Sant Joan Baptista és una església al nucli dels Torms (Garrigues) protegida com a bé cultural d'interès local. La parròquia pertanyia al monestir de Poblet, com bona part de la comarca.
L’ermita de la Mare de Déu de les Garrigues és a la comarca lleidatana de les Garrigues, gairebé a la mateixa distància dels pobles de l’Albagés, el Cogul, Granyena de les Garrigues, els Torms i El Soleràs, concretament a la Partida dels Rasos, dins del terme municipal d’aquesta darrera població. És una petita construcció moderna (de l’any 2008) tota ella de pedra natural, encarregada per Jaume Casañé i Bellet per honorar aquesta nova advocació que aquell mateix any fou creada per poder ser la verge comuna de tots els garriguencs.
Monumental templo barroco del siglo XVIII conocido popularmente como la "Catedral de les Garrigues" debido a sus grandes dimensiones, el cual destaca por su imponente fachada de sillería vista de líneas neoclásicas con portada moldurada flanqueada por columnas y un campanario de torre octogonal.
Santa Magdalena, anomenada la Catedral del Montsant, és una ermita al municipi d'Ulldemolins (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Santa Magdalena va ser fundada per Fra Llorenç Julià.
La Nativitat de Maria de la Bisbal de Montsant és una església barroca del municipi de la Bisbal de Montsant (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Miquel de Granyena, antiga església parroquial, desafectada, és situada a l'extrem sud del nucli urbá de Granyena, prop de l'actual església parroquial.
Tramo del GR-65.5, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 53 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-65.5, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 53 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-65.5, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 53 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-65.5, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 53 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-65.5, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 53 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Tramo del GR-65.5, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 53 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
Santa Maria de Montsant, o la Mare de Déu de Montsant, és una ermita del municipi de la Morera de Montsant (Priorat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Es troba a 1035 m d’altitud, a dalt de la carena de la Serra del Montsant, en el seu vessant nord, a prop de la localitat d’Albarca (poble del terme municipal de Cornudella de Montsant), dins el terme de la Morera de Montsant i just al límit municipal amb Cornudella de Montsant.
Santa Maria o de la Mare de Déu del Roser és una església a la Placeta Romànica, al bell mig del nucli antic de la població de la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de l’Assumpció és una església dins del nucli urbà de la població de la Palma d’Ebre, al bell mig del terme i delimitada pels carrers de l’Església, de Dins i Baronia de Barcelona i la plaça de l’Església. L’església nova de Palma d’Ebre va ser començada a la fi del segle xviii, segurament pel poc aforament i pel mal estat de conservació de l’antiga església. Donat que durant la guerra del Francès les obres restaren aturades, aquesta fou finalitzada vers el 1802 però no fou consagrada fins a l’any 1823 a la Mare de Déu de l’Assumpció.
L'ermita de la Mare de Déu de Montserrat de Castelldans és una ermita d'aquest municipi de les Garrigues inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Santa Maria es troba a la part alta del nucli del Vilosell. És un edifici d'origen romànic però que ha sofert múltiples transformacions al llarg dels temps, entre les quals hi ha la desaparició de l'absis semicircular primitiu i el trasllat de l'accés del mur de migdia al mur de ponent.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Sant Salvador de Vilanova de Prades és una església de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pau de la Figuera és una ermita del municipi de la Figuera (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Edifici situat sobre un espigó calcari a 613 metres d'altitud i proper al poble.
Santa Maria de Siurana és una església d'època romànica situada al poble de Siurana, dins del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat, i que es conserva íntegrament.
Templo parroquial de factura barroca del siglo XVIII que exhibe una fachada de sillería caliza vista con portada clasicista moldurada, un interior de tres naves de gran amplitud y un esbelto campanario octogonal con remate cupulado.
L'ermita de Sant Bonifaci es troba a l'extrem septentrional del terme de Vinaixa, a 6,5 km del nucli urbà i a 280 metres del terme municipal dels Omellons. És inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria, o Santa Maria la Major, és una església amb elements romànics, gòtics i renaixentistes a la vila de Prades (el Baix Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Puigverd de Lleida és una església parroquial de Puigverd de Lleida (Segrià) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tramo del GR-3, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 41 etapas y 692 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la FEEC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàtics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714)
Palacio fortificado del gótico civil y del Renacimiento construido en el siglo XIV que presenta un magnífico patio de armas central con galerías de arcos rebajados, ventanas ajimezadas, estancias nobles y una recia torre del homenaje de planta cuadrada con almenas.
L’Ermita de l’Abellera o de la Mare de Déu de l’Abellera, com també se la coneix, està situada a uns 2 kilòmetres a llevant del poble de Prades. S’alça en una cinglera de 1.020 metres d’altitud, aprofitant una balma on abans d’edificar-hi l’Abellera hi havien viscut eremites, entre d’altres sembla que hi va ser Bernat Boïl, primer llegat apostòlic a Amèrica el 1493. Està declarada Bé cultural d’interès local.
Sant Antoni és una ermita al municipi de Porrera (el Priorat) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'ermita fou bastida cap al 1610 i refeta el 1773.
Sant Esteve de la Febró és una església al nucli de la Febró inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una petita església de planta rectangular i d'una nau amb capelles laterals.
Tramo del GR-7, sendero de gran recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 128 etapas y 2294 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Sant Bartomeu de Margalef era una església del nucli homònim, al municipi de Torregrossa (Pla d'Urgell), les restes de la qual estan incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A prop seu hi ha la capella nova de Sant Bartomeu, del segle xviii, dins el recinte del casal de Margalef.
Sant Bartomeu de Margalef era una església del nucli homònim, al municipi de Torregrossa (Pla d'Urgell), les restes de la qual estan incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A prop seu hi ha la capella nova de Sant Bartomeu, del segle xviii, dins el recinte del casal de Margalef.
Templo de traza barroca rural edificado en el siglo XVIII sobre un templo medieval previo del que subsiste una sobria portalada de sillería caliza con arquivoltas molduradas, un interior de nave única y un robusto campanario de planta cuadrangular.