Ruinas de una estratégica fortaleza militar del siglo XI emplazada sobre una cresta rocosa de las que subsisten los potentes cimientos de la torre del homenaje de planta circular, tramos dispersos de la muralla perimetral y restos de estancias de almacenamiento ejecutadas con aparejo rústico cementado con cal.
Templo fortificado de estilo gótico catalán construido en el siglo XIV adosado a los restos del antiguo castillo medieval que presenta una robusta nave única sin capillas laterales, muros de cantería caliza provistos de aspilleras defensivas y un extraordinario retablo pictórico del siglo XIV atribuido al maestro de Rubió.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
La Iglesia Parroquial de Sant Pere (siglo XVI) es un templo de tipología gótica tardía edificado en cantería fina de la Alta Anoia con una portada de arquivoltas lisas y bóvedas de crucería estrellada.
La Iglesia de Santa Maria (siglo XVIII) es un edificio de tipología barroco-neoclásica levantado en cantería fina de la Anoia que destaca por su ábside poligonal y su retablo mayor.
L'església de Sant Pere del Vim és una església del municipi de Veciana, a l'Anoia protegit com a bé cultural d'interès local. Es troba acompanyada d'un grup de cases, una de les quals se li adossa pel costat de migdia, es troba enlairada dalt d'un tossal.
Sant Martí de Maçana, o senzillament Maçana, és una caseria constituïda com a entitat de població (codi 081859) del municipi de Rubió, al nord de la comarca de l’Anoia. Antic municipi, Maçana limitava al nord amb Aguilar de Segarra i els Prats de Rei, a l’est amb Castellfollit del Boix, al sud amb Òdena i la resta de Rubió, i a l’oest amb els Prats de Rei i la resta de Rubió. La caseria està situada al nord de la serra de Rubió, a la vall de la riera de Maçana, afluent de la de Rajadell. El terme de Maçana fou una parròquia independent fins a l’any 1840, quan es va annexionar amb Rubió.
El Castillo de Jorba (siglo X-XV) representa las ruinas consolidadas de una imponente fortaleza de la baronía de Jorba, alzada en un cerro con sillería caliza irregular y potentes muros defensivos de planta circular.
Sant Andreu de la Manresana és una església de nucli de la Manresana als Prats de Rei (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del PR-119, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 6 etapas y 85 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del PR-119, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 6 etapas y 85 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
La Mare de Déu del Portal és una església a la vila dels Prats de Rei (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’actual edifici està situat al lloc que ocupà el Portal Major, de la vila dels Prats de Rei, sobre el qual, quan es van reedificar les muralles, entre els anys 1375 i 1377, s’hi obrí una capella mural on s’hi col·locà la imatge de la Mare de Déu del Portal. La primitiva església fou construïda ja en aquest mateix lloc al segle xvi i fou enderrocada per a aixecar l’edifici actual, l’any 1700. Fou acabada l’any 1787 "Reig Nani Cardo III".
Ruinas de una estratégica fortificación militar del siglo X emplazada sobre una cresta rocosa de las que perviven los cimientos de la torre del homenaje de planta circular, tramos de la muralla defensiva perimetral y restos de estancias de almacenamiento de mampostería basta.
Tramo del PR-137, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 8 etapas y 99 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
La Basílica de Santa Maria de Igualada (siglo XVII) es una monumental obra de transición renacentista y barroca construida en sillería regular caliza con una gran nave única y un impresionante retablo mayor barroco.
El Castillo de Grevalosa (siglo X) representa las ruinas consolidadas de una fortificación militar de frontera levantada en aparejo tosco y argamasa sobre un peñasco inaccesible de la comarca del Bages.
Sant Gil és una església parroquial al nucli de Solanelles (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Possiblement aquesta església ocupi el lloc de l’antiga parròquia de Sant Gil, documentada des del 1138 i que junt amb la torre de Solanelles es considerava del terme del castell de Puigdemàger i que consta renovada al segle xviii. Església de planta rectangular i sostre a dos vessants, amb campanar d’espadanya desaparegut. Presenta detalls en pedra picada a la finestra central de la portada, a la porta i als angles dels murs fent cantonera.
Sant Martí és una església al nucli de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici fou començat pel rector Antoni Maimir l'any 1779 i fou fet a joves (és a dir, hi participa tot el poble, sense cobrar jornals).
La Capella del Roser de Sant Martí Sesgueioles és una obra de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Pere Sallavinera és un temple parroquial del municipi homònim (Anoia), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Hilari és una església parroquial al nucli de Vilanova del Camí (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'actual església parroquial de Vilanova del Camí fou beneïda el 1805.
Excepcional templo prerrománico y románico inicial del siglo X situado en la cumbre de la montaña que destaca por su planta basilical de tres naves separadas por toscas arcadas de medio punto sobre pilares cilíndricos, tres ábsides semicirculares perfectos y muros de grueso sillarejo calizo.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
La Iglesia de Sant Jaume de Calaf (siglo XVII) es una obra monumental del gótico tardío y el estilo barroco civil catalán, levantada en sillería caliza de la Alta Anoia con una cripta subterránea y un campanario octogonal de treinta y ocho metros de altura.
El Castillo de Calaf (siglo XI-XIV) representa las ruinas consolidadas de una imponente fortaleza de la Marca del condado de Manresa, estructurada con potentes muros poligonales de sillería caliza y una torre maestra.
Mare de Déu de Collbàs o Santuari de Collbàs és una ermita dalt d'un turó de la Serra de Collbàs. Inicialment depenia de Santa Maria del castell de Claramunt, i des de 1779 va quedar vinculada a la parròquia de Sant Marti de Carme, terme municipal al qual pertany.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
La capella de Sant Miquel és una església del veïnat de Sant Miquel, del municipi d'Aguilar de Segarra (Bages), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un petit temple de planta rectangular sense absis.
La Iglesia de Santa Maria de Mirambell (siglo XII) presenta una tipología románica rural construida en sillarejo irregular con esquinales reforzados y una portada lateral con arco de medio punto.
Tramo del GR-172, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 137 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Sant Pere de Boixadors és una església del nucli homònim, al municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monumental fortaleza medieval erigida en el siglo X que constituye uno de los conjuntos fortificados más excelsos y mejor conservados de Cataluña, caracterizado por su impresionante recinto amurallado con torreones cilíndricos exentos, una torre del homenaje de planta cuadrada de cantería regular y la iglesia románica de Santa María con planta de tres naves absidiales.
Monumental fortaleza medieval documentada desde el siglo XI y transformada en palacio residencial de estilo renacentista en el siglo XVI que destaca por su simétrica fachada de sillería caliza vista, sus ventanas con molduras clasicistas y una imponente torre de planta cuadrangular con almenas.
El Castillo de Castellolí (siglo X) representa las ruinas de una fortaleza de la Marca de la Anoia alzada sobre un crestón calcáreo utilizando muros de mampostería basta y piedra conglomerada que conserva restos de una torre y la capilla de San Vicente.
La Iglesia de Santa Maria de Capellades (siglo XVIIIXIX) es un edificio neoclásico de planta de cruz latina edificado en ladrillo y sillería caliza fina con una gran cúpula sobre pechinas.
Templo parroquial de estilo barroco construido en el siglo XVIII que exhibe una fachada monumental de sillería vista con portalada clasicista flanqueada por pilastras, un gran óculo superior moldurado y un campanario octogonal con remate cupulado de azulejería.
Santa Càndia és un temple al terme municipal d'Orpí (Anoia) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici, del 1368, forma part del nucli de les cases de Santa Càndia.
El castillo de Rajadell se encuentra sobre una colina y fue, junto con la iglesia, el origen del pueblo de Rajadell. Aunque podemos decir que corresponde al gótico (uno de los muros y elementos decorativos, que podrían ser de los siglos XIII o XIV) y el siglo XVII, es difícil, sin embargo, establecer qué partes corresponden a cada momento porque ha sido reconstruido varias veces.
Templo parroquial de estilo gótico tardío construido en el siglo XIV que presenta una amplia nave única con capillas laterales entre los contrafuertes, una portada con arquivoltas apuntadas molduradas y una recia torre-campanario de planta cuadrada.
Pequeño santuario rural del siglo XII que consta de una sola nave con bóveda de cañón, un ábside semicircular decorado exteriormente con motivos lombardos de arquillos ciegos y una espadaña de un solo vano sobre el hastial de poniente.
La Iglesia de Santa Fe de Calonge (siglo XII) es un templo románico de una sola nave con ábside semicircular decorado con arquillos ciegos lombardos ejecutados en piedra calcárea de la Segarra.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
El Castillo de Calonge (siglo XI) son las ruinas de una fortaleza del Condado de Cardona edificada con aparejo regular de sillería caliza que conserva elementos arquitectónicos de planta semicircular y bóvedas de cañón.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Santa Maria de la Molsosa és l'església parroquial de la Molsosa (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al nucli de la Molsosa s'hi va per la carretera asfaltada que surt del km 8,2 de la carretera de Calaf a Vallmanya (41° 46′ 36″ N, 1° 30′ 36″ E).
Templo parroquial de origen románico transformado íntegramente en el siglo XVII en estilo barroco rural que presenta una fachada enlucida con portal de cantería moldurada, una nave diáfana con capillas laterales y una robusta torre-campanario de planta cuadrangular ejecutada en piedra caliza local.
La Iglesia de Santa Maria de Clariana (siglo XII) es una construcción de tipología románica rural edificada en sillería irregular caliza con una nave cubierta por bóveda de cañón apuntado.
L’església de Sant Romà és un temple al veïnat de Sant Romà (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’antiga capella de Sant Romà, ara església parroquial, centra una caseria de poblament disseminat, el 1915 fou controvertida parròquia del lloc, restaurada (veure dates a la fotografia de la volta) i ampliada, afegint-hi la rectoria (1916). La façana és reformada molt a l’estil oriental. Durant la Guerra Civil espanyola és conservada en escola i després retorna al culte, amb una nova restauració. La datada més antiga que tenim per aquesta església és del 1413.
Tramo del GR-172, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 137 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Sant Ponç de Prades és l'església parroquial del nucli de Prades, al municipi de la Molsosa (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, sent el temple actual del segle xvii.
Sant Miquel de Castelltallat és una església del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Castillo de Queralt (siglo X) representa las ruinas de una fortaleza fronteriza de la Marca Hispánica levantada en sillarejo de piedra caliza de la Anoia que conserva la base de una torre circular y la iglesia románica de Sant Cristòfol.
Tramo del GR-172, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 137 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Sant Jaume de Montargull és una església del llogaret de Montargull al municipi de Llorac (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Castillo de Vilademàger (siglo X-XII) son las ruinas de una gran fortificación señorial situada sobre un crestón escarpado, edificada con aparejo regular y mampuesto que conserva la iglesia románica de Sant Pere.
Magno santuario benedictino emplazado en el macizo rocoso cuyos orígenes se remontan al siglo XI que destaca por su basílica renacentista con reformas decimonónicas, su fachada monumental esculpida por Agapit Vallmitjana y el imponente claustro gótico proyectado por el arquitecto barroco Jaume Busquets.
La Iglesia de Santa Maria del Bruc (siglos XII-XVIII) presenta un origen románico visible en su ábside de sillería con arcuaciones lombardas, ampliado en época barroca con mampostería y ladrillo.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
La Iglesia de Santa Maria de la Llacuna (siglo XVII) es un templo gótico-renacentista tardío edificado en sillería caliza que destaca por su ábside poligonal, capillas entre contrafuertes y portalada con hornacina barroca.
Sant Pere és una església a l'extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat. Hi ha poques referències d'època medieval referents a la parròquia de Sant Pere.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Fortaleza medieval originaria del siglo X emplazada sobre un risco estratégico que conserva su torre del homenaje cilíndrica de mampostería regular, tramos de cortina defensiva almenada y la capilla románica de Santa María con ábside semicircular.
L’Església parroquial de Santa Maria és un edifici del municipi de Santa Coloma de Queralt inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d’una església d’una sola nau amb presbiteri poligonal i capelles obertes entre els contraforts, de planta rectangular les de la capçalera, quadrades la resta. La volta de creueria s’estructura en tres trams. Pel que fa a les obertures, cal indicar que són poc visibles des de l’exterior. L’edifici està completament integrat en l’espai urbà i les cases del poble van bastir-se a tocar del presbiteri.
La Vil·la Emília o Torre Lluvià és una casa senyorial, de caràcter residencial - rural, dissenyada per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa l'any 1896. És una construcció modernista, catalogada com a bé cultural d'interès local del municipi del Manresa.
Templo de origen románico modificado en época gótica y barroca que presenta una nave longitudinal con capillas laterales, conservando una notable portada de tres arquivoltas en degradación y fragmentos de pinturas murales medievales.
Santa Maria d'Ivorra és una església al municipi d'Ivorra (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santuari als afores de la vila d'Ivorra, situat a l'antic emplaçament de l'església romànica, de planta rectangular format per una església i una hostatgeria.
Sant Pere és una església sota el turó del castell (avui enrunat) al nucli de Claret dels Cavallers protegida com a bé cultural d'interès local. Pertanyia als cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Monasterio románico del siglo XI situado en su término municipal que presenta tres naves longitudinales rematadas por tres ábsides semicirculares perfectos con decoración exterior lombarda de frisos y lesenas, ejecutado enteramente en sillarejo de piedra calcárea de la propia montaña.