La Mare de Déu del Part és una capella d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La Capella de la Mare de Déu del Part està ubicada sota el Coll de Nafrè a 4 quilòmetres d'Osor seguint el Camí Ral.
Sant Gregori d'Osor és una capella d'Osor (la Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella està ubicada en el cim de Sant Gregori de Turonal, el qual limita els termes d'Osor i la Cellera de Ter, prop dels cims de Sant Gregori i el Puigdefrou.
Tramo del GR-2, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 13 etapas y 219 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Santa Creu d'Horta és una església d'Osor (Selva), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba al centre de la vall d'Horta, al lloc anomenat Puig de Santa Creu, i a uns escassos 100 m hi ha el mas de Ca l'Iglésies.
Tramo del PR-222, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 34 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del PR-222, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 34 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Santa Maria de Sales de la Cellera és una església amb elements barrocs de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sants Just i Pastor de la Cellera és una església romànica de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere Màrtir és una petita capella al terme municipal de Sant Julià del Llor i Bonmatí (la Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de Montdois és una església del terme municipal de Rupit i Pruit catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici actual data del segle xviii, tot i que ja es menciona una capella de Santa Maria de "Mont Doys" a la parròquia de Fàbregues l'any 1263.
L'Església de Sant Martí Sacalm és una obra de Susqueda (Selva) protegida com a bé cultural d'interès local. En el petit nucli que centra actualment el municipi de Susqueda hi destaca l'església parroquial de Sant Martí (835m snm).
L'ermita de Sant Julià del Llor -topònim que evoca una zona de llorer- es troba emplaçada al cim del turó més alt del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí, junt amb el cementiri i la rectoria.
Sant Andreu de Castanyet és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Santuari del Far és una església de Susqueda (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d'una colossal i impressionant cinglera, de silueta inconfusible, a 1.123 metres d'altitud.
Pequeño santuario románico del siglo XII emplazado de forma espectacular sobre un acantilado rocoso que consta de una sola nave con ábside semicircular liso y una espadaña de dos vanos ejecutada en aparejo tosco.
Santa Maria de Calders és una església de Constantins, al municipi de Sant Gregori (Gironès). És una petita capella d'origen romànic desenvolupada en planta rectangular i absis posterior semicircular llis.
Sant Joan de Fàbregues és una església romànica del municipi de Rupit i Pruit a la comarca d'Osona. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Santa Victòria de Sauleda és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Cecília de les Serres és l'església parroquial del poble de les Serres, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès). És d'estil romànic, molt modificat al segle xviii.
Santa Maria d'Elena, de Sobreroca o de Puig d'Elena, és un santuari de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) situat al vessant del puig d'Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners, a 5 quilòmetres de Santa Coloma de Farners. El seu estil és una barreja de romànic i barroc, a causa de l'ampliació que va patir l'ermita a posterior.
Monumental e imponente fortaleza medieval del siglo XII que constituye uno de los conjuntos fortificados mejor conservados de la comarca de la Selva, caracterizado por su planta cuadrangular de sillería granítica que integra en sus ángulos tres grandes torres de defensa (una cilíndrica y dos cuadradas) con almenas y matacanes.
Sant Pere Sacosta és un antic poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), situat al sud del cap del municipi. També és una entitat singular de població del mateix municipi.
Sant Cristòfol és una església parroquial al nucli de les Planes d'Hostoles (la Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església original podria ser anterior al segle X però va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-1428.
Sant Pere Cercada és una entitat de població del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva. Els habitatges s'agrupen al voltant de l'església del mateix nom, i són la transformació del que fou un monestir agustinià el 1136.
es mentida de vritat esdiu pla de sant joan Sant Joan del Pla és una obra de Sant Martí de Llémena (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu de Pruit és una església amb elements romànics i barrocs de Rupit i Pruit (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Santuari de la Salut està situat al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la carretera que el 1922 va remplaçar el vell Camí Ral de Vic a Olot (Ctra. C-153 km.
Sant Vicenç d'Espinelves és una església romànica d'Espinelves (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Vicenç és un edifici de dues naus, cadascuna amb un absis semicircular i cobertes amb una volta de canó, amb una capella lateral, que hi fou afegida més tardanament.
La Mare de Déu d’Argimon és una petita capella romànica que fou afegida al castell d’Argimon segurament ja al segle x. La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç Guerau de Cabrera; Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la parròquia de l’ermita el 1106. Es creu que el culte marià es remunta a la consagració de la capella però això no apareix reflectit fins al 1279, en què s’integrà sota la jurisdicció religiosa de Sant Martí d’Esparra.
La balsa de la Farga (en catalán: Bassa de la Farga) es un estanque natural modificado ligeramente por los humanos y ubicado en el municipio español de Arbucias, en la provincia de Gerona.
Sant Sebastià de Sant Feliu de Pallerols és una ermita del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Cristòfol de Cerdans, centre del veïnat amb el mateix nom Cerdans, es troba emplaçada a l'extrem nord-occidental del terme municipal d'Arbúcies, dins la reserva del Parc Natural del Montseny, adossada a l'antiga rectoria que amaga el sector de la capçalera.
Sant Cristòfol és l'església parroquial del poble de Cogolls (part del municipi garrotxí de les Planes). Dedicada a Cristòfor de Lícia, l'església ha estat molt modificada, amb un resultat poc harmònic.
Tramo del GR-83, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 150 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-83, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 150 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Sant Martí de l'Esparra és una església parroquial de Riudarenes (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En concret, està situada al nucli de l'Esparra.
Santa Maria de Granollers de Rocacorba és l'església parroquial de Granollers de Rocacorba, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Antiguo cenobio benedictino del siglo X que conserva su monumental iglesia románica de planta basilical con tres naves cubiertas por bóvedas de cañón sobre pilares de sillería y un majestuoso ábside central decorado con arquillos ciegos lombardos.
Sant Bartomeu de Segalars és una església catalogada com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) i protegida com a bé cultural d’interès local. En el lloc de Segalars apareix documentat l’any 1901, encara que de la capella no n’hi ha notícies fins a l’any 1401, quan consta que tenia una confraria i un capellà beneficiat. El culte i benefici es documenten fins al 1732. Edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals del mateix perfil, que arrenquen d’unes pilastres adossades als murs.
L’església de Sant Aniol de Finestres és d’origen romànic dels segles X-XI amb reformes del segle xviii .Està dedicada a Sant Aniol i situada al terme municipal de Sant Aniol de Finestres a la Vall del Llémena, a la comarca de la Garrotxa. És un monument inventariat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Vilobí és una església parroquial de Vilobí d'Onyar (Selva), catalogada com a bé cultural d'interès local. Està dedicada al patró del poble, Sant Esteve màrtir, i també hi reben veneració dos beats màrtirs de la parròquia.
Sant Pere de Montfullà és un monument del municipi de Bescanó (Gironès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Les primeres notícies referides a la parròquia daten del 882 quan el bisbe Teuter donà diversos delmes d'aquesta església a la Seu de Girona.
La Iglesia de Sant Joan d'Aiguaviva (siglos XII-XVI) es un templo de origen románico transformado en estilo gótico tardío que está construido en sillería de piedra caliza gerundense con una portalada esculpida.
Sant Salvador de Puig-alder és un monument del terme de Cogolls, municipi de les Planes d'Hostoles, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Feliu de Buixalleu és una obra amb elements romànics i gòtics de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església està situada dins el petit nucli urbà en una terrassa elevada on cal accedir-hi per unes escales.
Tramo del PR-204, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 16 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del PR-204, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 16 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
L'ermita de Santa Margarida és una capella romànica als afores del poble de Vilobí d'Onyar (Selva). És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de Santa Margarida és una capella romànica als afores del poble de Vilobí d'Onyar (Selva). És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monumental e imponente fortaleza medieval gótica construida entre los siglos X y XIV que está considerada el castillo gótico más excelso y mejor conservado de Catalunya, destacando su soberbio recinto amurallado con torreones cilíndricos exentos, su patio de armas fortificado de sillería granítica y su gran sala gótica abovedada.
Caserón señorial e historicista levantado en el siglo XVII sobre las bases de una antigua casa fuerte medieval que exhibe muros perimetrales de mampostería regular, ventanas de cantería moldurada y portales dovelados de arco de medio punto.
Sant Miquel de Pineda és l'església parroquial del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del PR-201, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 6 etapas y 67 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del PR-201, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 6 etapas y 67 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Pere de Falgars és una església romànica situada en el petit nucli de Falgars d'en Bas, dins el terme municipal de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Templo de base románica reconstruido en estilo barroco en el siglo XVIII y posteriormente restaurado tras la Guerra Civil, el cual destaca por su claustro gótico del siglo XV con capiteles historiados tallados en piedra caliza y su monumental ábside exento.
Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es pot accedir a Santa Maria de Finestres, a peu, seguint els antics camins medievals, tant des de la vall de la Llémena com des de la del Ser. Cada any s’hi celebra l’Aplec del Roser i l’Aplec de Santa Maria de Finestres el mes de juny, força concorreguts per gent de la rodalia.
Sant Esteve de Tavèrnoles és una església amb elements romànics i barrocs de Tavèrnoles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.