Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Tramo del PR-141, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 78 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Andreu de Vilagrasseta és l'església parroquial del nucli de Vilagrasseta, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de la Guàrdia Lada és una església del poble de la Guàrdia Lada, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu del Coll és una església del poble de la Guàrdia Lada, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Templo parroquial de estilo gótico tardío construido en el siglo XIV que presenta una amplia nave única con capillas laterales entre los contrafuertes, una portada con arquivoltas apuntadas molduradas y una recia torre-campanario de planta cuadrada.
Sant Pere és una església a l'extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat. Hi ha poques referències d'època medieval referents a la parròquia de Sant Pere.
Santa Maria de Gramuntell és l'església parroquial de Gramuntell, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Magna iglesia de traza gótica construida entre los siglos XIII y XIV que presenta una imponente nave única de gran anchura con capillas laterales entre contrafuertes robustos, un soberbio deambulatorio o girola en su cabecera y un campanario octogonal calado.
Sant Salvador de Montoliu de Segarra és l'església parroquial de Montoliu de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de Santa Maria de la Cirera és una obra del poble de la Cirera, al municipi de Llorac (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església d'una sola nau, amb capelles laterals i absis semicircular.
Sant Jaume de Montargull és una església del llogaret de Montargull al municipi de Llorac (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del PR-140, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 59 km. Dificultad: de baja a moderada según la etapa.
Sant Gil d'Albió és l'església parroquial de la població d'Albió, del municipi de Llorac (Conca de Barberà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat prop de la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a Vallfogona de Riucorb, a uns 10 km de Santa Coloma.
Sant Pere de Castellnou d'Oluges és l'església parroquial de Castellnou d'Oluges, al municipi de Cervera (Segarra), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Santa Maria de Malgrat és l'església de Malgrat, al municipi de Cervera (Segarra), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Es troba a la riba dreta del Sió i a l'esquerra del barranc de Malgrat. És església sufragània de la parròquia de Sant Miquel de la Prenyanosa.
Sant Pere de l'Ametlla és l'església parroquial del nucli de l'Ametlla de Segarra, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere és l'església parroquial del poble de la de la Curullada al municipi de Granyanella (la Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És dalt d'un turó al costat de les restes del Castell de la Curullada.
La Iglesia de Santa Maria de Clariana (siglo XII) es una construcción de tipología románica rural edificada en sillería irregular caliza con una nave cubierta por bóveda de cañón apuntado.
L’Església parroquial de Santa Maria és un edifici del municipi de Santa Coloma de Queralt inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d’una església d’una sola nau amb presbiteri poligonal i capelles obertes entre els contraforts, de planta rectangular les de la capçalera, quadrades la resta. La volta de creueria s’estructura en tres trams. Pel que fa a les obertures, cal indicar que són poc visibles des de l’exterior. L’edifici està completament integrat en l’espai urbà i les cases del poble van bastir-se a tocar del presbiteri.
Santa Maria de Vallfogona de Riucorb és una església amb elements romànics i gòtics de Vallfogona de Riucorb protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Pau és una església barroca al poble de Tordera al municipi de Granyanella (la Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'actual església de Tordera es construí durant la segona meitat del segle xviii damunt una antiga capella.
Ruinas de una estratégica fortificación militar del siglo X emplazada sobre una cresta rocosa de las que perviven los cimientos de la torre del homenaje de planta circular, tramos de la muralla defensiva perimetral y restos de estancias de almacenamiento de mampostería basta.
Sant Jaume de la Móra és una església a l'entrada del poble de la Móra, al costat de l'antic fossar, al municipi de Granyanella (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'indret on és aquesta església apareix documentat des del 1120.
Sant Salvador de Figuerola és una església romànica situada en el despoblat de Figuerola, municipi de les Piles (Conca de Barberà), i protegida com a bé cultural d'interès local.
La Iglesia de Sant Salvador de Bellprat (siglo XVII) es un templo barroco rural construido en mampostería irregular con esquinales de cantería y un campanario de espadaña.
Santa Maria de Guialmons és l'església del nucli de Guialmons en el municipi de les Piles (Conca de Barberà). És una església romànica inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Jaume del Canós és l'església parroquial del Canós, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Gallard és un temple dedicat a Sant Josep i a la Mare de Déu de la Llet depenent de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, però ubicada al terme de les Piles. És una església d'una sola nau, de planta rectangular en volta de pedra i dos altars laterals, un a banda i banda.
Sant Julià del Llor és una església de Torrefeta i Florejacs (Segarra) que es troba fora del portal d'entrada de la vila closa del poble del Llor. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Salvador de Comabella (també anomenat erròniament com Sant Esteve de Comabella) és un edifici religiós situat al llogaret de Comabella, pertanyent al municipi de Sant Guim de la Plana, comarca de la Segarra. S'inclou en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Martí de les Piles és una església del municipi de les Piles. És una església construïda en el segle xviii sobre l'antiga església romànica del segle xii, dedicada a Sant Martí.
Ermita de Santa Eugènia de les Piles és un edifici religiós del segle xix situat al municipi de les Piles que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està compost d'una sola nau de planta rectangular i amb una coberta de doble vessant.
Sant Pere de Muller és una església de Muller, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Blai del Fonoll és una església del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Templo de traza gótica edificado en el siglo XIV que presenta una imponente nave única de gran anchura, capillas laterales entre contrafuertes robustos, una portada con arquivoltas apuntadas molduradas y un extraordinario retablo de alabastro policromado.
Sant Martí és una església al nucli de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici fou començat pel rector Antoni Maimir l'any 1779 i fou fet a joves (és a dir, hi participa tot el poble, sense cobrar jornals).
Sant Jaume de Bellveí és l'església parroquial de Bellveí, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ruinas de una estratégica fortaleza medieval documentada desde el siglo XI de la que subsiste una imponente y esbelta torre de vigía cilíndrica de sillería de piedra caliza regular, la cual corona un promontorio estratégico que domina el valle del río Corb.
La Iglesia de Santa Maria (siglo XVIII) es un edificio de tipología barroco-neoclásica levantado en cantería fina de la Anoia que destaca por su ábside poligonal y su retablo mayor.
La Capella del Roser de Sant Martí Sesgueioles és una obra de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Amanç de Torrefeta és l'església parroquial barroca de Torrefeta, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Sant Joan de Biure, al terme de les Piles, és un edifici d'estil barroc construït al segle xviii. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Gil de Riudovelles és al petit nucli de Riudovelles, situat en un turó al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil. Riudovelles era un agregat de l'antic municipi de la Figuerosa, annexat a Tàrrega l'any 1969.
La Iglesia Parroquial de Sant Pere (siglo XVI) es un templo de tipología gótica tardía edificado en cantería fina de la Alta Anoia con una portada de arquivoltas lisas y bóvedas de crucería estrellada.
Santa Maria d'Ivorra és una església al municipi d'Ivorra (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santuari als afores de la vila d'Ivorra, situat a l'antic emplaçament de l'església romànica, de planta rectangular format per una església i una hostatgeria.
L'Església de la Nativitat de la Verge Maria de la Sala és una església dedicada a la Nativitat de la Verge Maria del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Castillo de Queralt (siglo X) representa las ruinas de una fortaleza fronteriza de la Marca Hispánica levantada en sillarejo de piedra caliza de la Anoia que conserva la base de una torre circular y la iglesia románica de Sant Cristòfol.
Pequeño santuario rural del siglo XII que consta de una sola nave con bóveda de cañón, un ábside semicircular decorado exteriormente con motivos lombardos de arquillos ciegos y una espadaña de un solo vano sobre el hastial de poniente.
L'Església parroquial de Sant Jaume de Passanant és una església barroca del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà) construïda entre els anys 1770 i 1782. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Vicfred és un edifici religiós del poble de Vicfred, al municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Salvador de Concabella és una església romànica situada al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra). És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Ruinas consolidadas de un cenobio femenino de la orden del Císter fundado en el siglo XIII del que destaca una hilera de ventanales apuntados de sillería regular y tracería calada gótica que se integran de forma pintoresca en el paisaje.
Monumental e imponente fortaleza medieval documentada desde el siglo XI que constituye la gran seña de identidad de la villa al conservar una espectacular torre del homenaje cilíndrica de veinticinco
Magna iglesia de traza gótica construida en el siglo XIV que presenta una imponente nave única de gran anchura, capillas laterales entre contrafuertes robustos, una portada con arquivoltas apuntadas molduradas de cantería y un soberbio rosetón de tracería calada geométrico.
L'Església parroquial de l'Assumpció de la Glorieta està ubicada fora dels murs del poble, al terme de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), al camí vell de Forès. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Pere del Vim és una església del municipi de Veciana, a l'Anoia protegit com a bé cultural d'interès local. Es troba acompanyada d'un grup de cases, una de les quals se li adossa pel costat de migdia, es troba enlairada dalt d'un tossal.
L'església parroquial de Sant Salvador de Gra és a ponent de Gra, poble del terme de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a la vall del torrent del Passerell. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Forès és una església romànica de Forès (Conca de Barberà) situada al cim del turó on s'assenta el poble. Es troba a un nivell més baix del carrer pel costat de migdia, cosa que fa que per accedir per la porta original calgui baixar unes escales.
El Castillo de Jorba (siglo X-XV) representa las ruinas consolidadas de una imponente fortaleza de la baronía de Jorba, alzada en un cerro con sillería caliza irregular y potentes muros defensivos de planta circular.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
La Iglesia de Santa Maria de Mirambell (siglo XII) presenta una tipología románica rural construida en sillarejo irregular con esquinales reforzados y una portada lateral con arco de medio punto.
Sant Esteve de Pelagalls és una església romànica del municipi dels Plans de Sió (Segarra). Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per decret publicat al DOGC el 05-11-1982.
Monumental basílica reedificada en el siglo XVIII en estilo barroco clasicista que destaca por su imponente fachada de sillería vista con portada monumental flanqueada por pilastras, un amplio interior de tres naves de gran altura y un robusto campanario octogonal.
El Castillo de Calaf (siglo XI-XIV) representa las ruinas consolidadas de una imponente fortaleza de la Marca del condado de Manresa, estructurada con potentes muros poligonales de sillería caliza y una torre maestra.
Monumental fortaleza medieval del siglo XI reformada en el siglo XVI como palacio residencial fortificado de estilo renacentista que destaca por su imponente torre del homenaje de planta cuadrangular, sus ventanales de líneas clasicistas y un gran patio de armas central porticado.
La Iglesia de Sant Jaume de Calaf (siglo XVII) es una obra monumental del gótico tardío y el estilo barroco civil catalán, levantada en sillería caliza de la Alta Anoia con una cripta subterránea y un campanario octogonal de treinta y ocho metros de altura.
L'Ermita de Sant Roc de Mont-roig és una capella de Mont-roig, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
La Mare de Déu del Portal és una església a la vila dels Prats de Rei (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’actual edifici està situat al lloc que ocupà el Portal Major, de la vila dels Prats de Rei, sobre el qual, quan es van reedificar les muralles, entre els anys 1375 i 1377, s’hi obrí una capella mural on s’hi col·locà la imatge de la Mare de Déu del Portal. La primitiva església fou construïda ja en aquest mateix lloc al segle xvi i fou enderrocada per a aixecar l’edifici actual, l’any 1700. Fou acabada l’any 1787 "Reig Nani Cardo III".
Sant Pere de Belltall és l'església de la població de Belltall, municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un temple d'estil neoclàssic.
Templo fortificado de estilo gótico catalán construido en el siglo XIV adosado a los restos del antiguo castillo medieval que presenta una robusta nave única sin capillas laterales, muros de cantería caliza provistos de aspilleras defensivas y un extraordinario retablo pictórico del siglo XIV atribuido al maestro de Rubió.
Sant Salvador de Massoteres és l'església parroquial de la vila de Massoteres (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici que data de la fi del segle xviii, s'ha feten estil barroc auster, que contrasta amb la rica tradició ornamentista de la resta de l'estat.
El Castillo de Calonge (siglo XI) son las ruinas de una fortaleza del Condado de Cardona edificada con aparejo regular de sillería caliza que conserva elementos arquitectónicos de planta semicircular y bóvedas de cañón.
Sant Andreu de la Manresana és una església de nucli de la Manresana als Prats de Rei (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Iglesia de Santa Fe de Calonge (siglo XII) es un templo románico de una sola nave con ábside semicircular decorado con arquillos ciegos lombardos ejecutados en piedra calcárea de la Segarra.
Ruinas de una estratégica fortaleza militar del siglo XI emplazada sobre una cresta rocosa de las que subsisten los potentes cimientos de la torre del homenaje de planta circular, tramos dispersos de la muralla perimetral y restos de estancias de almacenamiento ejecutadas con aparejo rústico cementado con cal.
Sant Gil és una església parroquial al nucli de Solanelles (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Possiblement aquesta església ocupi el lloc de l’antiga parròquia de Sant Gil, documentada des del 1138 i que junt amb la torre de Solanelles es considerava del terme del castell de Puigdemàger i que consta renovada al segle xviii. Església de planta rectangular i sostre a dos vessants, amb campanar d’espadanya desaparegut. Presenta detalls en pedra picada a la finestra central de la portada, a la porta i als angles dels murs fent cantonera.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Monumental basílica reedificada en el siglo XVII en estilo barroco clasicista según los planos de los arquitectos de la saga Morató, caracterizada por su imponente fachada de sillería vista con portada monumental flanqueada por pilastras, su amplio interior de tres naves con frescos y un robusto campanario octogonal.
Templo parroquial de origen románico profundamente transformado en época barroca que conserva de su fábrica del siglo XII una espectacular portada meridional de múltiples arquivoltas molduradas esculpidas con motivos geométricos por la escuela de Lleida y un esbelto campanario inclinado.
Sant Jaume és una església parroquial al nucli urbà de Vallespinosa inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici d'una sola nau, amb presbiteri pla no diferenciat.
Tramo del GR-172, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 7 etapas y 137 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Sant Llorenç de Rocallaura és una església de Rocallaura, al municipi de Vallbona de les Monges (Urgell) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’església de Sant Romà és un temple al veïnat de Sant Romà (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’antiga capella de Sant Romà, ara església parroquial, centra una caseria de poblament disseminat, el 1915 fou controvertida parròquia del lloc, restaurada (veure dates a la fotografia de la volta) i ampliada, afegint-hi la rectoria (1916). La façana és reformada molt a l’estil oriental. Durant la Guerra Civil espanyola és conservada en escola i després retorna al culte, amb una nova restauració. La datada més antiga que tenim per aquesta església és del 1413.
Excepcional templo prerrománico y románico inicial del siglo X situado en la cumbre de la montaña que destaca por su planta basilical de tres naves separadas por toscas arcadas de medio punto sobre pilares cilíndricos, tres ábsides semicirculares perfectos y muros de grueso sillarejo calizo.
Monumental e imponente fortaleza medieval documentada desde el siglo XI y transformada en palacio residencial en las centurias góticas y renacentistas que destaca por su recinto amurallado de sillería, su esbelta