Excepcional joya del románico lombardo del siglo XI que presenta una planta de cruz latina con tres ábsides semicirculares decorados con dobles arquillos ciegos y lesenas, coronada sobre el crucero por un soberbio cimborrio octogonal y un campanario de torre de tres pisos con ventanas geminadas.
Templo románico del siglo XII que destaca por su ábside semicircular decorado exteriormente con arcuaciones ciegas y lesenas lombardas, albergando en su interior un valioso retablo de madera tallada del gótico tardío y una portada meridional de tres arquivoltas en degradación.
El Monasterio de Sant Tomàs de Riudeperes (siglo XIXVI) es un antiguo cenobio agustiniano que conserva un claustro renacentista de dos pisos ejecutado en cantería caliza fina con arquerías de medio punto.
La Iglesia de Sant Martí de Riudeperes (siglo XI-XVIII) es un edificio de origen románico lombardo ampliado en el período barroco con muros de mampostería y cantería de piedra arenisca de la Plana de Vic.
La catedral de San Pedro (en catalán: catedral de Sant Pere) de Vic, oficialmente catedral de San Pedro apóstol, está situada en la provincia de Barcelona (España). Es un templo religioso y sede de la diócesis de la localidad del mismo nombre.
El camí ral de Barcelona a Vic té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d'Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Durant l'edat mitjana, va construir-se una variant que sortia de Vic pel pont del Remei i passa pel coll de M
Sant Esteve de Tavèrnoles és una església amb elements romànics i barrocs de Tavèrnoles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Joya del románico lombardo del siglo XI que presenta una planta de nave única con ábside semicircular liso orientado a levante, destacando exteriormente por su soberbio y esbelto campanario de torre de planta cuadrada y cuatro pisos de altura provistos de dobles ventanas geminadas y frisos de arquillos ciegos.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Caserón señorial e historicista levantado en el siglo XVII sobre las bases de una antigua casa fuerte medieval que exhibe muros perimetrales de mampostería regular, ventanas de cantería moldurada y portales dovelados de arco de medio punto.
Templo de origen románico profundamente transformado en el siglo XVIII bajo las directrices del estilo barroco clasicista que conserva de su fábrica primitiva una portada meridional moldurada y destaca por su imponente fachada con gran óculo central y un esbelto campanario octogonal.
La Mare de Déu de Palau és una església romànica del veïnat de Palau (municipi de Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Palau és d'una sola nau amb absis semicircular.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
La Iglesia de Sant Martí del Brull (siglo XI) es un templo románico lombardo edificado en sillarejo regular con un ábside decorado con lesenas y un friso de arcos ciegos que aloja pinturas murales.
La Iglesia de Sant Julià de Sassorba (siglo XI-XVIII) conserva una esbelta torre campanario románica con ventanas geminadas y decoración lombarda de ladrillo, integrada en una nave barroca de sillería de la Plana de Vic.
El Santuario de la Mare de Déu de l'Ajuda (siglo XIVXVIII) es un templo gótico y barroco edificado en mampostería encintada que conserva un campanario medieval fortificado con saeteras.
Tramo del PR-205, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 17 km. Dificultad: de baja a moderada según la etapa.
L'Església de Santa Cecília de Voltregà és una obra barroca de Santa Cecília de Voltregà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Vicenç d'Espinelves és una església romànica d'Espinelves (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Vicenç és un edifici de dues naus, cadascuna amb un absis semicircular i cobertes amb una volta de canó, amb una capella lateral, que hi fou afegida més tardanament.
El Castillo del Brull (siglo X-XII) representa las ruinas de una fortaleza monumental de la que se conserva una gran torre de planta circular levantada en sillería de piedra calcárea del Montseny.
Tramo del PR-223, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 42 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
El Pont d'en Picamena és una obra del municipi d'Aiguafreda (Osona) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un pont d'un sol arc de pedra i maons, pla.
La Iglesia de Santa Coloma de Centelles (siglo XVIII) es un gran templo barroco clasicista diseñado por el arquitecto Josep Morató, construido en cantería de la comarca con una fachada monumental y un campanario de torre octogonal.
El Portal de Centelles (siglo XVII) constituye una infraestructura de acceso logístico a la villa amurallada preindustrial, edificado con un gran arco de medio punto
Sant Martí del Congost o Església d’Aiguafreda de Dalt és una església del municipi d’Aiguafreda (Osona) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La seva consagració, promoguda per l’abadessa Emma, filla del comte Guifré el Pelós, la va dur a terme el bisbe Gotmar de Vic el dia 5 d’agost del 898 amb el nom de Sant Martí de la vall del Congost. A l’acta de consagració s’indica que els servidors de l’església seran sacerdots, monjos i deodates.
Templo parroquial del siglo XVIII de estilo barroco clasicista que muestra una amplia nave con capillas laterales, una fachada de líneas severas con portalada moldurada de piedra local y un esbelto campanario de torre de sección cuadrangular.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Templo parroquial de origen románico profundamente reformado en el siglo XVIII bajo los cánones del barroco clasicista que muestra una fachada de paramentos enlucidos con portada de cantería moldurada, una nave diáfana y una recia torre-campanario de planta cuadrangular.
Tramo del PR-200, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 22 km. Dificultad: de baja a moderada según la etapa.
L'església de Sant Cristòfol de Cerdans, centre del veïnat amb el mateix nom Cerdans, es troba emplaçada a l'extrem nord-occidental del terme municipal d'Arbúcies, dins la reserva del Parc Natural del Montseny, adossada a l'antiga rectoria que amaga el sector de la capçalera.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
El pont d'en Pere Curt o pont de Peu de Costa és un pont entre els municipis d'Aiguafreda (Osona) i Tagamanent (Vallès Oriental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monasterio de Santa Maria de l'Estany es un monasterio situado en L'Estany, provincia de Barcelona. Está inscrito como monumento protegido del patrimonio histórico español con la referencia RI-51-0000439.
Templo de base románica reconstruido en estilo barroco en el siglo XVIII y posteriormente restaurado tras la Guerra Civil, el cual destaca por su claustro gótico del siglo XV con capiteles historiados tallados en piedra caliza y su monumental ábside exento.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-151, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 16 etapas y 208 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-151, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 16 etapas y 208 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Santa Llúcia de Sobremunt és una ermita de Sobremunt (Lluçanès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que es troba en un dels cims de la muntanya de Santa Llúcia de Sobremunt.
Sant Martí de la Roca, o Sant Martí del Castell, és l'antiga capella del Castell de Castellcir, al terme municipal de Castellcir, al Moianès. És al capdamunt del penyal que allotja el castell popularment conegut com la Popa, per la forma del mateix roc.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Santa Maria de Tagamanent és una església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situada al cim del turó de Tagamanent dins del castell de Tagamanent. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monumental templo barroco tardío del siglo XVIII conocido popularmente como la "Catedral del Lluçanès" debido a sus grandes dimensiones, el cual destaca por su imponente fachada neoclásica flanqueada por dos torres-campanario idénticas de planta cuadrangular.
Sant Miquel d'Argelaguer és una antiga capella del terme municipal de Castellcir, al Moianès. Està situada al paratge de Vilacís, a prop i al nord-oest de Ca l'Antoja, al nord-est de l'actual poble de Castellcir i al nord de l'església parroquial antiga de Sant Andreu de Castellcir.
El camí ral de Vic a Olot s'identifica com la Via o "Strata Francisca" (o camí de França), d'origen prehistòric o romà, esmentada des del segle X i citada repetidament fins al XV. Venia de França pel coll d'Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Fa