Santa Maria de Tagamanent és una església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situada al cim del turó de Tagamanent dins del castell de Tagamanent. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Iglesia de Sant Pau de Montmany (siglo XII) representa las ruinas de un templo románico tardío edificado en sillarejo de piedra caliza y arenisca del Montseny con un ábside semicircular y bóveda de cañón colapsada.
El pont d'en Pere Curt o pont de Peu de Costa és un pont entre els municipis d'Aiguafreda (Osona) i Tagamanent (Vallès Oriental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Sant Crist del Clascar és la capella de la masia del Clascar, del terme municipal de Sant Quirze Safaja, al municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès). És a l'extrem de llevant del terme, en territori de l'antic poble de Bertí.
Tramo del PR-200, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 22 km. Dificultad: de baja a moderada según la etapa.
Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes, és una ermita romànica al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental. És al racó nord-oriental del terme municipal, en el vessant sud-oest del Puiggraciós.
Sant Martí del Congost o Església d’Aiguafreda de Dalt és una església del municipi d’Aiguafreda (Osona) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La seva consagració, promoguda per l’abadessa Emma, filla del comte Guifré el Pelós, la va dur a terme el bisbe Gotmar de Vic el dia 5 d’agost del 898 amb el nom de Sant Martí de la vall del Congost. A l’acta de consagració s’indica que els servidors de l’església seran sacerdots, monjos i deodates.
El Pont d'en Picamena és una obra del municipi d'Aiguafreda (Osona) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un pont d'un sol arc de pedra i maons, pla.
El Castillo del Brull (siglo X-XII) representa las ruinas de una fortaleza monumental de la que se conserva una gran torre de planta circular levantada en sillería de piedra calcárea del Montseny.
L'ermita de Sant Nicolau de Puig Castellar, popularment coneguda senzillament com a Sant Nicolau, és una capella del terme municipal de l'Ametlla del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba a dalt d'un turó proper a l'Ametlla, uns 700 metres al nord, amb el campanar de l'església parroquial en primer pla.
Sant Salvador de Terrades és una ermita situada al veïnat de muntanya de Cànoves, al terme municipal de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi celebra un aplec el primer diumenge d'agost.
La Iglesia de Santa Coloma de Centelles (siglo XVIII) es un gran templo barroco clasicista diseñado por el arquitecto Josep Morató, construido en cantería de la comarca con una fachada monumental y un campanario de torre octogonal.
El Portal de Centelles (siglo XVII) constituye una infraestructura de acceso logístico a la villa amurallada preindustrial, edificado con un gran arco de medio punto
La Mare de Déu de la Concepció del Bosc és l'antiga capella del mas el Bosc, del terme municipal de Castellcir, al Moianès. Està situada a prop del límit amb Sant Quirze Safaja.
Tramo del PR-139, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 4 etapas y 53 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del PR-139, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 4 etapas y 53 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del PR-139, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 4 etapas y 53 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del PR-139, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 4 etapas y 53 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Martí de la Roca, o Sant Martí del Castell, és l'antiga capella del Castell de Castellcir, al terme municipal de Castellcir, al Moianès. És al capdamunt del penyal que allotja el castell popularment conegut com la Popa, per la forma del mateix roc.
Sant Andreu de Castellcir és l'antiga església parroquial del poble de Castellcir, en el terme municipal homònim, a la comarca del Moianès. És inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Iglesia de Sant Martí del Brull (siglo XI) es un templo románico lombardo edificado en sillarejo regular con un ábside decorado con lesenas y un friso de arcos ciegos que aloja pinturas murales.
Sant Quirze i Santa Julita és l'església parroquial romànica del poble de Sant Quirze Safaja (Moianès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És al punt més elevat del poble de Sant Quirze Safaja, al capdamunt del carrer Major.
Sant Miquel d'Argelaguer és una antiga capella del terme municipal de Castellcir, al Moianès. Està situada al paratge de Vilacís, a prop i al nord-oest de Ca l'Antoja, al nord-est de l'actual poble de Castellcir i al nord de l'església parroquial antiga de Sant Andreu de Castellcir.
El Santuario de la Mare de Déu de l'Ajuda (siglo XIVXVIII) es un templo gótico y barroco edificado en mampostería encintada que conserva un campanario medieval fortificado con saeteras.
Santa Maria de Llerona és una església d'origen preromànic, datada l'any 990. És l'església parroquial des de 1575, ja que abans ho era l'ermita de Sant Iscle ubicada a prop de Can Guilla.
Tramo del PR-142, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 96 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del PR-142, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 96 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del PR-142, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 96 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
La Torre de Seva és una masia fortificada que fou construïda per Bertran de Seva al segle xiv. Està situada a Marata dins el terme municipal de les Franqueses del Vallès.
Joya del románico lombardo del siglo XI que presenta una planta de nave única con ábside semicircular liso orientado a levante, destacando exteriormente por su soberbio y esbelto campanario de torre de planta cuadrada y cuatro pisos de altura provistos de dobles ventanas geminadas y frisos de arquillos ciegos.
La Iglesia de Sant Cristófol (siglo XVI-XVIII) es un templo de traza barroca rural con una fachada sencilla y esquinales de sillería arenisca, edificado sobre la base de una antigua capilla gótica medieval.
Santa Justa és una ermita romànica al terme de Lliçà d'Amunt, al Vallès Oriental, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És a la carretera de Caldes de Montbui a Granollers, prop de la riera de Tenes i en el km.
La Iglesia de Feliu de Canovelles (siglo XI) es una joya del románico lombardo del Vallès Oriental, levantada en sillería regular y sillarejo de piedra arenisca con un ábside decorado con lesenas y un notable porche gótico posterior.
Tramo del PR-205, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 17 km. Dificultad: de baja a moderada según la etapa.
La Ermita de la Mare de Déu del Grau (siglo XII) es un templo románico rural de una sola nave con ábside semicircular, construido en mampuesto irregular con esquinales de sillería de arenisca.
Sant Corneli és una capella al nucli antic de Cardedeu (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local., darrere l'església de Santa Maria. Està encaixada entre dues cases i reculada de la línia del carrer uns quatre metres.
Sant Julià del Fou, de vegades escrit com a forma antiga Sant Julià d'Alfou, és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental (Baix Montseny), actualment envoltada per una urbanització que porta el seu nom. Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.
Gran explotación agropecuaria tradicional documentada desde el siglo XV que presenta una fachada principal de tres cuerpos con tejado a dos aguas, un monumental portal dovelado de arco de medio punto y ventanales renacentistas con dinteles moldurados de arenisca.
Gran explotación agrícola documentada desde el siglo XVII que funciona como centro cultural, caracterizada por su fachada principal de líneas simétricas con un gran reloj de sol esgrafiado y portal adintelado de piedra arenisca local.
Gran explotación agrícola tradicional del siglo XVI construida en mampostería basta que presenta un monumental portal dovelado de medio punto, ventanas con alféizares de arenisca moldurada y un gran pozo exento en el patio de armas delantero.
Antigua heredad agrícola tradicional estructurada a partir del siglo XVI que presenta un cuerpo residencial con portal de arco de medio punto con grandes dovelas de piedra caliza, ventanas con dinteles renacentistas protegidos por repisas molduradas y dependencias anexas.
Antigua heredad agrícola tradicional del Vallès estructurada a partir del siglo XVII que presenta la volumetría tradicional de tres cuerpos con tejado a dos aguas, muros exteriores de mampostería basta y ventanas con dinteles de cantería labrada de inspiración renacentista.
Ruinas consolidadas de una monumental fortaleza medieval del siglo XI erigida sobre un cerro estratégico que conservan la gran torre del homenaje de planta circular, tramos de la muralla exterior con saeteras y los muros perimetrales de la antigua capilla castrense.
La Ermita de Santa Magdalena de Mosqueroles (siglo XI) presenta una fábrica de tipología románica lombarda construida en sillarejo con un ábside semicircular decorado con un friso de arcuaciones ciegas.
La Iglesia de Sant Julià de Lliçà d'Amunt (siglos XIXVII) es un edificio de origen románico lombardo ampliado en el barroco, levantado en sillería arenisca con un campanario defensivo y arcuaciones ciegas en el ábside.
La Iglesia de Sant Esteve (siglo XV-XX) conserva la gran torre del campanario gótico de sillería regular de arenisca con ventanas apuntadas, integrada en el nuevo templo historicista levantado tras la contienda civil.
El camí ral de Barcelona a Vic té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d'Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Durant l'edat mitjana, va construir-se una variant que sortia de Vic pel pont del Remei i passa pel coll de M
Templo parroquial de estilo gótico tardío del siglo XVI profundamente reformado que destaca por su estructura de muros fortificados con aspilleras de defensa, contrafuertes robustos exteriores y una monumental portada renacentista de sillería granítica gálica.
El Castell Nou de Llinars (siglo XVI) es un imponente palacio fortificado renacentista de planta cuadrada mandado construir por la familia Corbera-Santcliment utilizando perfecta sillería de piedra granítica y arenisca local.