Sant Amanç de Torrefeta és l'església parroquial barroca de Torrefeta, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Jaume de Bellveí és l'església parroquial de Bellveí, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Sant Salvador de Gra és a ponent de Gra, poble del terme de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a la vall del torrent del Passerell. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Julià del Llor és una església de Torrefeta i Florejacs (Segarra) que es troba fora del portal d'entrada de la vila closa del poble del Llor. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Salvador de Concabella és una església romànica situada al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra). És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Monumental basílica reedificada en el siglo XVIII en estilo barroco clasicista que destaca por su imponente fachada de sillería vista con portada monumental flanqueada por pilastras, un amplio interior de tres naves de gran altura y un robusto campanario octogonal.
Santa Maria de Malgrat és l'església de Malgrat, al municipi de Cervera (Segarra), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Es troba a la riba dreta del Sió i a l'esquerra del barranc de Malgrat. És església sufragània de la parròquia de Sant Miquel de la Prenyanosa.
Sant Salvador de Massoteres és l'església parroquial de la vila de Massoteres (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici que data de la fi del segle xviii, s'ha feten estil barroc auster, que contrasta amb la rica tradició ornamentista de la resta de l'estat.
Sant Esteve de Pelagalls és una església romànica del municipi dels Plans de Sió (Segarra). Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per decret publicat al DOGC el 05-11-1982.
Sant Pere de Castellnou d'Oluges és l'església parroquial de Castellnou d'Oluges, al municipi de Cervera (Segarra), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Sant Salvador de Comabella (també anomenat erròniament com Sant Esteve de Comabella) és un edifici religiós situat al llogaret de Comabella, pertanyent al municipi de Sant Guim de la Plana, comarca de la Segarra. S'inclou en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Ermita de Sant Roc de Mont-roig és una capella de Mont-roig, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monumental e imponente fortaleza medieval documentada desde el siglo XI y transformada en palacio residencial en las centurias góticas y renacentistas que destaca por su recinto amurallado de sillería, su esbelta
Sant Pere de Muller és una església de Muller, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Vicfred és un edifici religiós del poble de Vicfred, al municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del PR-140, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 59 km. Dificultad: de baja a moderada según la etapa.
L'església de Sant Gil de Riudovelles és al petit nucli de Riudovelles, situat en un turó al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil. Riudovelles era un agregat de l'antic municipi de la Figuerosa, annexat a Tàrrega l'any 1969.
Sant Pere és una església a l'extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat. Hi ha poques referències d'època medieval referents a la parròquia de Sant Pere.
Sant Jaume del Canós és l'església parroquial del Canós, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pau és una església barroca al poble de Tordera al municipi de Granyanella (la Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'actual església de Tordera es construí durant la segona meitat del segle xviii damunt una antiga capella.
Sant Martí de Guardiola és una església de Guardiola al municipi de Vilanova de l'Aguda (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria d'Ivorra és una església al municipi d'Ivorra (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santuari als afores de la vila d'Ivorra, situat a l'antic emplaçament de l'església romànica, de planta rectangular format per una església i una hostatgeria.
Magna iglesia de traza gótica construida entre los siglos XIII y XIV que presenta una imponente nave única de gran anchura con capillas laterales entre contrafuertes robustos, un soberbio deambulatorio o girola en su cabecera y un campanario octogonal calado.
Santa Maria de Vilamajor és l'església parroquial del poble de Vilamajor, al municipi de Cabanabona (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere és l'església parroquial del poble de la de la Curullada al municipi de Granyanella (la Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És dalt d'un turó al costat de les restes del Castell de la Curullada.
Templo románico del siglo XII edificado en cantería regular que presenta una sola nave con bóveda de cañón apuntada, un ábside semicircular orientado al este con decoración de estilo lombardo y una robusta torre-campanario cuadrangular.
Antigua torre de vigía y defensa medieval de planta circular construida con aparejo regular de bloques de piedra caliza cementados con mortero de cal que domina estratégicamente el valle del río Sió.
Sant Salvador de Vilalta és una església neoclàssica del poble de Vilalta, a Vilanova de l'Aguda (Noguera) És al centre del nucli i afronta amb la plaça de l'Església. L'església, amb rectoria adossada, té una planta en forma de creu llatina i cos alt i esvelt.
Tramo del PR-141, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 78 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Miquel de Montfalcó d'Ossó és una església barroca de Montfalcó d'Ossó, al municipi d'Ossó de Sió (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Coscó és l'església parroquial del poble de Coscó, al municipi d'Oliola (Noguera), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És al nord-est del nucli urbà de Coscó, al vessant meridional de la serra del Pitxell.
Ruinas de una estratégica fortaleza medieval del siglo XI emplazada sobre una cresta rocosa de las que subsisten la torre del homenaje de planta circular ejecutada en sillería regular de piedra caliza y la primitiva capilla románica de nave única con ábside semicircular.
Sant Jaume de la Móra és una església a l'entrada del poble de la Móra, al costat de l'antic fossar, al municipi de Granyanella (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'indret on és aquesta església apareix documentat des del 1120.
Templo de base románica del siglo XII que presenta una sola nave cubierta por bóveda de cañón apuntada, un ábside semicircular orientado al este con cornisa de canecillos lisos y una espléndida portada meridional de tres arquivoltas en degradación.
Ruinas de una estratégica fortaleza medieval documentada desde el siglo XI de la que subsiste una imponente pared calada de sillería regular que formaba parte del palacio episcopal fortificado tardomedieval, rematada por un curioso campanario de espadaña posterior.
Templo parroquial de estilo gótico tardío construido en el siglo XIV que presenta una amplia nave única con capillas laterales entre los contrafuertes, una portada con arquivoltas apuntadas molduradas y una recia torre-campanario de planta cuadrada.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Santa Maria d’Agramunt és una església romànica al municipi d’Agramunt a la comarca d’Urgel) declarada bé cultural d’interès nacional des del 1931. Les portalades de la façana oest i nord constitueixen un magnífic exemple de l’escultura romànica catalana del segle xiii de l’escola lleidatana, amb influències tolosanes, mudèjars i altres elements d’origen anglonormand. Documentada des de la fi del segle xi, en el xii es va construir l’edifici actual, quan Ermengol VII va atorgar la carta de població a Agramunt.
Santa Maria de Gramuntell és l'església parroquial de Gramuntell, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Sant Andreu de Vilagrasseta és l'església parroquial del nucli de Vilagrasseta, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Castillo de Calonge (siglo XI) son las ruinas de una fortaleza del Condado de Cardona edificada con aparejo regular de sillería caliza que conserva elementos arquitectónicos de planta semicircular y bóvedas de cañón.
La Iglesia de Santa Fe de Calonge (siglo XII) es un templo románico de una sola nave con ábside semicircular decorado con arquillos ciegos lombardos ejecutados en piedra calcárea de la Segarra.
Mare de Déu del Coll és una església del poble de la Guàrdia Lada, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monumental basílica reedificada en el siglo XVII en estilo barroco clasicista según los planos de los arquitectos de la saga Morató, caracterizada por su imponente fachada de sillería vista con portada monumental flanqueada por pilastras, su amplio interior de tres naves con frescos y un robusto campanario octogonal.
Templo parroquial de origen románico profundamente transformado en época barroca que conserva de su fábrica del siglo XII una espectacular portada meridional de múltiples arquivoltas molduradas esculpidas con motivos geométricos por la escuela de Lleida y un esbelto campanario inclinado.
Sant Salvador de Montoliu de Segarra és l'església parroquial de Montoliu de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de la Guàrdia Lada és una església del poble de la Guàrdia Lada, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Iglesia de Santa Maria de Mirambell (siglo XII) presenta una tipología románica rural construida en sillarejo irregular con esquinales reforzados y una portada lateral con arco de medio punto.
Impresionante e imponente torre de defensa románica del siglo X que constituye una de las obras cumbres de la arquitectura militar altomedieval europea al alzarse de forma exenta hasta treinta metros de altura con muros de sillería perfecta de piedra caliza y una estructura de talud defensivo única.
Sant Martí és una església al nucli de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici fou començat pel rector Antoni Maimir l'any 1779 i fou fet a joves (és a dir, hi participa tot el poble, sense cobrar jornals).
La Capella del Roser de Sant Martí Sesgueioles és una obra de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monumental e imponente fortaleza medieval documentada desde el siglo XI que constituye la gran seña de identidad de la villa al conservar una espectacular torre del homenaje cilíndrica de veinticinco
Magna iglesia de traza gótica construida en el siglo XIV que presenta una imponente nave única de gran anchura, capillas laterales entre contrafuertes robustos, una portada con arquivoltas apuntadas molduradas de cantería y un soberbio rosetón de tracería calada geométrico.
Mare de Déu Assumpta de Tornabous és l'església parroquial de Tornabous (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Els vestigis de la primitiva església de Santa Maria que estan integrats dins la nova parròquia, situada al carrer Major de la vila.
El Castillo de Calaf (siglo XI-XIV) representa las ruinas consolidadas de una imponente fortaleza de la Marca del condado de Manresa, estructurada con potentes muros poligonales de sillería caliza y una torre maestra.
La Iglesia de Sant Jaume de Calaf (siglo XVII) es una obra monumental del gótico tardío y el estilo barroco civil catalán, levantada en sillería caliza de la Alta Anoia con una cripta subterránea y un campanario octogonal de treinta y ocho metros de altura.
Sant Pere de l'Ametlla és l'església parroquial del nucli de l'Ametlla de Segarra, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Silvestre de Serra d'Alt és una església romànica, del segle xii, que es troba al llogaret de la Serra de Dalt dins del municipi d'Oliola, a la comarca de la Noguera. Sovint apareix citada com a Sant Silvestre de Serralta, però tant als goigs com al Bisbat d'Urgell s'utilitza la forma Serra d'Alt.
Santa Maria de Gualter és un monestir de l'art medieval català a l'entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera). La contrada del Rialb tenia construccions religioses ja de finals del segle ix.
Ruinas consolidadas de un antiguo cenobio benedictino del siglo XII del que subsisten los potentes muros de la nave mayor, arcos fajones apuntados y tramos de un claustro de sillería caliza que se integran en el paisaje.
Ruinas de una estratégica fortificación militar del siglo X emplazada sobre una cresta rocosa de las que perviven los cimientos de la torre del homenaje de planta circular, tramos de la muralla defensiva perimetral y restos de estancias de almacenamiento de mampostería basta.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Monumental templo románico del siglo XII declarado Monumento Nacional que destaca mundialmente por su fastuosa fachada occidental, provista de una portada de ocho arquivoltas en degradación profusamente esculpidas por la escuela de Lleida con motivos geométricos y relieves historiados.
Sant Gil d'Albió és l'església parroquial de la població d'Albió, del municipi de Llorac (Conca de Barberà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat prop de la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a Vallfogona de Riucorb, a uns 10 km de Santa Coloma.
Santa Maria de Vallfogona de Riucorb és una església amb elements romànics i gòtics de Vallfogona de Riucorb protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Palacio fortificado del siglo XVII levantado sobre una antigua fortaleza medieval que presenta una simétrica fachada de sillería caliza vista, ventanas con
Sant Gil és una església parroquial al nucli de Solanelles (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Possiblement aquesta església ocupi el lloc de l’antiga parròquia de Sant Gil, documentada des del 1138 i que junt amb la torre de Solanelles es considerava del terme del castell de Puigdemàger i que consta renovada al segle xviii. Església de planta rectangular i sostre a dos vessants, amb campanar d’espadanya desaparegut. Presenta detalls en pedra picada a la finestra central de la portada, a la porta i als angles dels murs fent cantonera.
Templo de traza gótica edificado en el siglo XIV que presenta una imponente nave única de gran anchura, capillas laterales entre contrafuertes robustos, una portada con arquivoltas apuntadas molduradas y un extraordinario retablo de alabastro policromado.
Ruinas de una estratégica fortaleza medieval documentada desde el siglo XI de la que subsiste una imponente y esbelta torre de vigía cilíndrica de sillería de piedra caliza regular, la cual corona un promontorio estratégico que domina el valle del río Corb.
Ruinas de una estratégica fortificación militar del siglo XI de las que subsiste una imponente torre del homenaje de planta cuadrangular ejecutada con aparejo regular de grandes bloques de piedra caliza cementados con mortero de cal, la cual corona un promontorio estratégico que dominó las batallas medievales y carlistas.
Santa Maria de la Molsosa és l'església parroquial de la Molsosa (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al nucli de la Molsosa s'hi va per la carretera asfaltada que surt del km 8,2 de la carretera de Calaf a Vallmanya (41° 46′ 36″ N, 1° 30′ 36″ E).
Ruinas consolidadas de un cenobio femenino de la orden del Císter fundado en el siglo XIII del que destaca una hilera de ventanales apuntados de sillería regular y tracería calada gótica que se integran de forma pintoresca en el paisaje.
L'església de Sant Pere del Vim és una església del municipi de Veciana, a l'Anoia protegit com a bé cultural d'interès local. Es troba acompanyada d'un grup de cases, una de les quals se li adossa pel costat de migdia, es troba enlairada dalt d'un tossal.
Església de Santa Maria de la Cirera és una obra del poble de la Cirera, al municipi de Llorac (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església d'una sola nau, amb capelles laterals i absis semicircular.
La Mare de Déu del Portal és una església a la vila dels Prats de Rei (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’actual edifici està situat al lloc que ocupà el Portal Major, de la vila dels Prats de Rei, sobre el qual, quan es van reedificar les muralles, entre els anys 1375 i 1377, s’hi obrí una capella mural on s’hi col·locà la imatge de la Mare de Déu del Portal. La primitiva església fou construïda ja en aquest mateix lloc al segle xvi i fou enderrocada per a aixecar l’edifici actual, l’any 1700. Fou acabada l’any 1787 "Reig Nani Cardo III".
Santa Maria de la Serra de Rialb és l'església parroquial del nucli de la Serra de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a l'entranda del poble, al costat del cementiri.
Sant Ermengol de Tiurana és una capella del municipi de Tiurana (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església s'assenta sobre un penyal de roques, al cap de la carena del serrat de les Moles, al marge esquerre del Segre i al sud-oest de l'actual nucli de Tiurana.
Sant Jaume de Montargull és una església del llogaret de Montargull al municipi de Llorac (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Andreu de la Manresana és una església de nucli de la Manresana als Prats de Rei (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Iglesia Parroquial de Sant Pere (siglo XVI) es un templo de tipología gótica tardía edificado en cantería fina de la Alta Anoia con una portada de arquivoltas lisas y bóvedas de crucería estrellada.
Monumental fortaleza medieval del siglo XI reformada en el siglo XVI como palacio residencial fortificado de estilo renacentista que destaca por su imponente torre del homenaje de planta cuadrangular, sus ventanales de líneas clasicistas y un gran patio de armas central porticado.
La Iglesia de Santa Maria (siglo XVIII) es un edificio de tipología barroco-neoclásica levantado en cantería fina de la Anoia que destaca por su ábside poligonal y su retablo mayor.
Sant Pere de Boixadors és una església del nucli homònim, al municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.