Monumental templo de transición románico-gótico edificado en el siglo XIII en cantería perfecta que destaca por su fastuosa portada meridional de seis arquivoltas en degradación profusamente esculpidas por la escuela de Lleida con motivos florales y geométricos.
Edificio religioso de origen medieval transformado en el barroco rural que presenta una planta de nave única, una portalada con dovelas de piedra arenisca y un campanario de torre de planta cuadrangular que corona el término.
Monumental e imponente fortaleza medieval documentada desde el siglo XI que constituye uno de los conjuntos fortificados habitados mejor conservados de Catalunya, caracterizado por su recinto amurallado de sillería, su torre de defensa con matacanes y amplios salones góticos.
Palacio fortificado del siglo XVII levantado sobre una antigua fortaleza medieval que presenta una simétrica fachada de sillería caliza vista, ventanas con
Ruinas de una estratégica alcazaba islámica y posterior fortaleza condal del siglo XI emplazada sobre un acantilado rocoso que conserva tramos de muralla con aparejo regular y saeteras defensivas.
L'ermita de la Mare de Déu de la Guardiola és una església de la Sentiu de Sió (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monumental templo románico del siglo XII declarado Monumento Nacional que destaca mundialmente por su fastuosa fachada occidental, provista de una portada de ocho arquivoltas en degradación profusamente esculpidas por la escuela de Lleida con motivos geométricos y relieves historiados.
Sant Miquel de la Sentiu de Sió és una església neoclàssica de la Sentiu de Sió (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església parroquial de la Sentiu de Sió, dedicada a Sant Miquel, està ubicada al cim del turó que ocupa el nucli antic del poble.
Templo parroquial levantado en el siglo XVIII en estilo barroco clasicista que cuenta con una amplia nave longitudinal, una fachada principal de sillería vista con un gran óculo central moldurado y un recio campanario de torre de planta cuadrada.
Templo parroquial de factura contemporánea levantado en el siglo XX de líneas funcionales que incorpora un campanario de hormigón aligerado y una portada enlucida integrada en el entorno urbano de la vega del río Segre.
Santa Maria d’Agramunt és una església romànica al municipi d’Agramunt a la comarca d’Urgel) declarada bé cultural d’interès nacional des del 1931. Les portalades de la façana oest i nord constitueixen un magnífic exemple de l’escultura romànica catalana del segle xiii de l’escola lleidatana, amb influències tolosanes, mudèjars i altres elements d’origen anglonormand. Documentada des de la fi del segle xi, en el xii es va construir l’edifici actual, quan Ermengol VII va atorgar la carta de població a Agramunt.
iglesia de Santa María es bien de interés cultural (RI-51-0005078). Se localiza en Balaguer, provincia de Lleida, y figura protegido como monumento del patrimonio histórico español (RI-51-0005078).
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Monumental templo gótico del siglo XIV edificado en sillería caliza regular que destaca por su imponente fachada principal con un colosal rosetón de tracería calada y una esbelta torre-campanario de planta octogonal que domina la plana del Urgell.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Magna abadía medieval de la orden premonstratense fundada en el siglo XII que destaca por su monumental iglesia de transición, un bellísimo claustro románico de sillería perfecta
Magna abadía medieval premonstratense emplazada en su término geográfico que destaca por su iglesia gótica de líneas austeras, un bellísimo claustro románico de sillería perfecta con capiteles historiados y el refectorio.
Santa Maria de Coscó és l'església parroquial del poble de Coscó, al municipi d'Oliola (Noguera), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És al nord-est del nucli urbà de Coscó, al vessant meridional de la serra del Pitxell.
Sant Miquel de Montfalcó d'Ossó és una església barroca de Montfalcó d'Ossó, al municipi d'Ossó de Sió (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Templo románico del siglo XII edificado en cantería regular que presenta una sola nave con bóveda de cañón apuntada, un ábside semicircular orientado al este con decoración de estilo lombardo y una robusta torre-campanario cuadrangular.
Antigua torre de vigía y defensa medieval de planta circular construida con aparejo regular de bloques de piedra caliza cementados con mortero de cal que domina estratégicamente el valle del río Sió.
Mare de Déu Assumpta de Tornabous és l'església parroquial de Tornabous (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Els vestigis de la primitiva església de Santa Maria que estan integrats dins la nova parròquia, situada al carrer Major de la vila.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Santa Maria de Castelló de Farfanya és l'església del castell de Castelló de Farfanya, al municipi homònim de la Noguera, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Templo de base románica del siglo XII que presenta una sola nave cubierta por bóveda de cañón apuntada, un ábside semicircular orientado al este con cornisa de canecillos lisos y una espléndida portada meridional de tres arquivoltas en degradación.
Santa Maria de la Serra de Rialb és l'església parroquial del nucli de la Serra de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a l'entranda del poble, al costat del cementiri.
Ruinas de una estratégica fortificación islámica y condal del siglo XI emplazada sobre una colina de las que subsisten potentes lienzos de muralla de mampostería basta y la base de su gran torre del homenaje circular.
Sant Gil de Folquer és una església a la caseria Folquer del municipi d'Artesa de Segre inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Gualter és un monestir de l'art medieval català a l'entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera). La contrada del Rialb tenia construccions religioses ja de finals del segle ix.
Ruinas consolidadas de un antiguo cenobio benedictino del siglo XII del que subsisten los potentes muros de la nave mayor, arcos fajones apuntados y tramos de un claustro de sillería caliza que se integran en el paisaje.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Santa Maria de Vilamajor és l'església parroquial del poble de Vilamajor, al municipi de Cabanabona (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monumental e imponente fortaleza medieval documentada desde el siglo XI y transformada en palacio residencial en las centurias góticas y renacentistas que destaca por su recinto amurallado de sillería, su esbelta
Sant Martí de Guardiola és una església de Guardiola al municipi de Vilanova de l'Aguda (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs està situat dins del terme de Gavet de la Conca. Pertanyia a l’antic terme de Sant Salvador de Toló, i és al vessant nord d’una carena que enllaça la Serra de Comiols amb el Montsec de Rúbies, a l’extrem nord de la serra denominada lo Tamany, prop del límit sud dels termes esmentats, però dins del terme de Vilanova de Meià. Actualment hi ha un alberg de muntanya, que pertany a la Diputació de Lleida. Les restes de la seva església de santa Maria són al costat de la masia actual.
L'Ermita de Sant Roc de Mont-roig és una capella de Mont-roig, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan Baptista de Castellnou de Seana és un monument del municipi de Castellnou de Seana (Pla d'Urgell) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Colegiata de Sant Pere d'Àger (siglo XI) es un conjunto monumental románico y gótico que incluye un claustro de piedra caliza y una iglesia basilical promovida por Arnau Mir de Tost empleando sillería regular.
Sant Esteve de Pelagalls és una església romànica del municipi dels Plans de Sió (Segarra). Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per decret publicat al DOGC el 05-11-1982.
Sant Salvador de Vilalta és una església neoclàssica del poble de Vilalta, a Vilanova de l'Aguda (Noguera) És al centre del nucli i afronta amb la plaça de l'Església. L'església, amb rectoria adossada, té una planta en forma de creu llatina i cos alt i esvelt.
L'Església parroquial de Sant Joan Baptista és una església que està situada al poble del Palau d'Anglesola a la comarca del Pla d'Urgell. D'estil neoclàssica i dedicada a Sant Joan Baptista l'església data de 1802.
Sant Silvestre de Serra d'Alt és una església romànica, del segle xii, que es troba al llogaret de la Serra de Dalt dins del municipi d'Oliola, a la comarca de la Noguera. Sovint apareix citada com a Sant Silvestre de Serralta, però tant als goigs com al Bisbat d'Urgell s'utilitza la forma Serra d'Alt.
Sant Miquel de la Vall és l’església romànica parroquial del poble del mateix nom, de l’antic terme d’Aransís i de l’actual de Gavet de la Conca, al Pallars Jussà. Nascuda possiblement com a capella del Castelló Jussà de Sant Miquel de la Vall, absorbí l’església de Santa Maria del Castelló Sobirà i també la de sant Martí del Castellet, origen de Sant Martí de Barcedana. Així ho manifesten les visites pastorals del segle xviii. És esmentada en el document del 996 que l’historiador Ignasi M.
Ruinas consolidadas de una estratégica fortaleza defensiva militar del siglo XI de la que subsisten la gran torre del homenaje de planta circular de mampostería basta y tramos de cortina defensiva almenada asentados directamente sobre la roca viva.
Sant Gervàs del Castelló Sobirà (més exactament Sant Gervàs i Sant Protàs del Castelló Sobirà) és una ermita molt poc documentada al llarg de la història. Malgrat ser clarament d’origen medieval, les primeres notícies que en tenim són dels segles xvii i XVIII. En un testament atorgat el 16 de novembre de 1684, es demana que es faci resar una missa que havia promès fer dir i celebrar "en la iglésia de Sant Gervàs, situada en lo terme de Llimina." Les següents notícies que en tenim són del 1758, en una visita pastoral.
Sant Esteve de Peracolls és una església del municipi d'Artesa de Segre (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Encinglerada vora el barranc de Peracolls, pertany administrativament al municipi d'Artesa de Segre però correspon geogràficament a la Baronia de Rialb.
Sant Girvés és una església de la Torre de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Cellers és el nom de l’antiga església parroquial del poble de Cellers, de l’antic terme municipal de Guàrdia de Tremp, des del 1972 de Castell de Mur, al Pallars Jussà. L’antiga església de Santa Maria fou remodelada totalment al segle xviii i rebé una nova consagració: actualment està dedicada a sant Joan Baptista. El seu origen medieval es pot veure a la part baixa de l’absis i de la façana septentrional, que presenten unes filades de carreus sense escairar, però disposades de forma regular. Es tracta d’una obra de caràcter popular, de difícil datació.
Sant Iscle i Santa Victòria és l'església parroquial del nucli de la Torre de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Gil de Riudovelles és al petit nucli de Riudovelles, situat en un turó al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil. Riudovelles era un agregat de l'antic municipi de la Figuerosa, annexat a Tàrrega l'any 1969.
Sant Salvador de Concabella és una església romànica situada al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra). És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Sant Pere d'Aransís és una església romànica del terme d'Aransís, actualment englobat en el de Gavet de la Conca. Està situada en el poble d'Aransís, i està dedicada a Sant Pere apòstol.
Monumental basílica reedificada en el siglo XVII en estilo barroco clasicista según los planos de los arquitectos de la saga Morató, caracterizada por su imponente fachada de sillería vista con portada monumental flanqueada por pilastras, su amplio interior de tres naves con frescos y un robusto campanario octogonal.
Templo parroquial de origen románico profundamente transformado en época barroca que conserva de su fábrica del siglo XII una espectacular portada meridional de múltiples arquivoltas molduradas esculpidas con motivos geométricos por la escuela de Lleida y un esbelto campanario inclinado.
Sant Jaume de Sant Cristòfol és una església del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Sant Salvador de Gra és a ponent de Gra, poble del terme de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a la vall del torrent del Passerell. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Sebastià de Guàrdia de Noguera és una església del terme municipal de Castell de Mur, a l'antic terme de Guàrdia de Tremp. Es troba a mig camí entre Guàrdia de Noguera i Cellers.
Sant Fruitós d'Aransís és una església romànica del terme d'Aransís, actualment englobat en el de Gavet de la Conca, pertanyent al Pallars Jussà. Està situada uns 500 metres a ponent i lleugerament al nord del poble d'Aransís.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Pere de Muller és una església de Muller, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Ermengol de Tiurana és una capella del municipi de Tiurana (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església s'assenta sobre un penyal de roques, al cap de la carena del serrat de les Moles, al marge esquerre del Segre i al sud-oest de l'actual nucli de Tiurana.
Monumental templo edificado en el siglo XIV en estilo gótico que presenta una amplia nave única con capillas laterales entre los contrafuertes robustos, una portada con arquivoltas apuntadas y una imponente torre-campanario octogonal de sillería.
Sant Miquel de Moror és l'església parroquial, romànica, del poble de Moror, del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà. Fou construïda entre els segles xi i xii, posteriorment modificada.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Santa Maria de Guàrdia de Tremp fou la primitiva església parroquial de la nova vila de Guàrdia de Tremp (l’actual Guàrdia de Noguera), quan aquesta es traslladà del lloc on era el poble castral inicial, on encara hi ha les ruïnes de l’antiga església parroquial de Sant Feliu de Guàrdia, al lloc actual. Amb el pas del temps es precisà més l’advocació de l’església, passant a ser-ne titular la Mare de Déu del Remei. L’església tancava pel nord-est el clos de la vila, per la qual cosa bona part de l’edificació devia tenir aspecte de fortificació.