Santa Andreu de Clarà és la capella del Castell de Clarà, al terme municipal de Moià, catalogada com a bé cultural d'interès local. Està situada al cim del turó de Sant Andreu, a 200 m al migdia del castell, des d'on es pot contemplar una panoràmica amb Moià als peus i Castellterçol a l'horitzó.
Sant Jacint de Bussanya és la capella de la masia de Bussanya, en el terme municipal de Moià, al Moianès. Està situada 75 metres al sud de la masia a la qual pertany, en el sector occidental del terme de Moià.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Santa Magdalena de Serramitja és la capella de la casa de Serramitja, del terme municipal de Moià (Moianès, Bages). Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Pere de Marfà és una antiga església parroquial del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a la part central de la vall de Marfà, al costat nord-est de la important masia de Marfà.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
El Camí Ral de Manresa a Vic (camí de ferradura) sortia del Portal de Sobrerroca de la muralla de Manresa. Passava per Sant Fruitós de Bages, el Pont de Cabrianes, Calders, Hostal de la Grossa, Moià, Collsuspina, Hostal del Bulló i Hostal d'en Paella.
Monasterio de Santa Maria de l'Estany es un monasterio situado en L'Estany, provincia de Barcelona. Está inscrito como monumento protegido del patrimonio histórico español con la referencia RI-51-0000439.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Sant Miquel d'Argelaguer és una antiga capella del terme municipal de Castellcir, al Moianès. Està situada al paratge de Vilacís, a prop i al nord-oest de Ca l'Antoja, al nord-est de l'actual poble de Castellcir i al nord de l'església parroquial antiga de Sant Andreu de Castellcir.
Sant Martí de la Roca, o Sant Martí del Castell, és l'antiga capella del Castell de Castellcir, al terme municipal de Castellcir, al Moianès. És al capdamunt del penyal que allotja el castell popularment conegut com la Popa, per la forma del mateix roc.
Sant Andreu de Castellcir és l'antiga església parroquial del poble de Castellcir, en el terme municipal homònim, a la comarca del Moianès. És inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Iglesia del Monasterio de Santa Maria (siglo XII) es un templo de planta de cruz latina con tres ábsides semicirculares levantado en piedra labrada fina con un cimborrio octogonal sobre el crucero.
Monumental templo barroco construido entre los siglos XVII y XVIII que destaca por su imponente fachada clasicista de sillería caliza, un campanario octogonal de gran envergadura y un majestuoso retablo mayor de madera tallada y dorada.
La Mare de Déu de la Concepció del Bosc és l'antiga capella del mas el Bosc, del terme municipal de Castellcir, al Moianès. Està situada a prop del límit amb Sant Quirze Safaja.
La Iglesia de Sant Vicenç de Calders (siglos XI-XVIII) conserva la cabecera barroca y esquinales de sillería arenisca que sustituyeron al templo románico primitivo, del cual perduran paramentos de sillarejo lombardo.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
El Castillo de Calders (siglo XI) son los restos de una fortificación medieval edificada sobre un meandro del río Calders empleando sillarejo regular calizo para su torre de homenaje circular y el lienzo defensivo perimetral.
El Castillo de Granera (siglo X-XIV) representa una fortaleza defensiva alzada de forma estratégica sobre una peña rocosa, edificada con potentes paramentos de sillería irregular caliza y una torre de planta poligonal.
El Portal de Centelles (siglo XVII) constituye una infraestructura de acceso logístico a la villa amurallada preindustrial, edificado con un gran arco de medio punto
La Iglesia de Santa Coloma de Centelles (siglo XVIII) es un gran templo barroco clasicista diseñado por el arquitecto Josep Morató, construido en cantería de la comarca con una fachada monumental y un campanario de torre octogonal.
El Santuario de la Mare de Déu de l'Ajuda (siglo XIVXVIII) es un templo gótico y barroco edificado en mampostería encintada que conserva un campanario medieval fortificado con saeteras.
Sant Quirze i Santa Julita és l'església parroquial romànica del poble de Sant Quirze Safaja (Moianès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És al punt més elevat del poble de Sant Quirze Safaja, al capdamunt del carrer Major.
Santa Maria d'Horta és l'església parroquial del terme d'Horta (Avinyó), protegida com a bé cultural d'interès local. El territori de Santa Maria d'Horta o Horta, va ser un municipi des del 29 d'abril de 1636, que se separa del municipi d'Artés,fins al 25/12/1845, que passa a formar part del municipi d'Avinyó.
Tramo del PR-135, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 4 etapas y 35 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
La Iglesia de Sant Joan d'Avinyó (siglos XII-XVII) presenta restos de su origen románico en la fachada oeste, estando reconstruida en estilo barroco con sillería de arenisca y una esbelta torre campanario.
Santa Maria d'Artés és l'església parroquial d'Artés (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És obra de Claudi Duran i Ventosa i de Josep Coll i Vilaclara.
La Iglesia de Santa Eugènia de Relat (siglo XII) es un templo románico rural de planta basilical con ábside semicircular edificado con aparejo de sillarejo de piedra caliza del Bages.
El Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya (Fussimanya en versió antiga), és una església d'estil romànic del segle xii situada al municipi de Sallent (Bages). És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Templo parroquial de estética barroca construido en el siglo XVIII sobre un asentamiento medieval anterior que presenta una imponente fachada de sillería regular con portada clasicista moldurada, capillas laterales entre los contrafuertes y un esbelto campanario octogonal con remate balaustrado.
Templo de origen románico profundamente transformado en el siglo XVIII bajo las directrices del estilo barroco clasicista que conserva de su fábrica primitiva una portada meridional moldurada y destaca por su imponente fachada con gran óculo central y un esbelto campanario octogonal.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Martí del Congost o Església d’Aiguafreda de Dalt és una església del municipi d’Aiguafreda (Osona) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La seva consagració, promoguda per l’abadessa Emma, filla del comte Guifré el Pelós, la va dur a terme el bisbe Gotmar de Vic el dia 5 d’agost del 898 amb el nom de Sant Martí de la vall del Congost. A l’acta de consagració s’indica que els servidors de l’església seran sacerdots, monjos i deodates.
Tramo del PR-136, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 6 etapas y 72 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
El camí ral de Barcelona a Vic té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d'Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Durant l'edat mitjana, va construir-se una variant que sortia de Vic pel pont del Remei i passa pel coll de M
Tramo del PR-145, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 4 etapas y 49 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del PR-200, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 22 km. Dificultad: de baja a moderada según la etapa.
Ruinas consolidadas de una estratégica fortaleza medieval del siglo X emplazada sobre una aguja rocosa de las que subsisten potentes muros de sillería basta, la base de la torre del homenaje y la capilla románica de Santa María con su ábside semicircular.
El Castillo del Brull (siglo X-XII) representa las ruinas de una fortaleza monumental de la que se conserva una gran torre de planta circular levantada en sillería de piedra calcárea del Montseny.
La Ermita de la Mare de Déu del Grau (siglo XII) es un templo románico rural de una sola nave con ábside semicircular, construido en mampuesto irregular con esquinales de sillería de arenisca.
El pont d'en Pere Curt o pont de Peu de Costa és un pont entre els municipis d'Aiguafreda (Osona) i Tagamanent (Vallès Oriental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Sant Crist del Clascar és la capella de la masia del Clascar, del terme municipal de Sant Quirze Safaja, al municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès). És a l'extrem de llevant del terme, en territori de l'antic poble de Bertí.
Joya del románico lombardo del siglo XI que presenta una planta de nave única con ábside semicircular liso orientado a levante, destacando exteriormente por su soberbio y esbelto campanario de torre de planta cuadrada y cuatro pisos de altura provistos de dobles ventanas geminadas y frisos de arquillos ciegos.
Tramo del PR-133, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 5 etapas y 87 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Aquest camí era una drecera del camí principal de Barcelona a Manresa (camí ral de coll de Daví) i de Manresa a Berga (el que remuntava el curs del riu Llobregat). L'utilitzaven els viatgers que volien anar a Berga sense passar per Manresa.
Joya del románico del siglo XII que consta de una sola nave con bóveda de cañón, un ábside semicircular con un bellísimo friso esculpido con motivos vegetales y geométricos y una portada meridional de tres arquivoltas en degradación soportadas por capiteles historiados.
El Pont d'en Picamena és una obra del municipi d'Aiguafreda (Osona) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un pont d'un sol arc de pedra i maons, pla.
El Pont Vell d'Avinyó (siglo XIV) es un puente gótico de tres arcos apuntados construido sobre el río Gavarresa utilizando sillería regular de arenisca para el tránsito ganadero tradicional.
La Iglesia de Sant Pau de Montmany (siglo XII) representa las ruinas de un templo románico tardío edificado en sillarejo de piedra caliza y arenisca del Montseny con un ábside semicircular y bóveda de cañón colapsada.
La Iglesia de Sant Julià de Sassorba (siglo XI-XVIII) conserva una esbelta torre campanario románica con ventanas geminadas y decoración lombarda de ladrillo, integrada en una nave barroca de sillería de la Plana de Vic.
Templo de traza gótica tardía edificado en el siglo XIV que presenta una amplia nave única con capillas laterales entre los contrafuertes, un portal de arquivoltas apuntadas y una robusta torre-campanario de planta cuadrangular que domina el núcleo fortificado de Rocafort.