentes, con edificios anexos y añadidos.
Edificio religioso románico del siglo XII modificado en época barroca que muestra una planta de nave única con capillas laterales entre contrafuertes robustos, una portada meridional de tres arquivoltas en degradación y un campanario de torre de planta cuadrada.
La Iglesia de Sant Esteve d'Abella de la Conca (siglo XII) es un templo románico edificado en sillarejo de piedra caliza local colgado sobre un acantilado que destaca por su planta basilical de tres naves y ábsides con arcuaciones lombardas.
L'església parroquial de Sant Salvador de Gra és a ponent de Gra, poble del terme de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a la vall del torrent del Passerell. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Vicfred és un edifici religiós del poble de Vicfred, al municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria d’Agramunt és una església romànica al municipi d’Agramunt a la comarca d’Urgel) declarada bé cultural d’interès nacional des del 1931. Les portalades de la façana oest i nord constitueixen un magnífic exemple de l’escultura romànica catalana del segle xiii de l’escola lleidatana, amb influències tolosanes, mudèjars i altres elements d’origen anglonormand. Documentada des de la fi del segle xi, en el xii es va construir l’edifici actual, quan Ermengol VII va atorgar la carta de població a Agramunt.
Sant Amanç de Torrefeta és l'església parroquial barroca de Torrefeta, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Jaume de Bellveí és l'església parroquial de Bellveí, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Templo románico del siglo XII edificado en cantería regular que presenta una sola nave con bóveda de cañón apuntada, un ábside semicircular orientado al este con decoración de estilo lombardo y una robusta torre-campanario cuadrangular.
Antigua torre de vigía y defensa medieval de planta circular construida con aparejo regular de bloques de piedra caliza cementados con mortero de cal que domina estratégicamente el valle del río Sió.
Sant Salvador de Concabella és una església romànica situada al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra). És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Esteve de Pelagalls és una església romànica del municipi dels Plans de Sió (Segarra). Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per decret publicat al DOGC el 05-11-1982.
Ruinas consolidadas de una estratégica fortaleza defensiva militar del siglo XI de la que subsisten la gran torre del homenaje de planta circular de mampostería basta y tramos de cortina defensiva almenada asentados directamente sobre la roca viva.
Sant Gervàs del Castelló Sobirà (més exactament Sant Gervàs i Sant Protàs del Castelló Sobirà) és una ermita molt poc documentada al llarg de la història. Malgrat ser clarament d’origen medieval, les primeres notícies que en tenim són dels segles xvii i XVIII. En un testament atorgat el 16 de novembre de 1684, es demana que es faci resar una missa que havia promès fer dir i celebrar "en la iglésia de Sant Gervàs, situada en lo terme de Llimina." Les següents notícies que en tenim són del 1758, en una visita pastoral.
L'Ermita de Sant Roc de Mont-roig és una capella de Mont-roig, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria d'Ivorra és una església al municipi d'Ivorra (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santuari als afores de la vila d'Ivorra, situat a l'antic emplaçament de l'església romànica, de planta rectangular format per una església i una hostatgeria.
Sant Julià del Llor és una església de Torrefeta i Florejacs (Segarra) que es troba fora del portal d'entrada de la vila closa del poble del Llor. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Sant Miquel de la Vall és l’església romànica parroquial del poble del mateix nom, de l’antic terme d’Aransís i de l’actual de Gavet de la Conca, al Pallars Jussà. Nascuda possiblement com a capella del Castelló Jussà de Sant Miquel de la Vall, absorbí l’església de Santa Maria del Castelló Sobirà i també la de sant Martí del Castellet, origen de Sant Martí de Barcedana. Així ho manifesten les visites pastorals del segle xviii. És esmentada en el document del 996 que l’historiador Ignasi M.
Sant Miquel de Montfalcó d'Ossó és una església barroca de Montfalcó d'Ossó, al municipi d'Ossó de Sió (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Salvador de Comabella (també anomenat erròniament com Sant Esteve de Comabella) és un edifici religiós situat al llogaret de Comabella, pertanyent al municipi de Sant Guim de la Plana, comarca de la Segarra. S'inclou en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monumental templo románico del siglo XII declarado Monumento Nacional que destaca mundialmente por su fastuosa fachada occidental, provista de una portada de ocho arquivoltas en degradación profusamente esculpidas por la escuela de Lleida con motivos geométricos y relieves historiados.
Sant Pere d'Aransís és una església romànica del terme d'Aransís, actualment englobat en el de Gavet de la Conca. Està situada en el poble d'Aransís, i està dedicada a Sant Pere apòstol.