Sant Quirze i Santa Julita és l'església parroquial romànica del poble de Sant Quirze Safaja (Moianès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És al punt més elevat del poble de Sant Quirze Safaja, al capdamunt del carrer Major.
La Mare de Déu de la Concepció del Bosc és l'antiga capella del mas el Bosc, del terme municipal de Castellcir, al Moianès. Està situada a prop del límit amb Sant Quirze Safaja.
El Sant Crist del Clascar és la capella de la masia del Clascar, del terme municipal de Sant Quirze Safaja, al municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès). És a l'extrem de llevant del terme, en territori de l'antic poble de Bertí.
Sant Andreu de Castellcir és l'antiga església parroquial del poble de Castellcir, en el terme municipal homònim, a la comarca del Moianès. És inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel d'Argelaguer és una antiga capella del terme municipal de Castellcir, al Moianès. Està situada al paratge de Vilacís, a prop i al nord-oest de Ca l'Antoja, al nord-est de l'actual poble de Castellcir i al nord de l'església parroquial antiga de Sant Andreu de Castellcir.
La Iglesia de Sant Pau de Montmany (siglo XII) representa las ruinas de un templo románico tardío edificado en sillarejo de piedra caliza y arenisca del Montseny con un ábside semicircular y bóveda de cañón colapsada.
Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes, és una ermita romànica al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental. És al racó nord-oriental del terme municipal, en el vessant sud-oest del Puiggraciós.
Sant Martí de la Roca, o Sant Martí del Castell, és l'antiga capella del Castell de Castellcir, al terme municipal de Castellcir, al Moianès. És al capdamunt del penyal que allotja el castell popularment conegut com la Popa, per la forma del mateix roc.
La Ermita de la Mare de Déu del Grau (siglo XII) es un templo románico rural de una sola nave con ábside semicircular, construido en mampuesto irregular con esquinales de sillería de arenisca.
L'ermita de Sant Nicolau de Puig Castellar, popularment coneguda senzillament com a Sant Nicolau, és una capella del terme municipal de l'Ametlla del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba a dalt d'un turó proper a l'Ametlla, uns 700 metres al nord, amb el campanar de l'església parroquial en primer pla.
El Portal de Centelles (siglo XVII) constituye una infraestructura de acceso logístico a la villa amurallada preindustrial, edificado con un gran arco de medio punto
La Iglesia de Santa Coloma de Centelles (siglo XVIII) es un gran templo barroco clasicista diseñado por el arquitecto Josep Morató, construido en cantería de la comarca con una fachada monumental y un campanario de torre octogonal.
El pont d'en Pere Curt o pont de Peu de Costa és un pont entre els municipis d'Aiguafreda (Osona) i Tagamanent (Vallès Oriental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del PR-200, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 22 km. Dificultad: de baja a moderada según la etapa.
Sant Martí del Congost o Església d’Aiguafreda de Dalt és una església del municipi d’Aiguafreda (Osona) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La seva consagració, promoguda per l’abadessa Emma, filla del comte Guifré el Pelós, la va dur a terme el bisbe Gotmar de Vic el dia 5 d’agost del 898 amb el nom de Sant Martí de la vall del Congost. A l’acta de consagració s’indica que els servidors de l’església seran sacerdots, monjos i deodates.
Santa Maria de Tagamanent és una església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situada al cim del turó de Tagamanent dins del castell de Tagamanent. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Castillo del Brull (siglo X-XII) representa las ruinas de una fortaleza monumental de la que se conserva una gran torre de planta circular levantada en sillería de piedra calcárea del Montseny.
El Castillo de Granera (siglo X-XIV) representa una fortaleza defensiva alzada de forma estratégica sobre una peña rocosa, edificada con potentes paramentos de sillería irregular caliza y una torre de planta poligonal.
Tramo del PR-145, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 4 etapas y 49 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
La Iglesia de Sant Cristófol (siglo XVI-XVIII) es un templo de traza barroca rural con una fachada sencilla y esquinales de sillería arenisca, edificado sobre la base de una antigua capilla gótica medieval.
El Santuario de la Mare de Déu de l'Ajuda (siglo XIVXVIII) es un templo gótico y barroco edificado en mampostería encintada que conserva un campanario medieval fortificado con saeteras.
El Pont d'en Picamena és una obra del municipi d'Aiguafreda (Osona) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un pont d'un sol arc de pedra i maons, pla.
Sant Pere de Marfà és una antiga església parroquial del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a la part central de la vall de Marfà, al costat nord-est de la important masia de Marfà.
Santa Justa és una ermita romànica al terme de Lliçà d'Amunt, al Vallès Oriental, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És a la carretera de Caldes de Montbui a Granollers, prop de la riera de Tenes i en el km.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Santa Maria de Llerona és una església d'origen preromànic, datada l'any 990. És l'església parroquial des de 1575, ja que abans ho era l'ermita de Sant Iscle ubicada a prop de Can Guilla.
Monumental fortaleza medieval documentada desde el siglo XI y transformada en palacio residencial fortificado durante los siglos XIV y XV que destaca por sus potentes murallas de sillería caliza regular, sus almenas perimetrales, sus ventanas de tracería gótica flamígera y un impresionante patio de armas central con galerías de arcos rebajados.
Santa Magdalena de Serramitja és la capella de la casa de Serramitja, del terme municipal de Moià (Moianès, Bages). Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Gran explotación agropecuaria tradicional documentada desde el siglo XV que presenta una fachada principal de tres cuerpos con tejado a dos aguas, un monumental portal dovelado de arco de medio punto y ventanales renacentistas con dinteles moldurados de arenisca.
Gran explotación agrícola documentada desde el siglo XVII que funciona como centro cultural, caracterizada por su fachada principal de líneas simétricas con un gran reloj de sol esgrafiado y portal adintelado de piedra arenisca local.
Gran explotación agrícola tradicional del siglo XVI construida en mampostería basta que presenta un monumental portal dovelado de medio punto, ventanas con alféizares de arenisca moldurada y un gran pozo exento en el patio de armas delantero.
Antigua heredad agrícola tradicional estructurada a partir del siglo XVI que presenta un cuerpo residencial con portal de arco de medio punto con grandes dovelas de piedra caliza, ventanas con dinteles renacentistas protegidos por repisas molduradas y dependencias anexas.
Antigua heredad agrícola tradicional del Vallès estructurada a partir del siglo XVII que presenta la volumetría tradicional de tres cuerpos con tejado a dos aguas, muros exteriores de mampostería basta y ventanas con dinteles de cantería labrada de inspiración renacentista.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
La Iglesia de Sant Julià de Lliçà d'Amunt (siglos XIXVII) es un edificio de origen románico lombardo ampliado en el barroco, levantado en sillería arenisca con un campanario defensivo y arcuaciones ciegas en el ábside.
Ruinas consolidadas de una estratégica fortaleza medieval del siglo X emplazada sobre una aguja rocosa de las que subsisten potentes muros de sillería basta, la base de la torre del homenaje y la capilla románica de Santa María con su ábside semicircular.
Santa Andreu de Clarà és la capella del Castell de Clarà, al terme municipal de Moià, catalogada com a bé cultural d'interès local. Està situada al cim del turó de Sant Andreu, a 200 m al migdia del castell, des d'on es pot contemplar una panoràmica amb Moià als peus i Castellterçol a l'horitzó.
La Iglesia de Feliu de Canovelles (siglo XI) es una joya del románico lombardo del Vallès Oriental, levantada en sillería regular y sillarejo de piedra arenisca con un ábside decorado con lesenas y un notable porche gótico posterior.
Tramo del PR-142, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 96 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del PR-142, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 96 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del PR-142, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 96 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Salvador de Terrades és una ermita situada al veïnat de muntanya de Cànoves, al terme municipal de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi celebra un aplec el primer diumenge d'agost.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
La Torre de Seva és una masia fortificada que fou construïda per Bertran de Seva al segle xiv. Està situada a Marata dins el terme municipal de les Franqueses del Vallès.
Sant Jacint de Bussanya és la capella de la masia de Bussanya, en el terme municipal de Moià, al Moianès. Està situada 75 metres al sud de la masia a la qual pertany, en el sector occidental del terme de Moià.
La Iglesia de Sant Martí del Brull (siglo XI) es un templo románico lombardo edificado en sillarejo regular con un ábside decorado con lesenas y un friso de arcos ciegos que aloja pinturas murales.
Joya del románico lombardo del siglo XI que presenta una planta de nave única con ábside semicircular liso orientado a levante, destacando exteriormente por su soberbio y esbelto campanario de torre de planta cuadrada y cuatro pisos de altura provistos de dobles ventanas geminadas y frisos de arquillos ciegos.
La Iglesia de San Feliu del Racó (siglo XI-XII) conserva una torre campanario románica de planta cuadrangular con arcos lombardos exenta del cuerpo del templo barroco posterior, levantada en sillarejo de arenisca.
El Camí Ral de Manresa a Vic (camí de ferradura) sortia del Portal de Sobrerroca de la muralla de Manresa. Passava per Sant Fruitós de Bages, el Pont de Cabrianes, Calders, Hostal de la Grossa, Moià, Collsuspina, Hostal del Bulló i Hostal d'en Paella.