Santuari de la Verge de Vallivana (Llogaret i antic santuari de la província de Castelló, municipi de Morella. L'eremitori de Vallivana és un dels més grandiosos i històrics del País Valencià.
La ermita de San Pedro Mártir es una ermita catalogada como Bien de Relevancia Local por la Dirección General del Patrimonio Artístico de la Generalidad Valenciana, en España. Se encuentra ubicada a quinientos metros de Albocácer, en el antiguo Camino de Benasal, también conocido como Camí Vell de Sant Pau, dentro del término municipal de la población mentada anteriormente, Albocácer, en la comarca del Alto Maestrazgo, en la provincia de Castellón. Su construcción data del siglo XV, muy posiblemente en la segunda mitad del mismo. En el siglo XVIII se añadió una sacristía, desaparecida posteriormente.
L’església vella de l’Assumpció de Xert, d’estil renaixentista amb vestigis gòtics, és un temple catòlic situat al centre històric de la població, seu d’una parròquia del bisbat de Tortosa fins a 1962, en què es va inaugurar la nova església de l’Assumpció, en la zona plana de la població. En aquest edifici encara s’hi celebren alguns actes religiosos, i a vegades, culturals, com concerts i exposicions. Està qualificat com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d’Interès Local.
L'església de Sant Pere és un temple catòlic, sense ús litúrgic regular al Pla de Sant Pere de Sant Mateu (Baix Maestrat). És un edifici gòtic amb remodelació barroca.
La iglesia pertenece al convento de las Madres Agustinas de San Mateo (provincia de Castellón, España) con el que es limítrofe. Este convento fue formado en 1590 con monjas venidas del monasterio de Agustinas de Mirambel.
Fábrica renacentista de nave única del siglo XVI levantada en aparejo de sillería caliza que alberga una esbelta torre campanario exenta de planta octogonal.
Edificio del siglo XVIII de líneas barroco-clasicistas levantado con paramentos de mampostería y esquinales de sillería caliza calavera que presenta una esbelta torre campanario de planta cuadrada de tres cuerpos.
La ermita de San Juan de Nepumoce de Sarratella, en la comarca del Alto Maestrazgo, es un lugar de culto católico catalogado Bien de Relevancia Local según la Disposición Adicional Quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007); con el código: 12.05.103-002.
Conjunto defensivo bajomedieval del siglo XIV erigido en sillería regular caliza y mampostería que conserva potentes lienzos de muralla urbana y un torreón fortificado de planta cuadrada con saeteras.
L'Ermita de Sant Vicent Ferrer (Les Coves de Vinromà), està situada al Pla de Sant Vicent, en el camí del Mas dels Arcs, abans d'arribar al cementeri, a uns 300 m de la població. Ha estat qualificada com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.
Siglos X-XIX. Monumento Nacional. Una de las fortalezas roqueras medievales y modernas más espectaculares e inexpugnables de Europa, alzada en sillería de cantería regular regular caliza sobre una colosal muela de roca caliza vertical de más de 1.000 metros de altitud que corona la ciudad amurallada. Posee una compleja planta triple concéntrica adaptada al risco calcáreo escarpado, destacando su Plaza de Armas superior, su robusta e independiente Torre del Homenaje (Torre de la Pardala, escenario carlista extremo), su gran palacio del gobernador y kilométricas murallas medievales intactas con 14 torres.
La Ermita del Calvario, en la localidad de Cuevas de Vinromá, en la comarca de la Plana Alta, en la provincia de Castellón, es una ermita que se encuentra en el mismo núcleo poblacional de Cuevas de Vinromá, al final de la calle de su mismo nombre.
Tramo del PR-294, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 18 km. Dificultad: de baja a moderada según la etapa.
Templo serrano de montaña edificado en el siglo XVIII mediante aparejo rústico y piedra tosca de la comarca de Els Ports que presenta una espadaña de dos ojos exenta y un presbiterio con armadura de madera.
Templo renacentista del siglo XVI levantado con recios muros de cantería caliza que alberga una nave única techada por una espléndida armadura de madera con tirantes mudéjares y un retablo mayor labrado. [1]
Siglos XII-XIV. Sede de la Setena de Culla de la Orden del Temple y reconstruido en sillería de cantería regular por los Caballeros de Montesa. Destruido en las Guerras Carlistas, hoy conserva la base de su monumental Torre del Homenaje cuadrada de gran espesor, muros almenados adaptadas de forma perfecta al relieve de la muela caliza alta y aljibes.
L'ermita de Sant Pere, està ubicada uns 3 kilòmetres, al sud-oest de la població de Cinctorres, a la partida del seu nom, s'accedeix a l'ermita per la mateixa pista que duu a l'Ermita de Sant Marc.
La ermita de San Marcos de Cinctorres (los Puertos) es una ermita documentada en 1570 que se encuentra en unos 2 kilómetros de la población, orientada hacia el suroeste. La ermita con una planta rectangular, tiene unas dimensiones de 9 (ancho) x 20 (largo) metros. Tiene un tejado a dos vertientes, apoyada sobre tres arcos de diafragma góticos, y con un acceso lateral mediante un arco de medio punto. El 28 de abril se hace una romería desde la población hasta la ermita.
Modesta construcción religiosa del siglo XVIII levantada con cajones de mampostería basta y sillería en los esquinales que alberga una nave única techada por una estructura de madera castellana.
L’ermita de Sant Lluís Bertrán situada dins de la població de Cinctorres (comarca dels Ports), al carrer que porta el seu nom, és un edifici construït probablement al segle xvii; l’atri s’hi afegí el 1678. Està catalogada com a Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb el codi: 12.01.045-011.
L’ermita de Sant Roc, localitzada al carrer homònim de Vilafranca, a la comarca dels Ports, és un antic lloc de culte catòlic catalogat com Bé de rellevància local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi identificatiu: 12.02.129-013.
La torre dels Moros, en una lloma a escassos 2 quilòmetres de Cinctorres (els Ports, País Valencià), és una antiga torre de defensa d'època medieval. Tradicionalment ha estat considerada com una de les cinc torres a les quals es refereix el topònim de Cinctorres.
Tramo del PR-225, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 39 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
La iglesia de Santa María Magdalena de Villafranca del Cid, de estilo renacentista, es un templo católico situado en el centro histórico de la población y sede de una parroquia del obispado de Segorbe-Castelló.
L'ermita de Santa Bàrbara o Bàrbera de Vilafranca, edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic, de finals del segle xviii, està situada a la sortida de la localitat, a l'avinguda del Llosar.
L'ermita de la Mare de Déu del Llosar de Vilafranca, està situada a 1,5 km de la localitat, en la carretera CV-15, en direcció a l'Anglesola. Aquest conjunt està qualificat com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.
La ermita de la Virgen del Sargar (en valenciano: Mare de Déu del Sargar) es una ermita, en un tiempo fortificada, que se encuentra en el pueblo de Herbés, en la comarca de Los Puertos de Morella de la Comunidad Valenciana.
Monumental y colosal complejo monástico cisterciense fundado en el siglo XIII en la Tinença de Benifassà, construido en sillería de cantería de primer orden que conserva de forma magistral una grandiosa iglesia gótica con portadas abocinadas, un claustro mayor intacto y salas capitulares barrocas de valor universal.
L’església de Sant Bartomeu o Bertomeu és una església parroquial situada al municipi valencià d’Herbers (els Ports), al punt més alt del poble i dedicada a sant Bartomeu apòstol. Va ser construïda durant la primera meitat del segle xiv, encara que presenta un estil indeterminat, mescla entre els estils gòtic, corinti i neoclàssic. Es tracta d’una església de dimensions reduïdes, de planta rectangular, amb tres naus i cor alt. Disposa d’una capella lateral, en la que es poden observar detalls barrocs. També guarda un interessant porxo de carreu amb portada gòtica de mig punt.
L'església de Sant Bartomeu de la Sénia fou construïda al segle xviii seguint paràmetres d'estil barroc. De fet a la clau de volta que hi ha damunt el cor es conserva la data de 1701.
Residencia noble señorial del siglo XVIII construida en magnífica sillería regular caliza, señera por su portada monumental barroca, sus rejerías de forja artística y una colosal escalera interior imperial bajo cúpula linterna.
Monumental templo del gótico tardío del siglo XVI reedificado sobre el primitivo edificio medieval en sillería caliza compacta, notable por su imponente torre fortificada (la Torre de los Nublos) y sus complejas bóvedas interiores de crucería estrellada.
L'ermita de Santa Bàrbara o Bàrbera és un temple catòlic situat a 3 km de la Mata de Morella, camí de Cinctorres, pròxima a el riu Cantavella. Per accedir-hi cal anar per la carretera CV-120 que uneix la Mata amb la Todolella.
Tramo del PR-247, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 2 etapas y 16 km. Dificultad: de baja a alta según la etapa.
Siglos XIV-XV. Excelentemente conservado de forma privada. Obra maestra de la arquitectura residencial fortificada gótico-civil de la nobleza aragonesavalenciana del Maestrazgo, levantado en sillería regular sobre una roca caliza vertical que domina el río Cantavieja. Presenta una planta rectangular compacta con un imponente patio de armas de arcos ojivales, rodeado por cuatro grandes torres cuadradas almenadas provistas de matacanes y saeteras.
Edificio civil gótico del siglo XV erigido en sillería de primer orden que presenta una fachada con portales dovelados y ventanas ajimezadas con tracería calada en su planta noble.
Espléndido edificio civil del gótico tardío del siglo XV labrado en piedra de sillería bien escuadrada, caracterizado por sus grandes arquerías apuntadas caladas y sus fachadas nobiliarias provistas de aleros de madera tallada.
Espléndido edificio civil renacentista del siglo XVI edificado en sillería caliza regular, que destaca por su gran lonja porticada de arcos de medio punto sobre columnas toscanas y ventanas medievales heráldicas.